Un article publicat a Nature escrit amb la participació del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) mostra que els rius “respiren” i tenen un paper fonamental en el cicle global del carboni. Per tant, controlar-ne la salut és clau en la lluita contra el canvi climàtic. L’article fa referència a un estudi liderat per un equip internacional en el qual ha participat Lluís Gómez Gener, investigador postdoctoral del CREAF, i, coincidint amb la celebració del Dia Internacional dels Rius, que s’escau cada 14 de març, fa una crida a crear un sistema Mundial d’Observació dels Rius per conèixer-ne l’estat i valorar-ne el futur.
El treball detalla que els ecosistemes fluvials tenen un paper molt valuós en l’intercanvi de gasos d’efecte hivernacle i, en conseqüència, en l’estudi del canvi climàtic mundial. A més, avisa que els rius (i els processos que hi tenen lloc) són altament vulnerables als canvis ambientals. Per tant, per entendre i predir més bé el paper dels rius en el transport de carboni a escala global —des dels continents als oceans i a l’atmosfera—, la tasca d’observar-los acuradament és cabdal.
L’estudi detalla que els rius d’arreu del món reben unes 3.200 milions de tones de carboni cada any, una xifra que equival aproximadament a una quarta part del carboni produït per totes les plantes terrestres. De tot aquest carboni rebut, en retornen a l’atmosfera en forma de diòxid de carboni al voltant del 37%, i només el 26% del carboni arriba al mar.
Aquest estudi de revisió reivindica que els rius han estat menystinguts en l’estudi del canvi climàtic i recorden que, fins no fa gaire, el coneixement del cicle global del carboni es limitava als oceans i als ecosistemes terrestres (boscos, cultius, etc). L’equip de recerca, format per un consorci d’institucions internacionals, ha analitzat com el canvi global que està patint el planeta, en particular el canvi climàtic, la urbanització, el canvi en l’ús del sòl i l’ús de l’aigua, incloent-hi les preses, poden afectar el metabolisme dels ecosistemes fluvials i que això provoqui un augment de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. “En certa mesura, que els rius actuïn com a emissors de CO2 i d’altres gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera forma part de la dinàmica natural d’aquests ecosistemes. No obstant això, és probable que les emissions dels rius estiguin augmentant a mesura que s’alteren els sistemes fluvials i les seves conques hidrogràfiques, però no disposem d’aquesta informació. En aquest sentit, un sistema d’observació mundial seria una eina de diagnòstic per prendre el pols als ecosistemes fluvials, comparable al seguiment que fem del nostre sistema circulatori, que controlem per motius de salut: cal començar a vigilar la salut del sistema fluvial mundial”, comenta Lluís Gómez-Gener.
L’article demostra que els rius són un mirall a través del qual es pot conèixer tot allò que passa dins d’una conca hidrogràfica. Les ramificacions dels rius fan de nexe entre els ecosistemes terrestres i aquàtics i, per tant, integren les pertorbacions naturals i les provocades pels humans que promouen les futures emissions de diòxid de carboni i metà. Per exemple, al Congo, la desforestació per plantar palma està facilitant l’erosió i l’arrossegament de matèria orgànica altament degradable al riu, fent que augmentin les emissions de CO2. De fet, molts dels impactes afavoreixen el creixement desproporcionat de les algues (i altres productors primaris) al riu per l’aportació descontrolada de matèria orgànica i nutrients, cosa que condueix a la pèrdua d’oxigen i a la producció de metà i òxid nitrós en grans quantitats (gasos d’efecte hivernacle que tenen un potencial d’escalfament global més gran que el CO2). “Específicament, quan l’oxigen dissolt als rius disminueix a causa de la contaminació, les bactèries anaeròbies mineralitzen la matèria orgànica per produir CO2 i metà, mentre que les bacteris desnitrificants converteixen el nitrat (NO3) en òxid nitrós (N2O)”, explica Gómez-Gener. Altrament, l’article concreta que una gran part dels rius estan canviant els seus règims permanents i es converteixen en rius intermitents, que s’assequen de forma parcial en determinades èpoques de l’any. En aquest sentit, quan el cabal es redueix, queden tolls d’aigua que perden l’oxigen i es descontrola la producció de CO2 i CH4.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
