Pep Puig (La Llacuna, 1961) és cineasta i s’ha embarcat de nou en un projecte vinculat amb la terra i la pagesia. Ha dedicat més de dos anys a una recerca de la qual se’n podrà veure una primera part a l’exposició “Qui pastura al camí ramader de Marina”. De moment, ha passat per Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), però serà itinerant. En aquesta exposició es pot mirar i escoltar el testimoni de deu pastors que expliquen la seva realitat. Són pastors i pastores que viuen i treballen al llarg del recorregut del camí de Marina, que uneix el Garraf amb la Cerdanya, i que resseguien els ramats que feien la transhumància antigament. Aquest projecte arriba després de l’èxit de 40 hectàrees, un documental dirigit també per ell i que va recollir nombrosos reoneixements. En aquell cas, s’endinsava en la vida de pagesos i pageses del Penedès, en la seva quotidianitat i en la seva manera de veure el món. Ara amb Pastors i Ramats vol seguir el mateix procés que amb 40 hectàrees. Comença amb una exposició que es vol transformar en sèrie per esdevenir finalment una pel·lícula documental. Creu que cal divulgar la feina dels pastors, perquè diu, “és un ofici en vies d’extinció”.
L’inici del projecte Pastors i ramats l’hem de buscar en un pastor de 96 anys. Com va anar?
Tot va començar amb una entrevista. Ens van encarregar documentar la vida de Ton Domènech, un pastor de la Llacuna de 96 anys, pare de pastor i avi de pastor. Vaig fer la peça amb en Xavier Bayer, que és naturalista i mestre. Ens va generar molta curiositat el seu ofici i el que ens va explicar. Tanta, que havia de ser només una entrevista amb el Ton i la vam ampliar a la família, al seu fill i al seu net, que també són pastors. I a partir d’aquí ens va semblar interessant començar aquest projecte. Era l’any 2019. Malauradament, en Ton Domènech va morir l’any passat.
I d’aquí fan el salt a buscar altres pastors. Quin criteri van seguir?
Ens vam posar en contacte amb l’ajuntament de Santa Margarida i els Monjos, que ja fa temps que treballa en un projecte al voltant del camí ramader de Marina. Són 200 quilòmetres d’una antiga ruta que feien els pastors, al llarg de molts segles, des del Garraf fins a la Cerdanya. Des de l’Ajuntament treballen en un projecte de recuperació d’aquesta ruta que està totalment abandonada, que ja no la fa ningú. I nosaltres vam decidir buscar en el traçat d’aquest camí, els pastors que encara treuen a pasturar els seus ramats. No fan la transhumància però sí que tenen bestiar que es mou lliure. I des de fa dos anys els anem a trobar.
A 40 hectàrees, l’anterior documental dedicat a la pagesia i a la terra, era com si l’espectador assistís a un trosset de la vida quotidiana d’un pagès. En el cas dels pastors com ho plantegeu?
És un recull de memòria oral i vivencial del dia a dia dels pastors. Hi tenim una conversa sobre la marxa, molt espontània, sense pressa. Donant-los temps. Els pastors i els pagesos tenen un altre ritme, relacionat amb les estacions i amb els cicles de la terra i dels animals. I tant en un cas com en l’altre, m’han demanat molt de temps per poder anar fent. Ells tenen les seves rutines i tu t’hi has d’adaptar, i aquest adaptar-te vol dir temps, vol dir anys de feina. Del projecte dels pagesos tinc imatges del 2003 i no el vam presentar fins al 2017. És excepcional dedicar-hi tant de temps, però quatre o cinc anys no te’ls treu ningú. Es tracta d’agafar-nos-ho amb calma, perquè ells mateixos, sense voler, t’obliguen a anar a un altre ritme.
Més enllà del valor audiovisual del projecte, també teniu una voluntat divulgadora.
Volem ajudar a donar a conèixer una mica quina és la feina del pastor, un ofici que està en vies d’extinció. Cada vegada en són menys i sense relleu generacional. Per una banda, fem això de mantenir la memòria oral i per una altra tenim aquesta voluntat divulgativa. Per això el projecte comença amb una exposició que s’ha pogut veure a Santa Margarida i els Monjos però volem moure-la arreu. L’exposició s’estructura en dotze pantalles, deu les protagonitzen cada una d’elles un pastor o pastora de diverses procedències i són petites històries de sis o set minuts. Cada espectador té uns auriculars i la possibilitat d’asseure’s al davant del monitor per seguir la història. Són de totes les comarques de tot l’itinerari: el Garraf, l’Alt i el Baix Penedès, l’Anoia, el Berguedà i la Cerdanya. I te n’adones que, malgrat que tots fan la mateixa feina, cada pastor és un món. Coincideixen en moltes qüestions, però en moltes altres no. És un mosaic molt ric, una polifonia. Com a denominador comú, fan la feina que volen fer, perquè si tens dubtes, és un ofici que no es pot resistir. Treballes i vius pels animals i la terra, sense descans, ni un sol dia de festa. Crec que cal prendre consciència de la feina que fa aquesta gent. I si no coneixem les coses, difícilment les podem estimar. Hi ha un gran desconeixement, per això conèixer-ho ja és un primer pas.
