L’Alt Pirineu i Aran és una de les zones de Catalunya amb més població envellida i també una de les més afectades pel despoblament. Aquesta combinació de factors propicia que moltes persones que hi viuen soles pateixin situacions de soledat no desitjada. Precisament, aquesta problemàtica és la que vol contribuir a resoldre el projecte Vincles, que s’ha presentat aquesta setmana a la Seu d’Urgell.
La transformació sociodemogràfica de les sis comarques que conformen aquest territori, a més del despoblament que ja fa any que acusen, ha provocat que les persones que abans treballaven als pobles ara s’hagin de desplaçar a altres localitats. El resultat són nuclis que els dies de cada dia resten més aviat buits, i això fa que les persones grans que viuen soles, i que difícilment interactuen amb altres veïns o que no tinguin serveis ni suports per desenvolupar-se a prop, decideixin marxar a viure a les capitals de comarca.
Vincles vol corregir aquesta tendència. “Estem buscant establir mecanismes perquè la gent gran pugui envellir als seu pobles i no s’hagi de traslladar”, explica Gemma Valeri, coordinadora del projecte que lidera la Fundació iSocial en col·laboració amb els cinc consells comarcals de l’Alt Pirineu i el Conselh Generau d’Aran, al costat de l’IDAPA, la càtedra d’innovació social de la Universitat de Lleida, i les entitats del territori Alba Jussà, ABD i Integra Pirineus. També té el suport, entre d’altres, de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida i la Fundació La Caixa.
El mirall basc
Per començar a treballar, el primer pas que planteja el projecte és fer una diagnosi clara de la situació. La població de més de 64 anys de cada una de les comarques és força elevada: al Pallars Jussà és el 20,08% de la població total; al Pallars Sobirà, el 20,92%; a l’Alt Urgell, el 22,17%; a l’Alta Ribagorça, el 20,13%; a la Cerdanya, el 18,34% i a la Val D’Aran, el 16,23%.
També se sap que de les 31.202 llars que hi ha a l’Alt Pirineu i Aran, 10.759 són unipersonals. Ara s’investiga quantes corresponen a persones grans i, d’aquestes, quines viuen una situació de soledat no desitjada. Això es farà amb unes eines tecnològiques que fa un temps que el País Basc aplica en l’àmbit rural. A través d’indicadors socials, de salut, etc, s’elaboren uns mapes de risc de soledat no volguda en gent gran —a partir dels 55 anys— que mostren el grau d’aquest risc. D’aquesta manera els serveis socials poden fer una tasca preventiva, en cas que sigui necessari, i una intervenció més acurada i precisa abans d’arribar a situacions més greus o extremes.
Però la informació que oferiran aquest mapes també permetrà veure en quines poblacions s’ha de fer una intervenció comunitària per enfortir la xarxa veïnal “perquè, finalment, qui pot sostenir el dia a dia d’una soledat no volguda és la xarxa veïnal, la comunitat” assegura la coordinadora de Vincles. I recorda que, tradicionalment, al Pirineu, “la xarxa veïnal sempre ha tingut aquesta funció de cura, però amb el despoblament s’ha debilitat i fins i tot a vegades ha desaparegut. Així doncs, enfortir-la és positiu per aquestes situacions però a més se’n beneficia, no només la gent gran sinó també tota la comunitat”.
Tres fases
Ara estan acabant la diagnosi i s’estan desenvolupant unes experiències pilot en un municipi de cada una de les comarques que conformen el territori: Bellver de Cerdanya (Cerdanya), Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), Sort (Pallars Jussà), Pont de Suert (Pallars Sobirà), Vall de Boí (Alta Ribagorça i Les (Vall d’Aran).
En aquests municipis s’hi han establert equips motors amb personal de serveis socials i dels ajuntaments i consells comarcals. Aquest grup s’enriquirà amb persones que tenen contacte amb la població, als quals es denomina agents comunitaris. Són el perruquer, la cartera, la farmacèutica, etc, persones que tenen un paper rellevant al poble, que estan en contacte amb els veïns i prenen el pols al que passa cada dia al poble.
Amb el diagnòstic de la situació i aquestes experiències pilot, es decidirà l’estratègia a cada punt i es desenvoluparà en tres nivells. La primera fase partirà del treball comunitari per sensibilitzar la població pel que fa al fenomen de la la soledat no volguda de la gent gran. En la fase següent, s’activaran professionals de cada municipi que vulguin treballar més activament en el projecte. Finalment, la tercera fase es dedicara a l’aproximació a les persones per a les quals la soledat suposa un problema, si bé seran elles mateixes les que decidiran si volen participar o no en el projecte.
Gemma Valeri vol deixar clar que que Vincles no pretén substituir la tasca que els serveis socials socials fan en casos concrets, sinó que el que pretén es abordar el treball comunitari “per aconseguir que la xarxa veïnal s’activi, perquè s’obri un local social, perquè s’organitzi un bingo un cop al mes… En definitiva, perquè es creïn entorns accessibles per a les persones grans.”
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
