“S’ha de suprimir de l’imaginari col·lectiu la idea de ‘camps nets o bruts’ per referir-se a la quantitat de vegetació espontània [les anomenades males herbes]. Se sap que és beneficiosa per al sòl i per atreure fauna auxiliar”. Aquesta és una de les conclusions de l’estudi que del grup Turba Lab de l’IN3 de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que, sota el lideratge de Lucía Argüelles, ha analitzat l’ús de pesticides al Maresme per combatre aquesta vegetació.
L’estudi se centra en quinze explotacions d’horticultura, convencionals i orgàniques, d’aquesta comarca, on la gestió de les mal anomenades “males herbes” representa un dels principals costos de les expoltacions agrícoles i una de les màximes preocupacions d’aquests pagesos. Entre el gener i l’octubre del 2021, Lucía Argüelles va fer diverses entrevistes en profunditat a pagesos —tretze homes i dues dones— i també a quatre equips de tècnics agrícoles que els assessoren.
Els pagesos estan veient com cada cop es prohibeixen més herbicides dels que empren habitualment. La Comissió Europea ha dissenyat l’estratègia Farm2Fork que proposa reduir en un 50 % l’ús de productes fitosanitaris als camps entre el 2020 i el 2030. Els mateixos pagesos també estan afectats pel canvi climàtic, pels preus baixos, per la urbanització dels sòls i per l’especulació sobre la terra. Tot això incideix en com es decideixen les pràctiques agrícoles del futur.
Amb una mirada oberta des de la geografia humana i amb un enfocament posthumanista sobre l’ús d’herbicides, l’estudi proposa reduir l’obsessió per eliminar, costi el que costi, les plagues i la vegetació espontània i incorporar una perspectiva més holística que valori en quins moments es pot treballar amb elles, en lloc de combatre-les.
El treball de recerca, que s’ha fet juntament amb el catedràtic dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, Hug March, s’ha publicat fa poc en la revista científica Journal of Rural Studies. “Es tracta d’entendre les relacions que s’estableixen entre diversos actors en comptes d’intentar comprendre perquè un únic actor, el pagès, fa una cosa o deixa de fer-la. Les relacions no són unidireccionals i les motivacions dels pagesos no són tan sols econòmiques. Ampliem la mirada i observem que les relacions són múltiples i canviants. Per exemple, hi ha ‘males herbes’ que no es veuen afectades pels herbicides. També hi ha herbicides que perjudiquen els conreus de manera accidental”, detalla Argüelles.
Argüelles destaca les relacions ambivalents dels agricultors amb els pesticides i fins i tot amb els tècnics i tècniques que els assessoren en qüestions agronòmiques: “Per exemple, el bromur de metil era molt efectiu, molts tècnics el recomanaven, però també destrossava la terra. Els pagesos van confiar en els tècnics que el van recomanar, la qual cosa ha pogut crear reticències, tot i que ara aquests tenen molta més consciència de l’impacte dels pesticides.”
Fins ara, afegeix, “a l’hora de regular s’han mirat els agricultors d’una manera estàtica“. S’ha considerat que tots prenen decisions similars i que aquestes decisions no varien entre conreus o èpoques de l’any. “Hem d’escoltar-los i entendre les seves històries, que tenen relació amb la zona on treballen, amb el seu passat familiar, amb l’ecologia de les seves granges, amb la seva economia, però també amb les emocions“, insisteix.
Durant les entrevistes, la investigadora va recollir l’estat d’ànim dels horticultors: “Se senten abandonats, pateixen precarietat econòmica i veuen molt difícil la gestió de les males herbes, tot plegat acaba influint en com miren les administracions, la tecnologia o els tècnics. Estan preocupats per la manca de relleu generacional.”
Tot això, remarca Argüelles, comporta riscos importants: “Si tota aquesta gent es jubila sense relleu, qui comprarà o llogarà les terres? Probablement, grans empreses. Això té implicacions socials, ambientals, en la biodiversitat… Els pagesos estan mantenint el paisatge i fent conreus molt diversos. Vist des d’una lògica purament econòmica, tal vegada no és l’alternativa més eficient. Potser és més rendible treballar moltes hectàrees amb el mateix conreu. Però, com més homogeni és el conreu, més necessites els pesticides.”
La recerca posa de relleu la preocupació derivada de la pèrdua de pagesos, que comportarà un patrimoni cultural i de coneixement fonamental, fet que no contribuiria a combatre el canvi climàtic. “Aquests pagesos saben quines varietats han de fer servir i com canviar-les, perquè ells ja s’han hagut d’adaptar. Perdre aquest coneixement per falta de relleu generacional posa en risc el que vingui després. Amb el canvi climàtic, aquest coneixement local encara és més important”, conclou.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
