Sara Boldú (Les Borges Blanques, 1977) és una artista audiovisual, autora del projecte Els artistes van amb tractor, una exposició fotogràfica que ret homenatge al paisatge rural i als seus protagonistes. Es tracta d’un recull de fotografies fetes des de l’aire que plasmen la feina rutinària d’un pagès al camp, però gràcies a la perspectiva del pla zenital presenten una imatge insòlita de l’agricultura. Retrata la pagesia des d’un punt de vista artístic i assegura que per ella, el pagès és com un pintor que amb el seu tractor dibuixa sobre la terra com si fos un llenç.
Què la va inspirar per engegar aquest projecte?
Jo sóc de les Borges Blanques, per tant el meu entorn és molt rural. A la meva família havien estat pagesos i per haver estat envoltada de camps i de pagesia, tenia ganes de fer un projecte artístic al voltant d’això. Volia donar una vessant artística a la pagesia. Aleshores, l’any 2018, vaig tenir la idea de fer una exposició fotogràfica que redescobrís l’agricultura amb mirada d’ocell. Així doncs, vaig decidir que, amb l’ajuda d’un dron, fotografiaria diferents camps de conreu de Les Garrigues des d’un pla zenital per fer un homenatge visual al món rural.
Des d’aleshores ja han passat quatre anys i el projecte es manté viu.
Sí, això és perquè l’agricultura constitueix un procés cíclic. Les estacions segueixen el seu curs i els cultius, els colors, les formes i les feines del camp es mouen amb elles. Inicialment em vaig proposar fer un projecte que retratés l’activitat agrícola de les Garrigues durant un any, respectant els tempos del camp i les dates de cada cultiu. Vaig fer un recorregut pels paisatges agraris de la comarca durant totes les estacions i, després d’un any, el 2019, vaig començar amb les exposicions. Però, quatre anys després, el projecte encara segueix incorporant fotografies noves gràcies a la ciclicitat del camp. I si volgués el podria allargar fins l’infinit.
D’on ve el títol Els artistes van amb tractor?
El títol és un resum molt clar i fidel al que vull expressar amb l’exposició. Per un pintor, la seva eina fonamental és el pinzell; per un agricultor, una de les seves eines principals és el tractor. De la mateixa manera que un pintor dibuixa sobre un llenç, en l’agricultura el llenç és la terra i el tractor el pinzell. I, encara que d’entrada potser no ho sembli, amb el tractor també es fan dibuixos molt bonics.
Quan vas decidir fer servir el dron, esperaves trobar aquests dibuixos a la terra?
No, no m’ho esperava. És cert que en alguns casos ho pots intuir, però sempre acaba sent una sorpresa. Una de les meves primeres fotografies va ser la d’un pagès que llaurava la terra d’uns ametllers en ziga-zaga. Quan vaig aixecar el dron vaig veure que estava dibuixant una mena de trena preciosa arran de l’arbre. Aquella imatge em va animar a seguir amb el projecte i demostrar que el món de la pagesia a vista d’ocell podia ser quelcom poètic i artístic, i que li podia donar un valor a la terra més enllà del seu paper com a font d’aliment.
Les fotografies també es complementen amb entrevistes als pagesos.
Sí, perquè el dron et pot donar imatges boniques on es veuen colors i formes que conformen paisatges esplèndids, però alhora també et dona certa llunyania. Volia acostar-me més als que treballen la terra i em semblava necessari que els pagesos tinguessin veu. Així doncs, per apropar a la gent a la feina del pagès, totes les fotografies de cadascun dels camps que he visitat van acompanyades d’una petita peça audiovisual on el pagès explica la feina que fa i en ressalta el valor. A l’exposició, però, no es projecta cadascuna de les entrevistes, només un resum de totes, que dura al voltant de setze minuts, però algunes estan completes al meu web.
A més d’aquestes entrevistes, també tens la peça Els artistes van amb tractor 360.
Sí, encara que per ara només és al meu canal de Youtube i al meu web. És una peça interessant perquè està gravada amb una càmera de 360º, de manera que pots sentir-te dins del camp. Quan vaig plantejar l’exposició volia convertir aquesta peça en una realitat virtual amb ulleres per generar una experiència immersiva, però a la majoria d’espais on exposo no hi ha recursos suficients per fer-ho. Fins ara, a nivell logístic, no he pogut portar aquesta idea a terme, però si més endavant l’exposició arribés a alguna sala més equipada m’encantaria fer-ho.
Vas començar el projecte a les Garrigues, però ara a les exposicions ja s’hi poden veure fotografies fins i tot de fora de Catalunya.
Sí. Primer vaig començar a les Garrigues però després he anat visitant altres llocs que m’han semblat interessants. Hi ha conreus que em criden l’atenció i no són aquí, aleshores els vaig a buscar. Per exemple, actualment a Catalunya no hi ha conreu de cotó, llavors em vaig desplaçar fins a Palma del Río (Córdoba). També vaig anar a Terol, a una zona que la terra és molt vermella i em cridava molt l’atenció. I totes aquestes fotos han anat ampliant l’exposició, que inicialment només era de les Garrigues, però ara incorpora altres territoris.
També has sortit fora de l’àmbit de l’agricultura i has fotografiat altres activitats del sector primari, com la pesca.
Sí, vaig muntar a bord d’un vaixell durant la pesca del sonso a Arenys. No em poso barreres, m’agrada descobrir. A més, al final tots tenen un denominador comú, que és el concepte de llenç i de pintar-hi damunt. Tant pintar la terra com pintar el mar. El que a la terra és el tractor, al mar és el vaixell. Per exemple, a la pesca del sonso, quan el vaixell fa una sèrie de moviments i llança les xarxes a l’aigua es crea un dibuix. Un dibuix que realment és molt efímer, igual que en l’agricultura.
Ara mateix tens dos cicles d’exposicions en marxa.
Sí, per una banda hi ha l’exposició itinerant que s’està fent per diferents micropobles de Catalunya. Estarà en marxa fins el juny i cada dues setmanes es mou a una localitat diferent. I, d’altra banda, l’exposició iniciarà un nou cicle itinerant per l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que tindrà el seu punt de partida a Sant Vicenç dels Horts. Ambdues exposicions estan vinculades a la capitalitat mundial de l’alimentació sostenible que ostentava Barcelona el 2021.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
