Arriba el final de curs i amb ell neix la primera generació de la xarxa de FenoCentres. La fenologia, el calendari natural de les plantes i animals, permet observar com el canvi climàtic afecta els sistemes naturals i és una disciplina clau per sensibilitzar els infants de la problemàtica que estem vivint. Més de 500 alumnes d’entre primer de primària i batxillerat han participat en 20 tallers educatius d’aquest observatori, coordinat pel CREAF i Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), i han aportat gairebé 1.400 observacions de 289 espècies d’animals i plantes on es veia la sortida i caiguda de les fulles, la sortida de les flors o l’arribada d’alguns animals migradors, entre d’altres.
Les observacions de l’alumnat i de la de la resta de ciutadania voluntària que col·labora amb RitmeNatura serveixen per nodrir de dades FenoTwin, el bessó digital de la fenologia a Catalunya que està desenvolupant l’observatori gràcies a la col·laboració de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. Les tres espècies més observades han estat l’arbre de l’amor (Cercis siliquastrum), el lledoner (Celtis australis) i la mèlia (Melia azedarach), espècies molt habituals a les nostres ciutats.
Els FenoCentres han demostrat la seva sensibilitat amb el canvi climàtic, ja que estudiar com es modifica el calendari de la natura demostra que l’emergència climàtica que estem vivint altera als éssers vius de manera directa: les plantes avancen la sortida de fulles i flors, les fulles cauen més tard o les orenetes també arriben abans. Això provoca asincronies i fa que algunes espècies no es trobin (insectes i flors), a part de perjudicar també els cultius.
Aquest imecres 15 de juny un total de 18 centres de Catalunya rebran de la mà de l’observatori de ciència ciutadana Ritme Natura aquesta acreditació pel seu compromís continuat seguint el calendari natural de les plantes i animals propers a l’escola.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
