Tomàquets en trobem arreu. Literalment a tot el món. Aquest fruit provinent d’Amèrica del Sud és cabdal en la cuina mediterrània. A Catalunya, acompanyada de pa, és tot un símbol identitari i a més ens serveix d’adalil per lamentar-nos de la pèrdua de qualitat de les nostres fruites i verdures. “Els tomàquets ja no tenen gust de res” o “Els tomàquets ja no tenen gust de tomàquet”, afirmem amb rotunditat, i tothom entén que per extensió, ens referim a productes del camp insípids.
El tenim ben integrat a la nostra cultura i a la nostra cuina. Tant, que ens sembla que és aquí de tota la vida, quan realment fa poc més de 300 anys que en podem gaudir. No obstant això, en els últims temps s’estan recuperant diferents tipus de tomàquets a casa nostra. No en podem dir autòctons, però si més tradicionals dels que, en general, trobem als supermercats i sobretot més variats.
Els primers cultius de tomàquets a Catalunya estan documentats al Maresme al segle XVIII. Els italians són els responsables d’haver-lo introduït a la cuina, fent provatures amb tots els nous productes que els conqueridors van portar de les Amèriques. I d’Itàlia es va estendre a la resta d’Europa i al món sencer. Des d’aleshores que a Catalunya se’n cultiva i se’n consumeix. De fet és l’hortalissa que més es conrea.
Al món sencer el tomàquet és el segon cultiu més important després de la patata. Es calcula que hi ha 10.000 varietats, de les quals, prop d’un 15% es conreen a l’Estat espanyol. Si bé el principal productor és la Xina, després els Estats Units, l’Índia i Turquia. N’hi ha de petits com cireres i d’altres que poden arribar a pesar més de 2 kg.
El cultiu intensiu d’aquesta fruita ha fet reduir el nombre de varietats. S’han prioritzat aquelles més productives, més resistents i s’han anat polint a través de la hibridació per aconseguir més beneficis econòmics. Noves tècniques de cultiu han permès, que poguem tenir tomàquets tot l’any, tot i que és una hortalissa d’estiu de ple. I en tot aquest camí, la qualitat i el sabor s’han anat perdent.
No obstant això, cada vegada són més els petits productors que tenen molta cura del tomàquet que ens porten a mercat. A Catalunya en general, reconeixem com a propis els tomàquets de Montserrat (cultivat al Bages, l’Anoia i el Vallès), el de pera de Girona, el de Benach (a Tarragona), el Cor de bou o el que ens arriba de Mallorca, Menorca o Eivissa, el de ramellet o de penjar. Aquests són els únics que tradicionalment s’han consumit tot l’any perquè cosits fent els típics enfilolls i penjats en un lloc sec i fresc permetien mantenir-se durant mesos.
Però fem curt, de varietats. Per sort, gràcies a la feina de col·lectius que treballen en la conservació de llavors ara tenim accés a altres tipus de tomàquets, de colors, gustos i formes diferents. El col·lectiu Eixarcolant, per exemple, ha aconseguit recuperar fins a 47 varietats diferents de tomàquets. Han parlat amb avis i àvies i han investigat per saber-ne els noms, com es cultivaven i quin eren els usos que li donaven.
També al Parc Natural de Collserola, enmig de l’àrea metropolitana de Barcelona, s’ha aconseguit recuperat la varietat mandó, que durant moltes generacions s’ha cultivat a la masia que porta el mateix nom. Ja en són més de cinc els productors ecològics que el conreen i el comercialitzen. I al Maresme s’hi busqueu bé hi trobareu el tomàquet pometa, que també els és propi.
La importància del tomàquet a Catalunya també es reflecteix en la seva pròpia festa al Bages i una fira específica que es fa a Santa Eulàlia de Ronçana (Vallés Oriental). I durant l’any 2019, cada un dels catalans vam consumir fins a 16 kg de tomàquets, tomates, tomàtics, tomàtecs, o tomàtigues. Perquè també en la llengua és remarcable el paper rellevant que té aquesta fruita.
Els mesos d’estiu són la millor època per menja-los per això us proposem sis maneres de cuinar-lo que els nostres companys de la revista Cuina detallen. Les trobeu seguint aquest enllaç.
Bon tomàquet!
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
