A l’entorn rural, prop de les matèries primeres, han aparegut en els darrers anys obradors compartits. Són instal·lacions pensades o bé com a viver d’empreses, per donar suport als projectes que comencen, o bé com a espai per compartir despeses i optimitzar recursos.
Com passa amb alguns fenòmens, la realitat a vegades sobrepassa les previsions, i és per això que, a poc a poc, van sortir eines per gestionar aquest moviment i, d’alguna, manera ordenar-lo. I si bé encara caldrà definir bé cap on ha d’anar, el que està clar és que és un model de producció que ha vingut per quedar-s’hi. D’una banda, ja és operatiu un mapa per localitzar-los arreu del territori i conèixer-ne les característiques, i, d’una altra, s’ha presentat la que serà la Guia de bones pràctiques, que servirà per unificar criteris des del punt de vista sanitari.
De moment, a Catalunya hi ha quinze obradors compartits. Són molt diversos. N’hi ha alguns que fa temps que funcionen, d’altres tenen prevista una obertura imminent —com la formatgeria del Lluçanès, de la qual en vam parlar a Arrels—, alguns són privats i, d’altres, públics i per accedir-hi les condicions són molt diverses.
Fins ara, localitzar-los era molt complicat. Ara, però, la cooperativa Tres Cadires posa a l’abast de tothom un mapa amb la classificació d’aquests obradors en funció de l’activitat o l’especialització. “Abans, teníem un mapa més precari i ja teníem 20.000 visites l’any, i vam pensar que seria interessant fer-ne un de més complet amb més explicacions” explica Quim Pérez, de Tres Cadires. I afegeix que és una eina pensada per a diversos tipus de públics. D’una banda, perals mateixos obradors, perquè no sempre cobreixen l’oferta de què disposen, i, d’una altra, per a aquelles persoesa que busquin elaborar algun producte agroalimentari i no sàpigueb ben bé com posar-s’hi. Els trobareu a obradorscompartits.cat.
En paral·lel a la publicació d’aquest mapa, s’ha donat a conèixer la primera Guia de bones pràctiques per a obradors compartits. Encara pendent de validació per part de l’administració, és l’embrió del que hauria de ser la normativa per aquestes instal·lacions. Aquest sector ha anat sorgint en funció de les necessitats, però sembla que és un model que tot just comença a treure el cap i que eclosionarà com un dels imprescindibles per a la reactivació del l’entorn rural.
Helena Cañas, és l’autora d’aquesta guia. És graduada en Ciència i tecnologia de l’alimentació i, amb només 22 anys, ha decidit posar una mica d’ordre en aquest sector. “Aquest sector no està regulat específicament i es tractava d’homogeneitzar criteris. D’una banda, per als usuaris d’aquests obradors, perquè tinguin un protocol estandartizat des del punt de vista sanitari, però també pels inspectors que són el que avaluen que tot s’estigui fent correctament. Fins ara cadascú feia una mica el que considerava”, explica.
Cañas ha trobat una serie de dificultats a l’hora de desenvolupar aquesta guia, perquè encara són pocs els obradors que funcionen a ple rendiment. I també perquè per la pandèmia no s’ha pogut moure tant com li hauria agradat pel territori, però té clar que és el model del futur. Ara, l’administració ha de validar aquesta guia, que preveu de quina manera d’ha de relacionar l’usuari de l’obrador amb les instal·lacions, des del punt de vista sanitari.
Exliquen, tant l’Helena com en Quim, que un dels grans dubtes que sempre s’exposen a l’hora de compartir espai de feina és el registre sanitari. Aquest registre permet el control que garanteix que els productes que sortiran d’allà compleixen els requisits sanitaris legals. Hi ha obradors que ofereixen el seu propi registre per poder-hi treballar, i n’hi ha d’altres en canvi que exigeixen que cada una dels projectes que es troben en el mateix espai tingui el seu propi.
“Si vols transformar un producte de proximitat i amb un tret diferenciador, i no ho vols fer a gran escala, un obrador compartit és perfecte, perquè et permet reduir costos i fer productes de gran qualitat i assequibles per a tothom”
Helena Cañas
Sigui com sigui, en aquest moment l’Agència de Seguretat Alimentària del departament de Salut està treballant amb Helena Cañas per aconseguir la validació de la guia. Així es convertiria en la primera eina formal per regular aquest tipus d’instal·lacions. Un model que, segons l’autora de la guia, no només és viable sinó, que és molt important pel territori. “Si vols transformar un producte de proximitat i amb un tret diferenciador, i no ho vols fer a gran escala, un obrador compartit és perfecte, perquè et permet reduir costos i fer productes de gran qualitat i assequibles per a tothom”.
A més, afirma que “aquest model permet fer xarxa real amb altres productor per revalorar-ne els productes. S’està morint la pagesia perquè els preus que es paguen pels seus productes és molt baix. I això no té cap sentit”.
D’altra banda, per a Quim Pérez, les perspectives d’aquest sector van fins i tot un mica més enllà, i exposa que, un cop implantat aquest model, caldrà analitzar detingudament i filar més prim sobre l’objectiu final. És a dir, aclarir “si volem que això sigui una porta d’entrada per a nous emprenedors, perquè un cop començat el projecte puguin volar sols i tenir el seu propi obrador, o si el que interessa és tenir aquests espais compartits perquè garanteixen produccions petites. Per això ja ho pensarem més endavant”.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
