Aquesta primavera, el perfmafrost —és a dir, la terra congelada— de l’altiplà del Tibet s’està desfent a un ritme accelerat i deixa a la vista un paisatge verd que ha canviat la imatge d’aquest paisatge. Ho explica la revista PNAS, que ha publicat una recerca recent que indica que la causa principal d’aquest desgel seria la radiació solar, que la incidència del sol penetra al sòl i descongela la neu. Aquest fet dona humitat a la terra, i les arrels de les plantes l’aprofiten per créixer i escampar-se. La segona causa d’aquest desglaç accelerat seria l’augment de temperatura provocat pel canvi climàtic.
“És curiós perquè la tendència que hem observat durant els últims quaranta anys és que s’ha anat reduint l’efecte de la temperatura i, en canvi, la radiació solar ha guanyat pes en l’inici del cicle congelació-descongelació primaveral”, explica Josep Peñuelas, investigador del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i membre del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), a més de ser un dels coautors de la recerca. Una de les causes pot ser que cada vegada hi ha menys neu, fet que provoca que l’albedo sigui menor —és a dir, disminueix la capacitat de la neu per a reflectir la radiació del sol—, el terreny absorbeix més energia solar i el sòl s’escalfa més.
Igualment, davant la sensació que una superfície verda tan important com la que pot arribar a tenir aquest altiplà pot ser beneficiosa pel que fa a la captura de CO₂, Peñuelas adverteix que “una zona més verda no té per què ser més favorable, encara que disminueixi lleugerament la concentració de CO₂ de l’atmosfera gràcies a la fotosíntesi de les plantes”. El motiu és que aquesta nova vegetació també absorbeix molta més aigua i competeix pels recursos. A més, la manca d’altres nutrients al sòl, com ara el potassi i, sobretot, el fòsfor, n’acabaran limitant el creixement.
L’altiplà Tibetà, que també és conegut com el Tercer Pol, té una de les reserves de gel perenne més grans del món. Aquest magatzem d’aigua gelada alimentarius com el Ganges, l’Indus, el Mekong, el Yangtze i el Groc i proveeix gran part del continent asiàtic de recursos hídrics per al reg, el consum i l’energia.
La Universitat Xinesa de Nanjing-International Institute for Earth System Sciences ha liderat aquesta recerca, en la qual també han participat l’Acadèmia de Ciències de Pequín i la Universitat de Zhengzhou, juntament amb el CREAF i el CSIC.
Podeu consultar l’article original de PNAS en aquest enllaç.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