Què més ha descobert —i que podran descobrir els espectadors— de l’ofici de pastor?
M’he sentit atret pel món de pagès i dels pastors per aquest vincle amb la terra i els animals, queden pocs oficis amb aquest vincle. Cada vegada hem anat perdent més el contacte amb la natura i aquesta connexió amb la terra. Els que no som pagesos, quan sortim al camp el que fem és una visita a la terra, nosaltres no creem un vincle. Als pastors ningú no els ha de convèncer d’allò que estan fent, perquè fan el que volen. Un altre denominador comú de tots ells, és que practiquen una ramaderia extensiva. Cada dia pasturen els animals. Això marca una diferència molt gran del que seria la ramaderia intensiva. No té res a veure. Hi ha granges que tenen 3.000 i 4000 ovelles que estan tancades nit i dia, que estan allà només engreixant-se. Què té a veure la vida d’aquests animals que han estat tancats sempre amb unes ovelles que surten cada dia, que mengen herba fresca, que els toca el sol….No és el mateix un animal torturat que un animal que ha viscut bé. Aquests pastors fan això. I l’Administració no els entén.
Què vol dir?
Que estan sotmesos a una burocràcia que els ofega. No us podeu fer a la idea de la feina que els suposa haver d’obrir l’ordinador i posar-se a fer tràmits administratius. És tot molt dificultós. Nosaltres dins de les nostres possibilitats hauríem de fer com un reconeixement cap aquesta gent i veure que la feina que fan és imprescindible per tots nosaltres. Si perdem els pastors perdem moltes coses: gent que s’estima el seu ofici, ramats que han viscut en llibertat, petites economies familiars, etc. Si perdem la gent que produeix els aliments al territori, estem perdent sobirania alimentària. No ens podem permetre perdre pagesos i pastors perquè són essencials per conservar la terra, preservar els boscos d’incendis, mantenir la biodiversitat. Perdem moltes coses. Hem de mirar d’ajudar-los com sigui. Per exemple, fent un xai a la brasa de tant en tant, amb un bon oli i en companyia d’amics.
En aquest camí de Marina quants pastors han localitzat?
Tenim més de cinquanta hores d’enregistrament. N’hem entrevistat divuit. Un pastor et porta a l’altre. També a través de l’associació de Ramaderes de Catalunya hem volgut mostrar i reivindicar el paper de la dona, que al món del pastoreig és essencial. Són poques dones pastores, però cada vegada n’hi ha més. Són dones joves molt potents que impressionen pel seu tarannà. Antigament, la dona feia la feina de corral amb el ramat, tenia cura d’aquella cria de la qual la seva mare ovella no se n’ocupava. A més, també tenien cura dels fills de la família i de la casa. Eren la peça clau perquè tot aquest negoci familiar s’aguantés.
A més de l’exposició, la voluntat és que aquesta feina que encara s’està completant pugui tenir més recorregut. De quina manera es farà?
A través de l’Associació Camí Ramader de Marina i dels municipis que el recorren, voldríem que l’exposició pogués voltar per molts llocs de Catalunya. A Santa Margarida i els Monjos ha tingut molt d’èxit. Estem molt contents perquè ha tingut molt bona acollida. El que diuen els pastors i com ho diuen és molt interessant. Tenen una manera molt clara i molt directa de parlar. I en temps de tanta retòrica i de missatges buits, les paraules dels pastors estan plenes de sentit. És una manera de parlar molt lligada amb un ofici dur que demana molt de sacrifici. I diuen coses que estan molt bé i que es fan escoltar. Per això voldríem que l’exposició pogués arribar al màxim de municipis. També volem fer una sèrie de televisió, de quinze o vint minuts de durada, que es pogués veure al 33. Serien els clips de l’exposició. però ampliats, perquè la tele et permet donar-los una mica més de temps per explicar-se. Pensa que quan anem a gravar-los, no és només el pastor, sinó també el ramat, el gos, el temps que fa, el paisatge. Estem pendent de tot perquè tot té un sentit, i a la televisió es veuria millor. I, finalment, voldríem fer una pel·lícula documental amb tot el material, que puguem ensenyar els llocs per on passaven els ramats i puguem fer una aturada en els llocs importants d’aquest trajecte. Una reflexió de tot el que hem perdut. Darrere del pastoreig hi ha una cultura mil·lenària impressionant i el que en queda semblen les restes d’un naufragi. Per això ho volem reivindicar.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
