L’Atles del Món Rural 2022, mostra que aquests dos últims anys s’han obert alternatives productives per a joves i nous pagesos, i també per a l’agricultura social i urbana. Malgrat que l’agricultura continua representant la principal font d’ingressos en aquestes àrees —tot i que en el últims anys hi ha un clar retrocés —, es detecta una certa diversificació en l’economia. L’origen d’aquesta diversificació cal buscar-lo en els canvis tecnològics i culturals, en el fre a la globalització i en les exigències mediambientals a causa del canvi climàtic. També en el fet que la pandèmia ha obert una porta al transvasament d’activitats i de població cap a les àrees rurals.
L’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis han impulsat aquest informe, que van encarregar al geògraf Ignasi Aldomà. Aldomà explica a Arrels que l’Atles del Món Rural 2022 detecta una certa diversificació de l’economia, però proposa un impuls encara més gran. amb la dinamització de sectors com el comerç, la restauració i els serveis en general als municipis petits, per no focalitzar l’atenció només en el sector agroalimentari, la generació d’energia o el sector forestal, per exemple. I. en aquest sentit, recorda que “el que aguanta els territoris rurals de Catalunya és que hi ha una bona xarxa de viles i ciutats”.
El geògraf posa sobre la taula la taula la importància de de les viles perquè concentren un volum de serveis importants, ja siguin públics o privats, i també algunes indústries que “són fonalmentals”. “Si aquestes ciutats i viles no funcionen, se’t desmunta la barraca”, alerta. I apunta que, amb les dades a la mà, les àrees rurals que més pateixen són aquelles que no tenen a prop una xarxa urbana prou potent.
Per fer que la ruralitat sigui més atractiva i contribuir d’aquesta manera a incrementar-ne de població —i, de retruc, revitalitzar-ne l’economia—, aquest informe qualifica de “cabdal” diversificar-la, promoure la innovació de l’empresa rural, en especial la microempresa, i incrementar la competitivitat del teixit empresarial del món rural. Això, per a Aldomà, “és indispensable perquè persones de fora es plantegin desenvolupar-hi el seu projecte vital i professional. Per a l’existència d’un teixit socioeconòmic fort és important el relleu generacional de l’empresa rural no agrària, que també pateix l’impacte de l’envelliment poblacional i de la fuga de talent cap a les zones més poblades”.
Per aconseguir aquesta diversificació cal tenir en compte també que les àrees rurals són les que presenten un dèficit més gran d’infraestructures i serveis de comunicació i de transport. L’estudi assenyala que el transport a demanda, la fibra òptica, les xarxes 5G i els centres de coworking són algunes de les eines per fixar la població. D’aquesta manera, a pràcticament tot el món rural català la connexió d’alta velocitat arriba a menys del 20% de cobertura. A més, el Prepirineu, el sud de la demarcació de Lleida i gran part de les Terres de l’Ebre tenen zones habitades des de les quals es triga més de 25 minuts en cotxe fins arribar a la capital de comarca. En algunes zones calen més de 40 minuts per trajecte.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
