Al contrari del que es creia fins ara, els arbres consumeixen metà. Es tracta d’un descobriment molt important, perquè aquest gas d’efecte hivernacle és el responsable de prop del 30% de l’escalfament global. Això és el que ha descobert una investigació liderada per la Universitat de Birmingham, on ha participat el CREAF, i que s’ha publicat a la revista Nature. La principal novetat d’aquesta recerca és que la majoria d’estudis mesuren els fluxos de metà al primer metre del tronc, on els arbres sí que emeten aquest gas cap a l’atmosfera. Però la novetat és que aquest estudi ha fet medicions a parts del tronc amb més alçada i no només a prop del sòl, i s’ha observat que, aproximadament a partir d’un metre, els bacteris que viuen a l’escorça absorbeixen molt més metà de l’aire del que la planta allibera cap a l’atmosfera. Els resultats també revelen que els boscos que més absorbeixen aquest gas són els que creixen en climes més humits i calorosos, com els ecosistemes tropicals, “perquè és on els microorganismes són més actius”, explica Josep Barba, investigador del CREAF i un dels coautors de l’article.
Segons els investigadors, aquesta diferència es deu a la funció dels microorganismes que habiten l’escorça i que fan servir el metà com a font d’energia (els metanotrofs). Aquests microorganismes comencen a consumir metà de l’exterior a mesura que en queda menys a l’interior de l’arbre, un fet que té lloc a partir del metre d’alçada. “Els arbres funcionen com a xemeneies que canalitzen el metà des de les capes profundes del sòl a través del tronc i l’alliberen per l’escorça. Així, com més altura, menys metà va quedant a l’interior del tronc”, aclareix Barba. A partir del metre, per tant, queda menys gas a l’interior de l’arbre i els bacteris el comencen a consumir de fora. “D’aquesta manera, en el còmput global, s’absorbeix més del que s’emet”, destaca Barba.
Un experiment curiós
La recerca s’ha dut a terme als boscos tropicals de Panamà i del Brasil, que viuen en un clima càlid i humit; els boscos boreals de Suècia, que creixen en un ambient fred i amb poca pluja, i els temperats d’Anglaterra, amb un clima intermedi entre els dos anteriors. A aquests llocs, l’equip ha analitzat centenars d’arbres de diverses espècies amb una metodologia senzilla i curiosa: han ajustat cambres de mesurament als troncs per a detectar, a temps real, els gasos que es desprenen o s’absorbeixen des de l’escorça i han fet mesures a diferents alçades. En alguns exemplars també han extret mostres de fusta de l’interior per a veure la quantitat de gas que contenen i quina quantitat consumeixen els bacteris. “Veiem que els que més metà capten són els boscos tropicals, seguits dels temperats i, finalment, els boreals. En concret, els tropicals en capten unes deu vegades més que els temperats i unes vint vegades més que els boreals”, afegeix Barba, que continua la recerca en diversos boscos de fagedes, alzinars, rouredes i pinedes de Catalunya.
Les dades també apunten al fet que a un mateix bosc hi ha espècies que capten més metà que altres, probablement a causa de diferències en les propietats de la fusta, com ara la seva densitat o el diàmetre dels conductes transportadors de nutrients i aigua que fan que sigui més o menys fàcil que el metà surti cap a fora. “No obstant això, no és una cosa que haguem analitzat en profunditat en aquest estudi i haurem d’investigar més aquest aspecte”, explica Barba.
Boscos més valuosos
Aquest estudi afegeix valor al rol dels boscos en els plans per a mitigar el canvi climàtic, perquè a la capacitat d’emmagatzemar carboni atmosfèric, se li sumaria la d’absorbir metà, “els dos gasos que més contribueixen a l’escalfament global del planeta”, comenta Barba. En el cas de les estratègies de reforestació, també pot suposar un canvi de visió, ja que en alguns casos els ‘nous boscos’ no són gaire eficients com a embornal de carboni, perquè estan conformats per arbres joves amb poca biomassa. No obstant això, en el cas del metà, l’important no és la maduresa d’un bosc, sinó la superfície de l’escorça que interacciona amb l’atmosfera, “així que, malgrat que els arbres siguin joves, si n’hi ha molts, hi ha molta superfície de tronc exposada i el potencial per a captar metà de l’atmosfera seria alt”, explica Barba.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
