Quan tens una petita explotació ramadera i vius a un petit llogaret que es diu Claret de Cavallers (Bages) té sentit que al teu projecte li posis el nom de Petita Granja de Claret. Al darrere hi ha la Raquel Servitja i en Jordi Terrazas. Juntament amb el fill de la Raquel, una trentena de cabres, un parell de vaques, un burro i una euga, són els únics habitants d’aquest nucli.
La Raquel va néixer a Manresa, es va criar a Barcelona i va tornar a la capital del Bages. Ara està embarcada en un projecte que podríem dir que va començar el seu company, quan va decidir llogar una casa a Claret de Cavallers, Ca l’Espinac, per poder-hi allotjar els seus cavalls.
En Jordi treballava a Súria i la Raquel, veterinària de formació, era professora de l ’Escola Agrària de Manresa i donava classes de ramaderia ecològica. A Claret hi anava només de visita fins que al 2016 va fer un cop de cap i s’hi va instal·lar. Havien agafat un parell d’hectàrees per fer farratge pels cavalls del Jordi. Van provar de fer hort, però no va acabar d’anar bé. “Si volíem viure del camp havíem de tenir ramat”, explica la Raquel. I així ho van fer.
A tocar del llogaret (a tres minuts caminant) hi ha Cal Fuster, una casa que té corral, i allà van arribar les cabres de la Raquel un parell d’anys després. “Arribar fins aquí no és fàcil. A mi sempre m’han interessat els animals, la ramaderia, però no pots posar animals sense tenir menjar per a ells. No hi ha aigua corrent, ni cobertura telefònica, i quan vam arribar internet no hi havia internet a tot Claret. I, com que a més ens trobem dins la zona de protecció especial d’interès natural de Castelltallat, [per qualsevol autorització] hem de fer més tràmits”, explica.
“No obstant això ens hem entès molt bé amb la família propietària de la majoria de les cases del poble i hem accedit a diversos camps de la zona i les nostres cabres pasturen pel bosc”, afegeix.
Fins als anys 20, la família Torrentó va viure en aquest llogaret de cases singular i després hi passava llargues temporades els estius. Els masovers hi van treballar la terra fins als anys 70, però des d’aleshores estava deshabitat. La família d’Eugènia Martínez Torrentó, és propietària de la major part de Claret, Can Serra, Ca L’espinac, la masoveria de Can Serra quyu no és habitable i també de l’altra masia, Cal Ferrer. L’altra casa és de la família Semís. L’Eugènia té molt clar que “la idea és que allò estigui viu i qui ho pot fer és qui viu i treballa del camp”.
Així propietaris i llogaters estan en perfecte sintonia en un indret que feia més de cinquanta anys que estava deshabitat.
“Un nucli d’edificacions molt curiós i interessant”
Les cases de Claret de Cavallers es troben en una mena de clariana enmig d’un mar de bosc. Un bosc que va patir el que s’ha considerat l’incendi més ràpid registrat a Europa, que l’any 1998 va cremar unes 20.000 hectàrees en tres dies. Després d’un judici i d’una posterior indemnització, la família Torrentó va decidir invertir en Claret.
“Potser algú altre no ho hauria fet, però aquesta família va apostar per arreglar estructures del llogaret. Hi ha una era, una capella, molts coberts i un carrer. Tot estava una mica ruinós abans” explica Raquel. “L’aposta d’aquesta gent ha estat respectar l’estructura original. Fins i tot han fet fer portes de fusta”, afegeix.
“És un nucli d’edificacions molt curiós i interessant, ja que s’hi pot observar l’estructura característica dels pocs agrupaments rurals de cases de la zona, d’hàbitat essencialment dispers. El seu origen medieval es fa ben palès. Les cases conformen un arreplec de disposició essencialment defensiva. El castell apareix documentat des del segle X i actualment, sols se’n distingeixen alguns murs”. Així és com es descriu aquest conjunt al web de l’ajuntament de Sant Mateu de Bages (600 habitants). Aquest municipi està format per cinc nuclis: Saló, Castelltallat, Coaner, Sant Mateu, i Valls de Torroella, que és l’únic nucli urbà i té 300 habitants.
Per arribar a Claret no hi ha carretera. L’accés es fa a través de 6’5 quilòmetres de pista forestal. No hi ha aigua corrent i internet es va ampliar al 2019, quan van arribar les cabres de la Raquel. “Tenir gent que hi viu tot l’any ens obliga, ens va molt bé perquè es creen necessitats, com internet. I tot costa diners i no ho podem fer de cop però així ja ho tens a la llista” explica Eugènia Martínez Torrentó.
La seva àvia, va viure a Cal Serra fins als anys 20, i la seva mare i la seva tieta hi van passar tots els estius llargs (de maig a setembre) quan eren petites. Però aquestes visites temporals es van acabar als anys 70. Fa uns anys van fer reformes a la casa “sense canviar-ne l’estructura, bàsicament la vam modernitzar per fer-la més còmoda i perquè pogués acollir gent. Ja som deu de família”, detalla Eugènia. “I ara hi anem tot sovint. Ja no és un lloc fantasma”.
La subsistència a Claret de Cavallers i el living apart together
En Jordi té llogada la casa de Ca l’Espinac, que forma part de Cal Serra de la família Torrentó i és on viu. I a part de tenir cura de la finca (nou hectàrees de conreu i 260 hectàrees de bosc), de l’entorn i del poble i, dos dies a la setmana treballa a la mina de Súria.
