Del nord al sud d’Europa, a través d’una xarxa de camins de milers de quilòmetres, centenars de ramats deixen enrere els coberts on han passat l’hivern per enfilar-se cap a les muntanyes que els prometen un estiu generós en aliments fins que, al primer avís de fredor, desfacin la ruta per tornar a casa. Durant milers d’anys, ovelles, cabres, vaques o cavalls acompanyats dels seus pastors han repetit la transhumància i aquesta activitat ha dibuixat els paisatges —naturals i humans— del nostre continent. Amb tot, al darrer segle semblava que aquest tipus de ramaderia havia de passar a la història. Però, gràcies a la resiliència i a la passió pel seu ofici de molts pastors i pastores, la transhumància és viva i, fins i tot, dona respostes als reptes ambientals i alimentaris que planteja el futur. Per això, aquesta primavera, Arrels acompanya ramats i pastors per camins del Pirineu català, de l’Aragó, de Navarra, d’Itàlia i, fins i tot, de Rússia: volem descobrir aquest món que torna i totes les persones i cultures que l’envolten.
I hem travessat els paisatges àrids de Las Bardenas Reales navarreses just abans de pujar muntanya amunt en aquell tros dels Pirineus. També hem conegut la Carmelina Cuolantuono, la primera pastora dona d’una llarga nissaga de transhumants italians que avui reivindiquen, més que ningú, els tratturi del sud del seu país. En Jordi, que és pastor i alcalde de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), ens revela com s’estableix la confiança inqüestionable entre la gossa guardiana del seu ramat i ell. I amb les fotografies oníriques de Yulyia Vassilyeva ens hem endinsat en la transhumància de rens que la comunitat nènet empeny anualment per les planúries gelades dels confins de Rússia. I a Robiols de Mora, a l’Aragó, la família San Martín ens ha explicat com es fan les esquelles: són els últims d’un ofici que havia donat molta riquesa a aquest poble.
I encara més
Fora del dossier de la transhumància, aquest número d’Arrels us proposa molts temes interessants més, com l’entrvista a Vasilis Vasilas, formatger artesà a l’illa grega de Lesbos que ha fet dels seus formatges un motor de canvi social. També descobrireu un ofici artesà ben desconegut, el de perfumista, tal com ens l’explica l’Esperança Cases, de Tiana. I coneixerem com l’Ernest Soler, durant la pandèmia, va tirar endavant una finca ecològica a l’entorn d’una antiga masia de Castellbisbal.
A l’article Una conversa pendent que ens ha escrit per a aquest número, l’escriptora i veterinària María Sánchez ens propsa que “obrim les portes, siguem finestres obertes a un paisatge viu ple de llaços i vincles que encara ens parla, que espera, potser, que ens aturem un segon per entaular un diàleg”. Trepitjant les pedres dels camins ancestrals de transhumància, aquest Arrels li ha fet cas i mirant els paisatges, els ramats i els homes i les dones que hi conviuen, intenta descobrir-nos com som quan mirem el món més enllà de les pantalles.
Ja podeu aconseguir el vostre exemplar als quioscos d’arreu de Catalunya, llibreries especialitzades, botigues Abacus i establiments Bonpreu i Esclat. També la podeu adquirir a través d’aquest enllaç i us l’enviarem a casa.
I si us voleu assegurar de rebre-la trimestralment al vostre domicili, només cal que us feu socis del nostre projecte: a més de rebre la revista puntualment, podreu comprar bons productes de proximitat al nostre Mercat i contribuireu a fer possible aquest projecte que aposta pel món que torna. Només cal que us doneu d’alta seguint les instruccions d’aquest enllaç.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
