Santa Bàrbara és un poble de 4.000 habitants de la comarca del Montsià. És un municipi jove, de mitjans del segle XIX. Abans, però, hi havia masades disseminades arreu del que ara és el terme municipal. I per comunicar-se entre si feien servir el rihihiu, una mena de crit amb una entonació determinada i amb múltiples significats. Ara en té un de nou, perquè dona nom a un festival cultural que tindrà lloc els dies 15, 16 i 17 d’octubre i que pretén recuperar el patrimoni immaterial i la història del poble amb representacions artístiques contemporànies amb aquestes masades com a escenari. Les impulsores de l’esdeveniment són Zoraida Roselló i Anna Zaera, que asseguren que anar i venir del seu poble els ha donat una nova perspectiva i els ha suposat una font d’inspiració per desenvolupar els seus projectes. Parlem amb elles sobre la gestació del Festival Rihihiu i de la seva vinculació amb l’entorn rural.
Què és el Festival Rihihiu?
Anna Zaera. És un projecte d’arts vives, un festival d’arts escèniques de petit format en què hi ha dansa, performance, una taula rodona, una exposició i un concert participatiu. Veïns del poble faran un concert de rihihiu que es combinarà amb música.
Rihihiu dona nom al festival. Què és exactament?
Anna Zaera. Era la manera que tenien les masades de comunicar-se entre si abans que existís el poble.
Zoraida Roselló. Era el seu grup de WhatsApp d’aleshores. Quan feien un cant d’aquests, era per dir-se que ja havien tornat a casa i que si volien podien passar, o que ja estaven a punt per fer un negoci, o que ja havien enllestit alguna feina que estaven fent, o que estaven a punt per marxar i trobar-se… Servia per comunicar-se des de la distància.
Anna Zaera. I sembla ser que és propi de Santa Bàrbara, que és només nostre. Als pobles del costat no es fa, això del rihihiu
I amb aquest nom al festival, voleu reivindicar aquell passat?
Zoraida Roselló. Sí, però no només. Nosaltres teníem molt clar que faríem alguna cosa a les masades, perquè és el patrimoni més bonic que tenim al poble i, a més, creiem que tampoc no s’ha reconegut, no se li ha donat mai importància i s’han arribat a fer destrosses perquè no s’ha valorat.
Anna Zaera. Aquest és un dels tres eixos del festival, per això tots els esdeveniments es faran en alguna masada del poble.
Quin són els altres dos eixos?
Anna Zaera. La perspectiva de gènere n’és un. La possibilitat de repensar les figures femenines tradicionals del poble, que d’això amb Zoraida ja n’havíem parlat força, abans de muntar el festival. Figures com les pubilles del poble i les marfantes.
Zoraida Roselló. Les marfantes, a les Terres de l’Ebre, són unes figures fantasmagòriques que, en el cas de les dones, s’associa a ser una fresca. Però volem donar una nova perspectiva a tots aquests personatges.
Anna Zaera. Perquè no hi pot haver un noi pubillo, per exemple?. Ens fem preguntes com aquesta. I el tercer eix és la comunicació.
Per això també el nom de Rihihiu?
Anna Zaera. Sí, per la comunicació i per fer esment a la cultura comunitària. La gràcia del festival és que les associacions locals, de teatre, feministes, persones de totes les edats, s’hi impliquin. Passa molt que en festivals que es fan: són molt contemporanis, però només van adreçats a un públic molt concret, amb uns gustos musicals molt concrets, molt sofisticats, i nosaltres tenim un punt de vista molt contemporani, però a la vegada molt popular.
Zoraida Roselló. Per a nosaltres no es tracta tant de recuperar tots els coneixements i sabers populars, sinó d’imaginar-los i repensar-los, d’apropiar-nos d’alguna cosa que s’està perdent. És plantejar-nos què és el que ens ressona d’antic, de com es comunicaven, de com vivien les dones, investigar-ho i repensar-ho. Perquè, per exemple, en el cas de les dones, si no busquem, si ho hi reflexionem, acabarà passant que després d’unes quantes generacions ens semblarà que les dones d’abans estaven tancades a casa i no feien res més que obeir. I tampoc no és així. Per exemple, hem descobert que, aquí, les dones tocaven instruments i tenien un paper important en l’aspecte musical i si no ho tornem a posar sobre la taula, ningú se’n recordarà.
Com ho fareu, perquè les activitats arribin a tothom, a tots els públics?
Anna Zaera. Les diferents entitats del poble hi estan implicades i han acollit molt bé la proposta. Entre elles ja s’han posat d’acord per preparar, per exemple, l’acte final, que serà una teatralització de pubilles i marfantes. Això també és molt inspirador, perquè no és un “anem a fer una programació de gent súper top“, sinó que hi ha creació pròpia local que es combina amb propostes foranes, com l’espectacle de flamenc contemporani Estudio sobre la histeria, de Carmen Muñoz.
Zoraida Roselló. Per nosaltres és molt important que hi hagi la gent del poble implicada. I el que fem és per a la gent del poble però volem que també sigui interessant per a la gent de fora. Hem organitzat una jornada sobre patrimoni, art i creativitat i farem una taula rodona, en la qual hi haurà, per exemple, Marta Lloret, la Caçadora de Masies [a Twitter], però també Ana Tijoux, que és xilena, viu a Barcelona i té un Grammy Latino, i que ens parlarà dels cants xilens, però aquí també volem que hi hagi dones del poble.
Quina vinculació teniu vosaltres amb el poble?
Anna Zaera. Ens coneixem des de que érem petites, els nostres pares eren amics.
Zoraida Roselló. Jo sóc criada a Barcelona, però tota la meva família és d’allà, i hi he passat temporades molt llargues, em sento de Santa Bàrbara. Jo vaig estudiar geologia i me’n vaig distanciar. Quan vaig decidir fer un tomb a la meva vida i dedicar-me a l’audiovisual, vaig tornar a reconnectar amb el poble. I va ser font d’inspiració i, fins i tot, vaig fer un documental sobre Santa Bàrbara.
Anna Zaera. Tenim camins com d’anada i tornada constant del poble, i és la pròpia distància que anem prenent en alguns punts la que ens permet tornar amb una mirada diferent. Una mirada que manté l’essència, però amb més capes de complexitat.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
