L’Agrociutat Gagarine Truillot, a Ivry-sur-Seine, prop de París, donarà nous usos a tot un barri de la ciutat en què la gent conviurà amb paisatges agrícoles en un entorn totalment urbà. Sembla un projecte de ciència ficció, però és real i neix de la investigació i la gosadia d’un despatx d’arquitectes de Barcelona, Archikubik, que ho ha tingut mai por de mirar una mica més enllà. Es tracta d’un projecte pioner en molts aspectes que ha decidit repensar la ciutat i que entre d’altres ha aconeguit el Premi d’Urbanisme 2021, que atorga el Consell Superior del Col·legi d’Arquitectes d’Espanya.
Miquel Lacasta, Carmen Santana i Marc Chalamanch fa més de 20 anys que treballen plegats i són els responsables d’un projecte que canviarà no només la fesomia d’un barri d’una ciutat perifèrica de París sinó la manera de viure-hi. Hi han projectat i començat a construir una ciutat en què s’ha enderrocat un edifici immens que s’ha reutilitzat i que disposarà d’un espai d’explotació agrària, en patis interiors i en terrats d’edificis. No està dissenyat com a hort comunitari per a ús dels veïns, ni com a espai de lleure en el que voluntaris hi puguin treballar, sinó que es crearà un camp a la ciutat per fer que un pagès o una pagesa s’hi pugui guanyar la vida treballant-hi.
Marc Chalamanch explica que, abans, l’arquitectura i l’urbanisme treballaven per donar solucions a les necessitats de la societat, però en aquests moments les estan donant als problemes del planeta: “No només donem resposta a les persones, sinó que hem d’entendre que cada una de les nostres accions afecta al planeta. Les plantes, els animals, l’aire o l’aigua formen part del nostre entorn i els hem de cuidar igual que cuidem les persones”.
Per engegar aquest projecte s’ha tingut molt en compte què era el que hi havia abans i el parer de les persones que han viscut al barri i hi viuran. Per això s’ha comptat amb un grup multidiciplinar d’enginyers generalistes de sostenibilitat, experts en agricultura urbana, paisatgistes, experts en serveis de la ciutat, sociòlegs, antropòlegs, etc. Tots plegats han analitzat què és el què hi ha, quines són les inquietuds de la gent, com viue, com han viscut i com volen viure i. a partir d’aquí, s’ha fet un disseny a escala humana i a escala planetària, que complau les necessitats de les persones, però que també té en compte les del medi ambient.
“No només donem resposta a les persones, sinó que hem d’entendre que cada una de les nostres accions afecta al planeta. Les plantes, els animals, l’aire o l’aigua, formen part del nostre entorn i els hem de cuidar igual que cuidem a la gent”.
Ivry-sur-Seine és una ciutat que forma part del contínuum urbà de París. Zones d’extraradi que fins ara han acollit tot allò que la ciutat no volia: la depuradora, la incineradora de residus, etc, però que ara estan repensant què volen ser. Archikubik treballa en 12 hectàrees on antigament hi havia hagut camps de conreu i que ara estava ocupada amb grans edificis dels anys 60 que van quedar obsolets, alguns dels quals amb problemes derivats de l’amiant. Es tracta d’un procés molt llarg i per això en aquest projecte també s’ha tingut en compte el factor temps, és a dir, s’ha pensat en usos sostenibles dels espais i dels entorns mentre no s’hi està contruint. És el cas, per exemple, de l’edifici Gagarine, inaugurat l’any 196,3 que s’havia de desconstruir. Un cop va quedar buit, abans de començar a desmuntar-lo, es va aprofitar per fer-hi exposicions relacionades amb la memòria del barri, també s’hi va rodar una pel·lícula que va anar al festival de Cannes. És remarcable que el 90% del material de l’edifici que s’ha anat desconstruïnt s’ha reaprofitat i torna a estar en circulació al mercat. També és una de les fites pioneres d’aquest projecte i un dels exemples més important d’aquests processos al món. “S’ha fet una desconstrucció ordenadada. Tots els radiadors, totes les finestres…A França hi ha tota una sèrie de plataformes online on es poden comprar aquests elements per tornar-los a fer servir, de la mateixa manera que hi haurà materials que es podran reutilitzar en la mateixa obra. Al final estem parlant de 30.000 tones de material, és a dir, el que hem desconstruït i hem tornat a col·locar al mercat equival al pes de tres torres Eiffel”.