El principals ingressos de la Raquel, que viu a Cal Fuster amb un dels seus fills, venen de la llet de les cabres. Van començar a fer llet al juliol de 2020 i s’havien plantejat fer una formatgeria, però van desistir perquè van considerar que el repte burocràtic era insuperable. Ara venen la llet a la formatgeria del Miracle que els elabora el seu formatge, La Senyora, i també els lloga un espai per fer iogurts.
Però, a part, la Raquel porta la sanitat de molts ramats a Catalunya i Espanya, a través d’uns productes francesos basats en olis essencials i plantes medicinals. “Us puc garantir que prenen més herbes les cabres de Catalunya que la gent,”, explica. A més, un dia a la setmana torna a la docència i la Petita Granja de Claret es converteix en una aula de l’Escola Agrària de Manresa on els alumnes poden fer pràctiques en una explotació ramadera ecològica.
“No és gens fàcil començar de nou, quan no vens de família de pagès i costa molt sense tenir suports. Hem arribat a tenir 6 cavalls, però els hem venut perquè per tenir-los bé hauríem de fer un tancat i costa molts diners. Ara tenim una euga i un burro. L’euga ha parit i els poltres van per vida, no per fer carn. També tenim 4 vaques de raça menorquina de llet, però segurament n’haurem de vendre alguna. I vam començar amb 50 cabres però ara en tenim 35 i amb això ja fem. Per crèixer, hauríem de contractar algú, però no podem pagar un sou, per tant de moment ens mantenim així”, relata la Raquel.
El suport per fer la feina el troben en moltes ocasions a la xarxa WWOOF. Posa en contacte voluntaris i granges ecològiques d’arreu. Gent que aprèn les feines del camp a canvi de manteniment i allotjament.
L’objectiu final del Jordi i la Raquel és que la seva granja es pugui convertir en un espai de formació. Un lloc on els que volen aprendre a desenvolupar i gestionar una granja ecològica, ho puguin fer tocant-ho amb les mans.
De moment surten a pasturar 4 hores al dia les cabres. Netegen el sotabosc, fan prevenció d’incendis i mantenen el bosc sa i net. Tot i que en aquest aspecte també han tingut una sèrie de dificultats. Han sol·licitat la reconversió de 260 hectàrees forestals perquè passin a ser de pastura “i ens n’han concedit zero”, diu la Raquel. I entén “que és un problema de concepte. Els ajuts arriben d’Europa, i des del nord s’interpreta que a les zones de pastura no hi ha arbres, quan aquí això no té cap sentit ni un, perquè les cabres mengen arbustos del bosc”.
El nucli urbà que tenen més a prop és Valls de Torrella que es troba a 35 minuts i que té 300 habitants. Si bé es relacionen amb els seus veïns més propers. “Hi tenim una bona relació. A vegades ens intercanviem llenya per llet, o llet per verdura. Potser no sempre entenen que en Jordi i jo no visquem junts, més encara quan els voluntaris que arriben per treballar s’estan a casa meva”, explica amb un somriure. Cal Fuster, estrictament fora del nucli de Claret tot i que hi està molt a prop, és propietat de la família Méndez.
“La veritat és que a més de la natura, que és impagable, és viure 100% al seu ritme. Fem la feina per convicció no per diners, i estem molt contents, però sense suports és molt difícil, però hem de tirar endavant”, afegeix.
El ressorgir de Claret de Cavallers
“Feia temps que buscàvem algú per llogar-hi alguna de les cases i que no fos de cap de setmana. Perquè hi visqués tot l’any i, si a més, es podia dedicar a alguna cosa relacionada amb la terra, ja seria la bomba”, explica Eugènia Martínez. Però no va ser fàcil. “I entre en Jordi i la Raquel allò va agafar vida de sobte i hi vas i no es veu un lloc abandonat. I quan arribes hi veus un cavall, per exemple. Ja no és un lloc fantasma, saps que sempre hi ha algú i en té cura” assegura.
“Amb en Jordi és un intercanvi de feina que està molt clar. I amb la Raquel, que primer va arribar com de visita i després s’hi va instal·lar, Claret ha guanyat molt.” explica. “Ara hi ha animals que tenen cura del bosc i el protegeixen contra els incendis. A més hem descobert molts camins que la meva mare recordava de petita”, explica emocionada. “Ara hi anem molt més i cada vegada hi ha algun descobriment. Gràcies a ells, la finca és viva”.
En paral·lel, la família Torrentó continua treballant per preservar aquest llogaret. Fa uns anys van comprar Cal Ferrer per poder mantenir pràcticament tot el nucli en un projecte comú. “Quan ve algú i veu Claret, tothom té idees, aquí hi podries fer no sé què, i aquí podries muntar tal, però no és la intenció. Nosaltres no volíem fer un turisme rural perquè no vivim a prop. A més, a un lloc tan solitari ni se ens ha passat mai pel cap fer-ho. No volem que els caps de setmana hi hagi 30 cotxes. A vegades, alguna projectes són devastadors, i nosaltres no volíem això”, afirma.
Precisament per això van moure cel i terra per aconseguir unes subvencions per restaurar els retaules de la capella de Sant Pere de Claret, i js hi està treballant a Sant Cugat del Vallès. Un cop acabi la restauració, els tornaran a instal·lar al seu lloc d’origen.
“El nostre és un projecte a llarg termini. No sabem com anirà, dependrà de com es presenti tot, però tenir una casa consolidada i que Claret de Cavallers torni a tenir vida és el que buscàvem”, sentencia Eugènia.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
