El celler Scala Dei ha fet 50 anys al mateix lloc on els monjos cartoixans d’Escaladei, ja al segle XIII, van introduir el conreu de la vinya al Priorat. Un aniversari en què han volgut deixar clar que l’objectiu és tornar als orígens: fer vi com es feia l’any 1974, quan el celler es va refundar, però sense renunciar ni als coneixements ni a les tecnologies d’avui.
Els monjos cartoixans van començar a elaborar vi l’any 1263, però amb la desamortització de Mendizábal, al segle XIX, es van veure obligats a abandonar el monestir. Va ser aleshores quan cinc famílies van adquirir la cartoixa i les seves terres, van crear la Sociedad Agrícola Unión de Scala Dei i van seguir fent vi. Fins i tot van embotellar-ne unes primeres ampolles per presentar-les, l’any 1878, a l’Exposició Universal de París i, el 1888, a la de Barcelona.
L’any 1974, la Societat es refunda com a Celler Scala Dei i llança al mercat els primers vins ‘moderns’ del Priorat, convertint-se en un dels pocs cellers que embotellava vi a la comarca fins que va esclatar el boom de finals dels vuitanta.
La celebració d’aquest mig segle s’ha fet aquest divendres, a la mateixa cartoixa d’Escaladei (Morera de Montsant), ara convertida en edifici públic, amb un tast vertical d’un dels seus vins icònics, el Cartoixa, que, ara fa cinquanta anys, va ser el primer vi embotellat al Priorat. A l’acte hi han participat alguns dels enòlegs de la història del celler, membres de les famílies que van refundar-lo i representants de Raventós-Codorníu, l’empresa, que l’any 2000, s’hi va incorporar com a soci distribuïdor.
El primer enòleg va ser Jaume Mussons, ja finat. El seu fill —que també es diu Jaume Mussons— ha explicat que a principis dels anys setanta va fer una producció de 115.000 ampolles, que va haver de reduir al llarg dels anys perquè no tenien prou sortida. De fet, en aquell moment, els vins del Priorat tenien fama de ser difícils de beure, però ell va elaborar, amb tecnologies d’aquell moment importades de França —com els dipòsits d’acer inoxidable—, un vi amb un 80% de garnatxa (la principal varietat històrica de la cartoixa i també de l’actual celler) i un 20% de carinyena, que sobresortia entre els vins que es feien aleshores al Priorat.
Al cap de cincuanta anys, aquell vi no només s’aguanta perfectament, sinó que es troba en “molt bon estat de salut”. Amb la inspiració d’aquests vins i els coneixements d’avui en dia, l’enòleg actual, Ricard Rofes, el que busca és, precisament, l’autenticitat. Per això que estan recuperant l’ús de la rapa en l’elaboració d’alguns vins i han fet que els recipients on es crien els vins, com les botes o els foudres, siguin més grans perquè la fusta deixi una petjada més subtil. Maria Carmen de Francisco, una de les enòlogues de Scala Dei, recordava que si bé, durant els anys vuitanta i noranta la influència francesa i el mercat en general demandava vins molt estructurats i amb molt de cos, que s’aconseguien amb varietats de raïm foranes, a la meitat de la dècada dels 2000 estava clar que “ja no s’havia de buscar la intentsitat sinó que havíem de trobar l’autenticitat”.
Aquest és el camí que segueixen des d’aleshores. Per això, prioritzen les varietats històriques de la zona i treballen en ecològic perquè la terra s’expressi i perquè creuen que d’aquesta manera faran vins que representin l’origen de manera autèntica.
El mateix Rofes explicava que estan molt preocupats pel canvi climàtic. A més dels últims tres anys, en que la sequera està fent estralls a la zona, hi ha altres condicionants que alteren la manera de conrear la vinya i de fer vi. Ara la verema comença un mes i una setmana abans que fa mig segle i, tot i començar abans, la graduació alcohòlica és més alta. “Ningú de la zona recorda una situació tan crítica com la d’ara. És una situació totalment nova i no sabem encara com ens hi haurem d’enfrontar”, assegura Rofes, que també afirma que “ara es hora de refer el camí”.
L’enòleg té clar que ara el que cal és “innovar per refermar el que fem, el que es feia. Hem d’aprofundir en el coneixement del territori que tenim per ser fidels a la nostra història”.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
