Al pati del Palau de l’Abat de Santes Creus hi ha dos xiprers. Aquests arbres, de copa espessa, ara són una casa que atrau molts insectes i ocells, que es fan els seus nius entre les branques frondoses. Els xiprers, però, han tingut altres vides passades, i és que a Catalunya tenen una simbologia especial: l’hospitalitat. Antigament, els plantats davant de cases, ermites, convents o altres racons, servien per transmetre un missatge als pelegrins i viatgers que passaven per davant. Si hi havia un arbre, podien entrar a beure. Si n’hi havia dos, beure i menjar, i si n’hi havia tres, beure, menjar i dormir.
En aquest reportatge de La Mira podem llegir la història que hi ha darrere dels xiprers de l’Abadia de Santes Creus. Ho fem de la mà d’en Jaume Marlès, aiguamurcienc i enginyer agrícola, i la Maria Grau, de can Saparó, que havia anat a l’escola de l’Abadia. Es calcula que els van plantar cap al 1800, i des d’aleshores han sigut casa d’insectes i bestioles, guardians de balls i festes majors, pals de porteria i delimitacions de camps de futbol, objecte de mirades d’infants d’excursió, i vigilants a l’hora del pati, quan Santes Creus encara era una escola.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
