A Sant Pau d’Ordal, un dels nuclis del municipi de Subirats (Alt Penedès), hi ha un bar que, literalment, és propietat de la gent del poble que paguen una quota i en decideixen l’ús. Són 600 habitants i la meitat són socis del Centre Agrícola i, per tant, són els que decideixen que s’hi fa i per què. Ara, després de més de cent anys de vida, es plantegen quin n’ hauria de ser el futur i sumen forces amb altres bars del poble per crear sinèrgies.
L’origen del Centre Agrícola, el Centru, cal buscar-lo a principis del segle passat. A Sant Pau d’Ordal hi havia dos locals on s’anava a prendre cafè i a passar l’estona, el de dalt i el de baix. “Segurament per diferències ideològiques” explica Elisabeth Forn, “anaves a un o anaves a l’altre i, per això, l’any 1914 un grup de veïns va decidir crear un nou cafè. Al principi no tenia nom i en deien el local, però de seguida es van constituir com a societat i es va inscriure com a Centre Agrícola”.
Es van redactar uns estatuts que serien els que regirien la societat i, per formar-ne part, es va crear la figura del soci amb el deure de pagar unes quotes i amb el dret de poder accedir al local. Per ajudar amb les despeses es fa ver una compra d’accions i cada acció equivalia a un vot. A la manera dels clubs anglesos, van ser els socis els qui van crear el centre, amb bar i sala de ball amb escenari. I això s’ha mantingut des d’aleshores i fins al dia d’avui, això sí, amb tota l’evolució que han implicat aquests més de cent anys de vida: la realitat de 1914 no és la de 2022!
Elisabeth Forn és membre de la junta que ara mateix gestiona el Centre Agrícola. En formen part nou membres, es renova cada tres anys i la candidatura és voluntària. El centre té diversos espais, una sala gran amb escenari i un bar. La gestió d’aquest últim s’atorga per concessió. Als que s’encarreguen del cafè els diuen els cafeters. Abans el gestionava gent del poble i, en alguna època, la gestió del bar es feia per torns, però va arribar un moment en que no era viable. Ara es fa per concurs i es renova cada quatre anys. Els cafeters paguen un lloguer, però s’ocupen de tot el mobiliari i han de seguir una normes determinades. “Pots entrar i agafar el diari i llegir i ningú no et pot dir res”, detalla l’Elisabeth, per posar un exemple de norma atípica d’un bar.
El bar, i el centre en general, és obert a tothom, socis i no socis, però aquests últims tenen preferència. “Normalment no passa,, però si un soci entra al bar i no hi té taula, podria demanar que n’hi donessin una perquè té prioritat per sobre dels qui no són socis” explica l’Elisabeth.
Com a membre de la junta que gestiona el centre, lamenta que no hi hagi un relleu generacional i entén que cal fer un pensament per atreure gent nova. “Abans s’hi feia cine i teatre, i antigament s’hi feia ball. Ara el cafè ja no té el sentit que tenia abans. Hi ha una generació d’homes que encara va a jugar a cartes, però no hi veig gent que vagi a passar la tarda al bar. És per això que ens estem plantejant quin valor té i quin hauria de tenir ser soci del Centre Agrícola.” explica. I afegeix: “l’entitat és gran, però no hi ha gaire activitat. De tota manera, com més gent hi hagi, millor, i si és gent de diferents generacions, encara més”.
El finançament és a través del mateixos socis. Les quotes són de 125 euros anuals per persona i els joves fins a 25 anys en paguen la meitat. Els jubilats fins ara no pagaven res, però des de la junta proposen que també paguin com els joves. “Anem justets”, diu l’Elisabeth, “perquè tot el que té a veure amb el Centre Agrícola, el manteniment d’un edifici que ja té molts anys i tot plegat, recau sobre la societat”.
“Ara el cafè ja no té el sentit que tenia abans, la gent ja no va a passar la tarda al bar. Cal plantejar-se quin valor hauria de tenir ser soci del Centre avui.”
Elisabeth Forn, membre de la junta
Però el Centre Agrícola és més que un bar. A banda que les seves instal·lacions permeten activitats diverses, també s’encarrega de les celebracions de la Festa Major. Amb col·laboració amb l’Ajuntament de Subirats, els socis del Centru són els artífexs de molts dels actes que es fan el darrer cap de setmana de gener.
De fet, per a l’Elisabeth, hi hauria d’haver encara més col·laboració amb l’administració. “No volem que passi a ser públic, però sí que creiem que l’ajuntament s’hi hauria d’implicar més. Estem hipotecats fins al 2028 perquè vam haver de fer el sostre nou”, posa com a exemple. “Volem diferenciar-nos de la resta de bars i mantenir aquest esperit social. L’equilibri entre una cosa i l’altra costa, però no volem perdre la part social, l’hem de cuidar”, afirma.
La unió fa la força
Aquesta recerca d’un nou sentit a l’existència del centru, no la fan sols. Subirats és un municipi atípic que consta de 15 nuclis de població diferents i en la majoria hi ha un ateneu o un centre agrícola similar al del Sant Pau d’Ordal. Cada un amb les seves característiques: alguns en desús, d’altres no tenen bar, en d’altres s’hi fa cinema i, en d’altres, teatre.
Ara s’han ajuntat per buscar aquest nou camí plegats. Per veure què haurien de fer que els permeti tenir un futur viable sense perdre de vista la funció social per a la qual van ser creats. La majoria van néixer a la mateixa època i han sobreviscut tots aquest anys gràcies a les aportacions dels socis. “La història d’aquests locals és brutal i és una passada que s’hagi mantingut tots aquests anys”, assegura l’Elisabeth.m que recorda que, encara avui, a Sant Pau d’Ordal se sent l’orgull de ser del Centru.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
