La imatge que tenim de la conurbació de Barcelona és la d’un aglomerat de ciutats que acull la meitat de la població del país . Però el que la majoria no té present és que més de la meitat de la superfície de l’Àrea Metropolitana són espais naturals. Un d’ells és el Parc Natural de Collserola, que des de fa una mica més d’un any es regeix amb un nou Pla Especial de Protecció, que vol permetre millorar l’equilibri entre la protecció dels valors ecològics d’aquest espai i els usos que en poden fer les persones. Entre moltes altres propostes, s’aposta pel mosaic agrari que combina el bosc amb els conreus, preveu un impuls a la investigació agrícola per a la recuperació de varietats pròpies i tradicionals i també preveu una certa flexibilització de les activitats per donar una nova vida a les més de 200 masies viables que s’han localitzat. El catàleg que s’ha fet en recull fins a 700, però no totes estan en les millors condicions. Amb tot plegat es vol aconseguir un parc per la natura, però també per a la gent, per poder gaudir de la natura sense que aquest gaudi malmeti l’entorn. Una de les responsables d’aquest nou Pla és Laura Cid. És ambientòloga i treballa a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. En la conversa que hi hem mantingut, ens ha explicat com serà el parc de Collserola del futur.
És una dada sorprenent que la meitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona siguin espais verds.
Això és només amb les grans peces d’espais naturals, que és un 52%, perquè si comptem els espais intersticials i els parcs, la xarxa verda pren molta rellevància i arriba fins al 70% de tota l’àrea metropolitana. No sempre en som conscients, no.
Per què creu que passa?
Perquè hi hem viscut d’esquena i estem molt immersos on vivim, en zones molt densificades. Però arran de la pandèmia tot ha canviat molt. Li hem donat molt més valor. I ara coneixem els serveis ecosistèmics que ens aporta. És un espai on podem fer export, que el podem gaudir passejant. El que potser no sabem del tot és que és molt important per l’entorn, perquè ens ajuda a regular la temperatura, perquè contribueix a reduir la contaminació, fins i tot en ajuda a regular l’aigua de pluja… Aquests espais tenen un paper molt important.
Deia que durant el confinament hem descobert aquests espais, però ara n’hi ha molts que estan massificats. Ens hem passat de frenada?
Si ens centrem en Collserola, hem de tenir en compte que és un espai protegit enmig de nou municipis i, per tant, amb molta població al voltant. Entra dins la normalitat que hi hagi una certa massificació. Ara bé, amb el nou Pla Especial de Protecció, el que es busca precisament és l’equilibri entre els valors del parc com a espai protegit i el servei a la ciutadania. No podem obviar que hi ha uns valors ecològics que s’han de preservar, però tampoc que hi ha molta gent que necessita aquest espai.
Hi haurà gaire diferència amb l’anterior Pla?
El pla vigent, fins que a l’abril de l’any passat es va aprovar el nou, tenia 30 anys. La feina que s’ha fet en aquest temps és molta i molt important, però ara cal un cop de timó. Ara estem en moment de transició. És un nou enfocament en què no hi ha una zonificació rígida i en què es dona molta importància al seguiment. No és un pla que et digui aquí pots fer això i aquí no. El que hem de fer és prendre la temperatura al parc per fer una gestió dinàmica i adaptativa.
Quan parlem de la planificació futura d’un parc natural, què vol dir treballar de manera dinàmica i adaptativa?
Els planejaments més tècnics et delimiten els territoris i els usos, diuen “aquí pots fer això i aquí no”, però una cosa és el que diu un plànol i una altra és la realitat. El nou Pla Especial estableix una clau única de protecció i a sobre hi anem posant espais que són rellevants. Per exemple, sobre les zones de màxima protecció, posem les illes de la tranquil·litat. Això vol dir que allà, al cor del parc, intentarem que l’ús públic, el trànsit o aquelles activitats que puguin suposar una pertorbació, estiguin restringides. Fins ara tothom podia anar a tot arreu i això provocava dispersió per tot el parc. Ara hem identificat les zones més sensibles i les protegirem. En canvi, volem concentrar l’ús públic a la vora del parc, a la zona més propera a la trama urbana. Potenciarem les àrees de lleure que estiguin ben comunicades amb transport públic, per exemple, i desincentivarem aquella que estan més apartades i que requereixen l’ús del cotxe.
Una mena d’espai de transició entre el parc i l’entorn urbà?
Sí, un espai funcional, com un anell al voltant de tot el parc natural. Tècnicament en diem zona tampó. A més, incentivar els usos a les vores del parc a més ens ajuda a donar continuïtat a la infraestructura verda. Això pot servir perquè la natura baixi a la ciutat i d’aquesta manera la gent pugui tenir els mateixos serveix sense estar al cor del parc.
Hi ha qui creu que els boscos han de tirar salvatges sense intervenció humana i que l’agricultura suposa una pèrdua de biodiversitat. Per què aposta el nou pla de protecció de Collserola?
Ni per una cosa ni per l’altra. El bosc a Catalunya en general ha crescut molt, en tenim molt però no s’està gestionant bé perquè no és rendible. I això suposa un risc d’incendi, sobretot, però no només. També es posa en risc la biodiversitat perquè és un hàbitat molt homogeni. El pla el que intenta és fomentar el mosaic agroforestal. Aquesta combinació ens proporciona nous hàbitats, això vol dir més biodiversitat. També es potenciarà la recerca en agricultura per recuperar les varietats pròpies s i tradicionals i si bé l’agricultura està permesa en tot el parc, es delimiten les zones prioritàries, que són aquelles que antigament ja s’havien conreat, i també n’hi on les condicions de situació i clima són més favorables. En aquestes àrees, la tramitació de permisos és més fàcil. Tenir terra conreada també ens fa més resilients davant dels incendis i dinamitza el territori, l’economia, etc. I en això també hi exercirà una funció el patrimoni arquitectònic rural del parc.
De quin patrimoni es tracta?
Són masies i construccions rurals, i n’hem fet un catàleg. N’hi ha més de 700 i la majoria estan abandonades. Entre les 700 construccions de Collserolla, hi ha 200 masies que tenen una valors a preservar i facilitarem que així sigui. Per això n’hem obert el ventall d’usos. Fins ara no s’hi podia fer pràcticament res i tampoc es podia viure en aquestes cases si no es feia de pagès. I per això la majoria estaven abandonades. Ara, de cada una, se n’ha fet una fitxa específica que indica quins són els valors a protegir i quins són els usos que s’hi poden donar. Pot ser un habitatge, un despatx professional, un taller artístic, etc. Per desenvolupar aquesta activitat, la propietat estarà obligada a gestionar la finca en funció dels valors que tingui associats. És una manera de gestionar el parc, tenint en compte que més de la meitat, el 60%, és de propietat privada.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
