L’any 2000, en un cementiri d’un poble petit enterren un home. Deixa dona i quatre fills, un mas, una granja de porcs i un hort. La vídua maldarà per mantenir la terra i la granja i, sobretot, la família. Quan ella no hi sigui prendrà el relleu en la lluita el seu fill gran. Aquest és l’argument de la novel·la Els germans Cabot (La Campana), la segona de David Cordero (Barcelona, 1974). I és el primer western que se situa al sud de Catalunya. L’autor està convençut que les Terres de l’Ebre i de Ponent són els nostre far west i el vol reivindicar. Escriu que és “un territori genuí, un pulmó, un oasi, en forma de bosc, arrossar o desert. Escoltem el seu clam i posem remei perquè continuï sent la nostra granja, el nostre hort, el nostre Wild West. Ell ens necessita, però no més que nosaltres a ell”. Parlem amb ell de la necessitat de reivindicar un territori i també de la importància del vincle familiar, que és el que cus la història dels germans Cabot.
Els germans Cabot és un western escrit en català. Ho va tenir clar des del començament que seria aquest tipus de novel·la?
La meva idea era parlar de la família. Volia parlar sobretot del vincle entre els membres d’una mateixa família. Sempre dic als meus fills que voldria que estiguessin junts sempre. La vida fa moltes voltes i coneixes molta gent, però qui t’ajuda al final és sempre la família. Volia parlar d’això i ho volia fer a través d’una mare coratge. Després vaig pensar en el gènere de la novel·la. No hi ha western en català —perquè no és un gènere nostre, és clar—, però em venia molt de gust fer el símil entre el far west americà i la nostra terra oblidada.
Quin és el far west català, segons vostè?
Volia que les condicions de vida dels personatges de la novel·la fossin dures. M’imaginava un entorn rural amb un clima i una terra dures, també. I això ho he trobat a les terres de Ponent, però sobretot a les Terres de l’Ebre. Per a mi és el nostre far west. És una zona que m’agrada molt, la vaig descobrir quan tenia 15 anys amb uns amics i des d’aleshores hi vaig sovint. A Bot i a Horta de Sant Joan a la Terra Alta, per exemple. Crec que és un paisatge que s’assembla molt al que ens podem imaginar del far west americà. El Gran Canyon del Colorado poden ser els Ports de Beseit…
A què es refereix quan diu ‘la nostra terra oblidada’?
A què, a més de la família, aquesta novel·la és un homenatge a la lluita de tots els suds del món. Els suds sempre són les parts oblidades a tot arreu. Els motors industrials sempre estan al nord i volia reivindicar-ho una mica. A dins de Catalunya tampoc no repartitm de forma igualitària. Al sud i a Ponent és a on tenim els horts i els animals, però també és on fiquem la brossa quan ens molesta, on posem els molins de vent per fer energia, on posem preses als rius…
Estem situats al lloc i l’entorn. Expliqui’m l’argument de la novel·la Els germans Cabot.
Comença l’any 2000 i arriba fins als nostres dies. Quan mor el pare de la família Cabot, la mare, la Míriam, queda vídua amb quatre fills. És una època de sequera extrema al sud de Catalunya i la dona ha de tirar endavant entremig de moltes dificultats per mantenir la terra i la família. Una desgràcia fa que un dels fills s’hagin d’allunyar de la família durant dotze anys i quan torna a casa no troba res del que s’esperava.
Perquè ha fet que la família Cabot tingui una granja de porcs?
Ho he fet expressament. No és l’activitat agrícola més tradicional, la zona és més aviat de fruita seca o vinya. Però la Míriam és una dona que va a contracorrent. De fet ella no és del poble i això passa tot sovint, que ni que portis 20 anys a un lloc, si ets de fora, ets de fora. A més, volia que fos una feina dura, perquè ho tingués més difícil amb la calor i la manca de pluja. A banda dels animals, ella s’encarrega de l’hort que tenen a casa i de tirar la família endavant. És una dona admirable.
Com moltes dones pageses.
Exacte. Jo sóc de Barcelona i per fer aquesta novel·la m’he hagut de documentar molt, per exemple amb això de la granja, però. en canvi, l’aspecte de la dona pagesa que treballa al camp, el tinc molt a l’abast. La meva sogra és d’Areny de Noguera, a la Franja, i ells sempre en parla. Diu que sí que tothom treballava molt, però que les que treballaven més eren la seva àvia i la seva mare. Que s’encarregaven de l’hort, de la casa i dels nens. I que quan els homes descansaven de la feina de pagès, elles feien truites de patates o rentaven llençols.
Per tant les dones tenen un paper rellevant, en la novel·la?
És veritat que els quatre fills són homes, però la Míriam té un paper cabdal. I hi ha un altre personatge femení, la Rita, que també serà molt important en la història. Seran les que endreçaran la família, les que posaran les coses a lloc.
Aquest vincle familiar que reivindica, creu que és més fort a un entorn rural que en una ciutat?
És més fàcil tenir aquest vincle, jo crec que sí. La família a la ciutat se separa molt i jo crec que les relacions no són les mateixes. Jo crec que en un poble és més fàcil mantenir la família unida. A veure… Depèn de la família, però sí que crec que l’entorn i les distàncies són més propícies en un entorn rural. A la novel·la, la mare ho fa tot perquè pensa que el mas i la terra són el vincle que mantindrà els seus fills units.
A la seva novel·la fa un retrat de les Terres de l’Ebre o de Ponent?
No és un retrat. És l’escenari on jo volia que passés la novela.
Hi ha el gran riu i el gran massís, però els pobles són tots inventats i no hi ha personatges reals en cap cas. Tot és ficció. No voldria que ningú pensés que alguns dels personatges estan basats en ningú real. Volia expressament que fos així i tenir la llibertat que dona inventar-t’ho tot.
Un western es defineix sobretot pel lloc on passa l’acció i, en aquest cas, no és l’oest americà, és Catalunya. Com ho ha fet, més enllà de la trama, perquè sembli un wersten?
Estic content perquè el feedback que tinc de la gent que ha llegit la novella és que, efectivament, la defineixen com un western. I com ho he fet? Buscant elements amb origen català que tinguin reminiscències americanes. Primer m’he imaginat un lloc que conec, però en condicions encara més dures, en època de sequera, de terra aspra, de molta pols. I l’Ebre és el Gran Riu i, com deia, els Ports poden ser el Gran Canyon del Colorado. El ranxo és un mas. Els noms de personatges són tots catalans, que existeixen a Catalunya —ho he contrastat amb l’Idescat—, però que podrien ser del far west: Jacob, Dylan, Jona o Samuel. La mare, la Míriam, me la vaig imaginar com la Scarlett O’Hara d’Allò que el vent s’endugué i els fills, com els germans Dalton que, en lloc de robar, ho fan tot per mantenir la família unida. He fet que els personatges tinguin una manera particular de parlar, però no volia que fos tampoc amb un accent concret que es pogués identificar. I fins i tot m’he fixat que els cotxes, que tots són habituals aquí, també evoquessin l’oest llunyà d’Amèrica.
Què espera que s’emporti el lector, de la novel·la?
Primer de tot, que se n’adonin que hi ha moltes maneres d’explicar històries. Jo he volgut fer-ho d’una manera diferent. I no dic que sigui millor, però he intentat fer-ho amb un gènere que tothom coneix, però que no tothom està acostumat a trobar en una història propera. Bàsicament, que la gent vegi que en català es poden explicar històries de moltes maneres.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
