El reconeixement de l’ús culinari i de la comercialització de plantes silvestres és una de les assignatures pendents de la Uniño Europea i, d’una manera especial, de l’estat espanyol. Hi ha moltes plantes que, si bé s’han fet servir tradicionalment, legalment no es poden vendre com a aliment, i tampoc es poden aplicar com a ingredient de preparacions alimentàries. Això és perquè moltes d’aquestes plantes no estan incloses a cap llista que n’autoritzi aquests usos. Per tant, és una fita important que el Col·lectiu Eixarcolant hagi aconseguit que cinc d’aquestes plantes s’incloguin al catàleg Novel Food amb l’estatus No Novel Food (és a dir, “No són aliments nous”). D’aquesta manera s’han legalitzat els fruits, les fulles i les flors de la Malva sylvestris, les fulles i les tiges tendres de la Silene vulgaris (els colitxos), el pecíol i el nervi central de les fulles basals del Scolymus hispanicus (el cardellet), les fulles i les tiges del Sonchus oleraceus (el lletsó) i les fulles de l’Urtica urens (l’ortiga petita).
“Sóc molt feliç perquè el que hem aconseguit és bestial” declara, eufòrica, Astrid van Ginkel, en declaracions a Arrels. Biòloga i farmacèutica de formació, es dedica a la consultoria per a empreses que treballen amb plantes des de diferents vessants de professió, a banda de ser col·laboradora i membre de la junta del Col·lectiu Eixarcolant. Amb la participació en aquesta entitat, i després d’un procés que ha estat llarguíssim, s’ha aconseguit la inclusió d’aquestes primeres cinc plantes silvestres al catàleg europeu. Van Ginkel aclareix que només es tracta de les primeres perquè Eixarcolant en té 300 identificades que consideren que també s’hi haurien d’incorporar, de les quals 73 són prioritàries.
Tot plegat va començar amb converses que Eixarcolant va obrir amb el departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. En aquell marc, el col·lectiu els va proposar una una idea totalment nova a l’estat espanyol, si bé ja fa anys que funciona a altres països europeus com Itàlia, Bèlgica o Finlàndia, entre d’altres. Es tractava d’elaborar una llista amb plantes silvestres d’ús tradicional a casa nostra, dotar-la d’un estatus legal i que servís de referència per a comercialitzar-les. D’alguna manera els proposaven considerat tota una sèrie d’espècies que, si bé se sap que són comestibles perquè s’han fet servir en la cuina tradicional, no estan protegides per la llei, bé sigui per desconeixement o perquè han desaparegut de l’imaginari culinari. Per tant, fora d’un paraigües legal, ni es poden comercialitzar, ni es poden fer servir com a ingredients per a l’elaboració d’altres productes.
La negociació, però, no va quallar i van obrir una altra via, aquest cop amb l’Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición (AESAN). I, si bé a l’inici la voluntat era la d’aconseguir la creació d’una llista pròpia com la que tenen altres països, finalment es va optar per iniciar el procés per incloure aquestes plantes, que Eixarcolant ja té identificades i estudiades, al catàleg Novel Food de la UE, fet que demostrarria que no es tractava de nous aliments, sinó de vegetals que s’han consumit tradicionalment de manera significativa i segura en diversos estats membres. Aquest catàleg va néixer el 1997 per contemplar la inclusió de nous aliments transgènics o modificats genèticament, compostos químics de nova creació, o productes de països de fora de la UE. Aleshores, es s’havia detectat que hi havia moltes plantes i ingredients estrangers que entraven a la UE com a aliment, però un cop aquí es feien servir amb indicacions medicinals tal com passava als països d’origen. Aquesta normativa, pretenia doncs, tenir un control més exhaustiu sobre aquestes espècies.
És per això que ara, per aconseguir la inclusió, des d’Eixarcolant, a través de l’AESAN, han presentat un dossier explicatiu de cada una de les cinc plantes on es demostra que s’han consumit o comercialitzat de manera significativa i segura abans del 1997. Després dels tràmits pertinents amb tots els estats membres, han entrat automàticament com a No Novel Food.
“És importantíssim, això què hem fet. De veritat que salto d’alegria. És que és bestial, no només per a Catalunya i Espanya, sinó per tota la Unió Europea. Tots els països europeus es beneficiaran de la nostra feina, de la feina d’Eixarcolant, encara que el nostre nom no surti enlloc”, explica Astrid van Ginkel. En aquest sentit només lamenta que, tenint en compte els tempos de l’administració, per aconseguir que s’autoritzin les 73 planes que consideren prioritàries encara hauran de passar cinc o sis anys.
La part positiva és que amb aquesta feina contribueixen a afegir biodiversitat a la dieta diària, amplien les possibilitats d’introduir aquests ingredients a productes elaborats i també posen sobre la taula noves possibilitat de negoci amb aquestes espècies.
Quines són aquestes noves plantes legals?
Els fruits, les fulles i les flors de la Malva sylvestris tenen pràcticament tres vegades més calci que la llet de vaca, són bones per a fer cremes i sopes o per menjar-la saltejada com a verdura.
Les fulles i les tiges tendres de la Silene vulgaris, els colitxos, són una verdura molt fina que segurament s’ha deixat de fer servir perquè per preparar-les cal separar les fulles de les tiges una a una, tot i que si són tendres i no fan més d’un pam d’alçada aquesta feina no cal. Ara bé, el resultat, és que a més de ser saboroses, són una bona font de magnesi i de fibra. A Eivissa, per exemple, són l’ingredient principal del cuinat, un plat típic de Setmana Santa. A la més gran de les Pitiüses, de la Silene vulgaris en diuen verdura.
Scolymus hispanicus és un tipus de card. Se n’aprofita el pecíol, el tros que va de la fulla a la tija i el nervi central de les fulles. També se n’hi diu cardellet i té un gust agradable semblant a la carxofa. S’aprofita en guisats, sopes i amanides, això sí, sempre cuit, i té molt de fòsfor, potassi i calci.
Les fulles i les tiges del Sonchus oleraceus, conegut com a lletsó, es fa servir per fer qualsevol plat de verdura, com el trinxat, o també per fer truita o saltats. També es caracteritza per un gust i una textura molt fines.
De l’ortiga petita, de nom científic Urtica urens, se’n consumeixen les fulles, tan crues com cuites. Ara bé, si són crues, s’han de triturar del tot per evitar els pèls que piquen. Té un gust i un aspecte semblant al dels espinacs i se’n poden fer salses o patés vegetals.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
