Marc Talavera (Igualada, 1988), és doctor en biologia i presideix el Col·lectiu Eixarcolant. Amb un discurs fluid i les idees molt clares, proclama als quatre vents la necessitat de replantejar-nos el nostre model de producció i de consum. Parlem amb ell perquè, des d’Eixarcolant, volen demostrar que tot el que fa anys que defensen és possible, i per això han posat en marxa una campanya de micromecenatge. Els diners que es recaptin seran per transformar el forn de pa de Jorba (Anoia) i convertir-lo en un model que es pugui reproduir arreu. En paral·lel, han posat en marxa una campanya a través de les xarxes socials i també de forma presencial a 22 pobles i ciutats del país. Volen posar al centre del debat el model agroalimentari com un dels eixos socioeconòmics estratègics per reactivar el món rural i, de retruc, el país.
El forn de Jorba ha iniciat la seva transformació des que la gestió està en mans d’Eixarcolant.
Fa tres mesos vam assumir la gestió del forn. És un forn històric, amb forn de llenya, que té uns noranta anys i que sempre ha estat en funcionament. És a prop d’un dels nostres horts experimentals i ara ens permetrà també tenir un espai de venda. Serà molt més que un forn. Posarem en pràctica la teoria que fa temps que expliquem. De moment hem eliminat productes prefabricats. No tenim croissants de xocolata o ensaïmades, per exemple, perquè no en podem produir, i treballem només amb productors locals. Mostrarem que un model agroalimentari més sostenible, més ètic i més just és possible. Que no passa res, que no es mor ningú.
Han posat en marxa una campanya de micromecenatge a través de Goteo per aconseguir fins a 100.000 euros. A què es destinaran aquests diners?
Hem de posar al dia l’espai, els subministres de l’aigua i el llum, l’accessibilitat… Perquè sigui més agradable per tothom. Hem de comprar material i maquinària per poder elaborar una gran diversitat de productes (en farem poca quantitat, però volem fer molta diversitat). Volem adequar l’espai de venda i crear una zona d’interpretació perquè, mentre la gent compra un manat d’ortigues, un pot de melmelada o una crema de verdures, pugui saber com ho hem fet i com es pot replicar aquest model. I, finalment, desenvoluparem un sistema informàtic per explicar la traçabilitat de cada un dels productes. Amb quina matèria primera s’ha elaborat, d’on ve, com s’han distribuït els diners que ha costat. Volem explicar el relat d’aquell producte. D’on ve i per què. I que, d’aquesta manera, tot sigui transparent.
Realment és una gran transformació en la manera de produir
És que podem transformar el model agroalimentari. A tots ens afecta com és el territori que ens envolta. L’única manera de revertir aquesta tendència d’uniformització agrària és amb la transformació d’arrel, i aquest model només el podem transformar si diversifiquem allò que produïm i allò que mengem.
“Mostrarem que un model agroalimentari més sostenible, més ètic i més just és possible. Que no passa res, que no es mor ningú.”
Des d’Eixarcolant, asseguren que girar com un mitjó el nostre model agroalimentari és imprescindible per fer front a la crisi climàtica i a la crisi de població de viu l’entorn rural a Catalunya.
Cal més sostenibilitat real, més justícia social. A Catalunya tenim més de tres mil espècies comestibles i només en fem servir tres-centes. Si diversifiquem, contribuïm a millorar la biodiversitat, però, a més, generem noves oportunitats laborals a través de nous cultius, noves elaboracions. I que aquell euro que com a consumidors gastem en menjar, s’ha invertit en una producció del nostre entorn. I això ens permetrà ser independents dels grans mercats, que els productors puguin fixar un preu que sigui just i que dignifiqui la seva feina. El forn de Jorba serà l’exemple de tot això.
És a dir, que si es posen en valor les varietats agrícoles tradicionals, i fins i tot silvestres, i si qui es dedica al camp es pot guanyar bé la vida, hi haurà més pagesos i serà més fàcil fixar població a l’entorn rural?
És això. El 52% de la superfície de Catalunya està declarada com a agrària, però d’aquesta activitat només en viuen 46.500 persones, l’1’39% de la població. I segurament una de les raons és el preu que acaba rebent el productor [pels seus productes]. El preu que en paga el consumidor multiplica entre un cinc i un deu el que ha cobrat el pagès. Això explica que cada cop hi hagi menys explotacions agrícoles i que les que hi ha cada vegada siguin més grans.
És això el que expliquen en aquesta campanya que es farà arreu del territori?
És que el sector primari hauria de ser una estructura d’estat. El model agroalimentari no és al centre del debat, i li hem de posar, perquè genera riquesa. Com pot ser que per una ceba a un pagès li paguin 5 cèntims el quilo? Hem de posar en valor la cadena local. I amb aquesta campanya posem la primera pedra perquè això sigui possible. Hem de fer que els petits productors, els petits projectes que ja estan en marxa amb aquesta manera de fer, surtin de la marginalitat mediàtica. Són experiències micro que no influeixen en l’agenda mediàtica, però que hi són. Volem ser útils a tots aquests petits projectes, perquè no se sentin sols i perquè moltes més persones s’hi sumin i els repliquin.
La campanya es fa també de forma presencial arreu del territori.
Farem actes a 22 pobles i ciutats del país. Volem crear una inèrcia positiva. Segurament partim de molt avall, però es poden fer moltes coses. Creiem que és molt important un sistema de traçabilitat. Si els grans supermercats el tinguessin, els consumidors podrien valorar de debò tot allò que expliquen en les seves campanyes de comunicació i que parlen de sostenibilitat. Podríem consumir diferent. Cal un canvi profund en el model productiu, però si no sabem veritablement què és el que hi ha al darrera, no es pot decidir en conseqüència. Des del Col·lectiu Eixarcolant volem avançar perquè això es posi sobre la taula, perquè passin coses.
Quan estarà operatiu al 100% el forn de Jorba?
La campanya de micromecenatge s’allargarà fins dia 23 de juliol. La idea és que el forn només pari la seva activitat durant el mes d’agost per fer les obres d’adequació i que, a final d’aquest any, ja estigui a ple rendiment. Però no tenim el pressupost per fer-ho. Depenem de la gent i de les seves aportacions. I haurem de vehicular aquestes energies. Ho fem per tots i totes i ho hem de fer entre tots i totes.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