Ara, on hi havia l’edifici, hi ha un solar immens i mentre no s’hi comenci a construir, s’hi han plantat arbres petits, que s’aniran fent grans mentre l’espai estigui en desús i es trasplantaran als llocs del barri on s’ha dissenyat. Com que els arbres s’han comprat més petits. han estat més barats, però mentre dura el temps d’espera ja estan fent complint dues funcions: estètica d’una banda, i, de l’altra, proporcionen oxigen i capten CO2. “Però, a més, hi ha una apropiació emocional, i és que els habitants ja saben que aquells arbres són els seus, del seu barri. Això és l’urbanisme transitori: un solar on temporalment no hi passa res, el convertim en un element de la ciutat”, afegeix l’arquitecte.
El repte més gran és, segurament, la implantació d’agricultura professional enmig de la ciutat, perquè no hi ha exemples on emmirallar-se. Per això hi han intervingut experts que han analitzat quins són els productes que es ponden conrear a un interior d’illa o quina infraestructura cal perquè es pugui adaptar el millor possible a l’entorn. S’ha previst que hi hagi 33.000 m2 d’agricultura, 12.000 m2 en terrats i semihivernacles distribuïts en cada un dels edificis. Com a mínim, el 60% de les cobertes es dedicaran a conreus. Això suposarà un paisatge de ciutat diferent, que respon a un model de ciutat diferent. “Hem projectat una ciutat productiva. La ciutat ha de ser capaç de poder assumir les seves pròpies necessitats, com aconseguir alimenta o aigua. Gagarine Truillot no té capacitat per ser autosuficient, però volem que sigui un exemple, un primer pas perquè sigui possible. I això significa entendre que hem de viure en un entorn diferent al que hem tingut fins ara a les ciutats i oblidar-nos d’aquests entorns desinfectants on no hi ha cap animal, ni hi ha bestioles. I no ha de sobtar trobar-te a l’ascensor un pagès que puja al terrat a treballar. El repte és que la gent que sigui conscient que viu a un hort”, relata Marc Chalamanc.
“Hem projectat una ciutat productiva. La ciutat ha de ser capaç de poder assumir les seves pròpies necessitats, com aconseguir aliments o aigua. Gagarine Truillot no té capacitat per ser autosuficient, però volem que sigui un exemple, un primer pas perquè sigui possible”.
Al voltant de tota aquesta agricultura, hi haurà unes franges de verd enjardinat que serviran per crear un ecosistema natural i també com a límit estètic, per separar i evitar les tanques. També s’instal·laran gabions reutilizats farcits de pedres de formigó que serviran de base per insectes i altres animalons que també donin vida a l’hort i contribueixen a la biodiversitat.
Més enllà, el projecte també preveu un tipus de construcció que té en compte la il·luminació natural, l’estalvi energètic, la captació d’aigua, la percepció de la densitat de població, la mobilitat de les persones i la seguretat. Es construirà pensant que potser algun dia s’ha de deconstruir i els espais com els aparcaments seran adaptables per si un dia no hi ha tants cotxes. S’han previst espais per a bicicletes dins dels edificis, armaris per poder intercanviar coses entre els veïns i petites sales privades per a la comunitat, perquè s’hi pugui treballar, fer festes o llogar-les. En aquests moment s’estan licitant els concursos per a la construcció dels nous edificis.
Chalamanch conclou que “construir d’aquesta no és un experiment, és una necessitat. Les administracions ho han d’entendre i és cap aquí on hem d’anar. Aquest és un projecte demostratiu, però és absolutament necessari que els puguem fer, que es puguin fer realitat. Una agrociutat com aquesta comporta una nova estètica i una nova manera de viure”.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
