Abril Ibáñez Flores té vint anys i ara fa uns mesos que és la primera usuaria de l’únic Espai Test Agrari dedicat a la ramaderia que hi ha a Catalunya. Es tracta de l’Espai Test de la Vall del Ges, Orís i Bisaura que s’acaba d’estrenar i que tindrà dues seus, ambdues a Osona: una, la que ja està en funcionament a la finca La Casanova, de Sora, i una altra a la Casanova del Collell, a Sant Pere de Torelló. Aquesta iniciativa pública pretén que joves pagesos comprovin la viabilitat dels seus projectes agraris sense córrer riscos, una alternativa per contribuir al relleu generacional al sector primari. En aquesta aventura ramadera amb quaranta cabres, l’Abril té el suport de la seva parella, Àlex Canal Boix, mentre continuen formant-se amb la previsió que fins d’aquí prop d’un any i mig no tindran cap tipus d’ingrés.
Com arribes a ser la primera usuària d’aquest espai test?
Va ser una mica per casualitat. Estic cursant un cicle de ramaderia a la Joviat i vaig anar a fer les pràctiques a Les Cabres d’en Peyu. Un dia que alguns representants de l’administració hi van anar, em van parlar de l’Espai Test.
Abans de posar-te a fer aquest cicle, tenies algun tipus de vinculació familiar amb la pagesia?
Cap ni una. El és pare és músic i la mare és cuinera vegetariana i no tenen res a veure amb la ramaderia. Jo soc de Vilanova i la Geltrú i quan vaig acabar el batxillerat científic no sabia què fer, i vaig estar un any sense estudiar. Vaig sentir que els animals m’interessaven i amb la meva parella vam viatjar a França i vam treballar en diverses granges a canvi de manutenció i allotjament. Allà vaig començar a veure que m’agrada molt això de viure a la natura i tenir un ramat i que m’agradaven molt les cabretes.
Què t’interessa d’aquests animals?
Em va semblar un animal molt curiós i molt intel·ligent. I jo no hi havia tingut contacte. Potser de petita havia anat a alguna granja escola, però, la veritat, no ho recordo. Va ser a França quan em vaig adonar que m’agradaven molt i on vaig començar a tenir clar que hi volia treballar.
L’Espai Test Agrari ha estat, doncs, una bona opció per començar?
En aquell moment l’Àlex i jo volíem fer algun pas per tenir una granja de cabres de llet i no teníem gaire diners ni sabíem molt bé com fer-ho. I quan va sortir aquesta oportunitat em va semblar una bona idea. Començar sempre és molt difícil i, a més, val molts diners.
I de cop vau passar de ser estudiants a ser empresaris.
Encara som estudiants (riu) Tota la gestió l’hem de fer nosaltres. Puc preguntar, tinc moltes fonts, moltes persones que m’acompanyen, però les decisions les prenc jo amb l’Àlex. És un canvi, sí.
Ha canviat molt el vostre dia dia?
Les classes teòriques les fem on line i les pràctiques les anem a fer a les granges on ens toca. Mentrestant cada dia ens llevem a les sis del matí, a les set donem de menjar a les cabretes al corral on dormen. Els donem una mica de pinso i una mica de farratge i a dos quarts de vuit sortim a pasturar. Intentem treure-les dues o tres hores i tenim sort, perquè a la muntanya hi ha molt de menjar per al ramat. A la tarda les tornem a treure a pasturar. Realment és una vida molt diferent a la que feia quan vivia a Vilanova, i això que encara no fan llet i, per tant, no les hem de munyir.
Què fas aquelles dues o tres hores a muntanya, sola amb el ramat?
A vegades no faig res, a vegades em poso a llegir. Però a vegades és important només observar-les i veure com mengen i fixar-s’hi bé, perquè hi ha moltes subtileses, i així pots comprovar com estan. Per exemple, si si estan ajagudes és un mal senyal. És complex pasturar, jo pensava que era més fàcil i no ho és tant i poc a poc en vaig aprenent.
Les despeses per iniciar els negoci no les heu assumit vosaltres, però ja teniu ingressos?
De moment no fan llet, perquè són molt joves. Quan tinguin uns vuit mesos, posarem uns mascles i, al cap d’un cinc mesos, podrem tenir llet per comercialitzar. Fins aleshores no hi haurà ingressos. De moment, també ens paguen el pinso i el farratge, però quan comencin a produir, aquesta despesa l’haurem d’assumir nosaltres.
I ja us esteu preparant per quan arribi aquest moment de comercialitzar la llet?
Almenys el primer any, una part de la llet la vendrem directament i amb l’altra volem elaborar formatge. Al poble del costat hi ha un obrador compartit i l’Àlex s’ha format per poder-ne elaborar.
Què és el que et resulta més atractiu d’aquesta nova realitat que vius?
M’agraden molt els animals i la natura i m’agrada poder cuidar-los i que estiguin el millor possible. Tenir-ne cura des del cor. També m’agrada molt obtenir un producte per vendre’l i poder viure d’això, però que sigui un producte real per a les persones, i contribuir a canviar una miqueta el món en aquest sentit. Sóc conscient que tenim una granja molt petita, però segur que ajudem a millorar alguna cosa.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
