Denunciar “la gran mentida que les dones no treballaven al camp”, és un dels objectius de l’exposició Tros de Dona, que es pot veure al Museu de la Vida Rural, a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà). Però n’és només un, perquè la mostra vol abraçar una temàtica molt més àmplia que serveixi per reivindicar el paper de les dones al llarg de la història en les tasques diàries i necessàries pel sosteniment de la vida, unes tasques que sovint han estat invisibles, però que, a la vegada, són imprescindibles. A través de l’art i dels objectes etnogràfics del museu, els organitzadors proposen una nova mirada per assolir un futur diferent amb “una corresponsabilitat real”. S’hi podran veure instal·lacions artístiques, infografies, videoart i peces del Museu de la Vida Rural que no s’exposen habitualment, que dialogaran amb obres d’artistes com Joana Biarnés, Maria Ruido, Anna Dot o Mercedes Pimiento.
L’exposició, comissariada per Anna Maria Andevert, parteix d’una investigació realitzada per Catalina Gayà Morlà, Judith Ruiz Crosas i Laia Seró Moreno sobre la presència de les dones en l’exposició permanent del Museu. Arran d’aquesta investigació i d’un treball conjunt amb una quarantena de dones de l’entorn més proper, van constatar que el relat etnològic posa el focus en les tasques materials i productives, mentre que deixa de banda, eclipsa i, fins i tot, n’amaga d’altres que són vitals i imprescindibles , com ara les reporductives. Tros de Dona posa el focus en aquestes tasques menystingudes, però també en el paper de les dones en qüestions educatives, afectives, ambientals, sanitàries, físiques, socials i domèstiques.
Per mostrar-ho, l’exposició s’ha estructurat en quatre àmbits: la casa, el carrer, el cos i la terra. Aquests espais es volen assolir objectius diversos que passen per fer visibles i patrimonialitzar les cures, saber reconèixer els estereotips i rols de gènere, denunciar els privilegis i les desigualtats vinculats al gènere, comprendre els límits biofísics de les persones i promoure la interdependència, recuperar pràctiques i sabers tradicionals popularment associats a les dones, introduir els conceptes ecodependència i ecofeminisme, promoure l’art contemporani al Museu de la Vida Rural, impulsar el diàleg entre artistes de diferents generacions, implicar el públic assistent en el discurs expositiu i donar a conèixer la col·lecció del Museu de la Vida Rural.
Debat i reflexió més enllà del museu
Fins al 4 de febrer de 2024, últim dia de l’exposició, s’han programat tota una sèrie d’activitat paral·leles que s’aniran publicant al web del Museu de la Vida Rural, però també s’han preparat tota una sèrie d’accions comunitàries a través de quatre intervencions. La primera serà un homenatge a les padrines, que, a través de la memòria oral col·lectiva, proposa recuperar l’experiència viscuda en relació amb alguns dels objectes d’ús quotidià que constitueixen l’exposició permanent de Museu. La voluntat de fer emergir altres maneres de narrar la quotidianitat centrarà la segona intervenció, que establirà un diàleg entre la recollida de memòries col·lectives al voltant de l’aprofitament de plantes medicinals i l’estampació botànica. L’acció es clourà amb l’edició d’un receptari col·lectiu. La tercera acció versarà al voltant de la manera amb què les dones transiten i habiten els espais i la quartase centrarà en l’experiència de les dones en relació amb la tradició tèxtil de la Conca de Barberà per ecuperar i revaloritzar les memòries col·lectives associades a aquesta herència compartida.
Proposta educativa Tros de Dona
Des de fa cinc anys, el Museu de la Vida Rural lidera un projecte educatiu amb propostes artístiques i pedagògiques al voltant de l’educació cultural per la sostenibilitat. Per això, aquesta nova exposició també anirà acompanyada d’una proposta educativa per a grups escolars que visitin el museu i de diverses activitats com debats, xerrades, visites comentades i propostes familiars durant tot l’any 2023.
En aquesta exposició les activitats s’adrecen a l’alumnat de cicle superior, ESO, batxillerat i cicles formatius. S’oferiran les eines perquè aquests escolars puguin trenar una experiència que busca posar el focus en aquelles persones que sostenen la vida.
Sostenibilitat de l’exposició
El Museu de la Vida Rural és dels pocs equipaments culturals del país amb acreditació EMAS (Eco-Management and Audit Scheme), un sistema de gestió ambiental d’aplicació voluntària i reconegut per la Unió Europea que avalua i millorar l’impacte ambiental de les organitzacions. L’exposició ha estat dissenyada i produïda incorporant criteris ambientals en l’elecció de materials, proveïdors i en l’ús de recursos energètics.
La sala, per exemple, utilitza un sistema d’il·luminació format per leds professionals de baix consum, i, en termes de producció, l’exposició no utilitza vinils, sinó que han estat substituïts per alternatives com el polipropilè alveolar reciclable o el tintat de textos directament a la paret amb tècniques artesanals i plantilles de cartró. A més, s’han utilitzat materials amb baix impacte ambiental com la fusta, les pintures i les coles ecològiques. La recerca constant d’alternatives sostenibles per a les museografies es pot anar copsant successivament en les produccions de les últimes quatre exposicions de producció pròpia del Museu, que continua apostant per treballar amb industrials i proveïdors de proximitat i reduir l’impacte de transports i materials.
Trobareu tota la informació sobre l’exposició —que es podrà veure fins dia 4 de febrer de 2024—i les activitats complementària a la web del Museu de la Vida Rural, seguint aquest enllaç.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
