Per Alpens (Osona) passen dos camins de transhumància, però no són camins vius perquè no els recorren ramats. Però potser, d’aquí a un temps, una nova infraestructura que s’instal·larà aviat al poble servirà de revulsiu per tornar a donar vida a aquests camins. Es tracta d’una formatgeria col·lectiva, la primera que s’estableix a Catalunya i que ocuparà un espai a l’antiga fàbrica Sati “amb la voluntat de posar en valor el sector agroalimentari tradicional”, segons diu l’alcaldessa d’Alpens, Montse Barniol.
El Consorci del Lluçanès organitza un curs de formatge artesanal, vinculat a la Universitat de Vic, des de fa deu anys. “És un curs de referència per la durada i per l’especialització”, explica el director tècnic del Consorci del Lluçanès, Xavier Barniol. I aquest curs és precisament la gènesi de la formatgeria col·lectiva. “Una part important d’aquesta formació són les classes pràctiques. Això requereix un lloc per aplicar el que s’ha après. Fins ara es feia en diferents empreses formatgeres, però amb el repte d’haver combinar les pràctiques dels estudiants mentre a la formatgeria estan treballant, i sempre pensàvem: tant de bo tinguéssim un espai propi”, afegeix Barniol.
Aquest desig ben aviat serà una realitat, però és que a més es convertirà en el primer viver d’empreses formatgeres de Catalunya. I un reclam, potser, per atraure nous habitants a Alpens. És una iniciativa del Consorci de Lluçanès i l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya, l’ARCA, amb el suport de la Diputació de Barcelona i de l’Ajuntament d’Alpens, que ha cedit l’espai.
D’entrada serà per portar-hi a terme les pràctiques del Curs de Formatgeria, però, de retruc, prendrà una nova dimensió. “Un viver d’empreses, un espai equipat i a disposició per poder aprendre l’ofici, testar-lo i perquè pugui acabar esdevenint un negoci propi”, explica Xavier Barniol. A més es farà a un poble, Alpens, que ha vist com la seva població s’ha anat reduint els últims anys, per sota dels 300 habitants. Si bé ara es nota un lleuger repunt, “una família amb tres membres ja és molt, aquí les xifres s’amplifiquen”, explica l’alcaldessa.
“A la zona hi ha formatgeries artesanes, però al poble no. Hi ha tres empreses d’embotits, però també ens volíem diversificar”, afegeix. D’aquesta manera, l’edifici de la fàbrica Sati, que es dedicava al sector tèxtil, ara acollirà una formatgeria col·lectiva que podria convertir-se en un revulsiu no només per a l’ofici, sinó també pel municipi.
“Un espai equipat i a disposició per poder aprendre l’ofici, testar-lo i perquè pugui acabar esdevenint un negoci propi”
Xavier Barniol, Consorci del Lluçanès
El funcionament d’una formatgeria col·lectiva
La convocatòria per accedir a la nova formatgeria s’obirà el mes de juliol. Aleshores, els candidats s’hauran de postular per cobrir les places disponibles. Hauran de garantir uns coneixements previs, seguretat jurídica i una memòria del projecte que vulguin desenvolupar.
Les propostes que aconsegueixin una plaça en aquest projecte seran responsables de la gestió del seu producte alimentari i hauran de tenir el registre sanitari pertinent. A més s’hauran de fer càrrec de la part corresponent de la despesa corrent que generarà l’espai: neteja, internet, etc.
Les iniciatives que comparteixin la formatgeria, no podran treballar en paral·lel per tant s’hauran d’organitzar les hores d’ús de l’espai. Un espai que ocupa 200 m2 i que tindrà tota la maquinària necessària que requereix un obrador de formatge.
“Un entorn que convida al ramat”
“Tan de bo tot plegat propiciï l’establiment d’un pastor. L’entorn convida al ramat”, diu l’alcaldessa d’Alpens. Aquest poble osonenc, que fa frontera amb el Ripollès i el Berguedà, ara mateix no té sector ramader però els vestigis del que va ser continuen vius. “Tenim dos camins de transhumàncies que creuen el poble i la toponímia ha perviscut a la desaparició de l’activitat”, explica Montse Barniol. L’Ajuntament ha decidit conservar-los i senyalitzar-los.
Alguns exemples són el Pas comptador, un tros del camí que s’estreny i que obligava els animals del ramat a passar d’un en un, fet que permetia al pastor poder comptar-los. Un altre és la Pleta, un clariana enmig del bosc on s’hi podia fer nit i descansar. O la Marrada, un camí empedrat que es va traçar amb molts revolts en una zona molt inclinada per facilitar l’ascens dels ramats.
Qui sap si un dia les ovelles o les cabres hi tornaran a passar. De moment, a Alpens, ben aviat s’hi tornarà a fer formatge.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
