Ja fa anys que es busquen alternatives per donar sortida a les dejeccions ramaderes a Catalunya, sobretot a les comarques que en generen un excedent elevat, com Osona. Una de les que es tenen en compte és la de produir biofertilitzants que puguin ser útils per al sector vitivinícola, pensant sobretot en la zona del Penedès, on n’hi ha una demanda creixent. Sota aquesta premissa, s’han posat en marxa tres projectes participats pel Centre Tecnològic BETA, de la Universitat de Vic, que tenen l’objectiu de tancar el cicle de carboni del sector ramader i que apliquen diverses tecnologies per a la producció de biofertilitzants.
Tecnologies eficients
La tecnologia que s’ha aplicat principalment en aquests projectes és el compostatge, que estabilitza la matèria orgànica de les dejeccions per obtenir-ne un producte d’alta qualitat i lliure de patògens. També s’han optimitzat processos de bioassecatge, que permet eliminar per una acció principalment biològica la humitat del residu orgànic, fet que peremt obtenir un producte fertilitzant d’alta qualitat, millorant la gestió i el cost logístic de les dejeccions originals. Finalment, també s’aplica la digestió anaeròbia, el procés pel qual una comunitat bacteriana transforma la matèria orgànica en biogàs, que conté CO2 i metà. De la fracció sòlida orgànica del digerit resultant s’en fa pellet, mentre que la líquida passa per un sistema de membranes,que produeix un concentrat molt ric en nutrients que també es fa servir per fertilitzar.
Tres projectes d’innovació amb empreses
Un dels projectes, Bioeconomia Circular, està liderat per Juvé i Camps i coordinat per INNOVI. Aquest projecte fa servir les tres tecnologies esmentades abans: el compostatge, el bioassecat i la digestió anaeròbia, amb les quals es van produir cinc tipus de biofertilitzants derivats de dejeccions ramaderes (porcí, oví i boví), que es van aplicar a camp durant la campanya 2022-2023. De les dejeccions porcines se’n van obtenir tres productes; un bioassecat (purí sec) , un pellet de la fracció sòlida i un concentrat de la fracció líquida. Amb l’oví i el boví es van produir dos fertilitzants orgànics aptes per a l’agricultura ecològica; un producte semi-compostat d’oví i un compost de boví.
El pas següent serà avaluar els canvis en les propietats físiques, químiques i de qualitat del sòl fins a 90 centímetres de profunditat, i també el creixement de les fulles, l’evolució del raïm, la maduració i productivitat durant dos cicles de cultiu. Al projecte també hi participen l’Institut Català de la Vinya i del Vi (Incavi), la Cooperativa Agrària de Torelló, Formatges Betara, Selecció Deseuras, Granges Terragrisa l’ADV Sant Martí-Penedès Superior.
El segon projecte s’anomena BiofertiPlus i desenvolupa fertilitzants a mida (TMF) mitjançant el compostatge. Estan destinats als conreus de la vinya i la poma, basats en les característiques del sòl i les necessitats nutricionals que tenen. Proporcionen nitrogen, fòsfor i potassi (NPK). El projecte es basa en l’optimització del procés de compostatge dels residus d’una granja de vaques per produir compost d’alta qualitat, al qual s’hi afegeix un additiu orgànic nitrogenat per crear dos TMF. Aquests fetrtiltzants s’estan assajant en camps experimentals per avaluar-ne el rendiment agronòmic i els beneficis sobre la qualitat del raïm i la poma. També s’està desenvolupant una Anàlisi del Cicle de Vida (ACV) per avaluar-ne la sostenibilitat. Biofertiplus està liderat per la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya amb la participació de la Cooperativa Plana de Vic, Grans del Lluçanès, Covides i Girona Fruits,
El tercer projecte, CoopVitiLoop, també està liderat per la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i té la participació de Covides i Cevipe. L’estudi persegueix l’objectiu de tancar el cicle de carboni en el sector vitivinícola mitjançant l’autogestió dels residus de la verema (la rapa i la brisa) i dels llots de depuradora en els cellers, convertint-los en biofertilitzant a través del compostatge. Per això, fa una comparació entre wl compost madur i el comercial per demostrar la qualitat del primer, amb la finalitat de destinar-lo als camps de la cooperativa per retornar carboni i nutrients al sòl i millorar la sostenibilitat del sector. El projecte també avalua l’impacte del compost en el creixement de dues varietats de vinya (xarel·lo vermell i sauvignon blanc) i la salut del sòl, i estudia l’alliberament de carboni i nitrogen per optimitzar-ne la captació per part de les plantes.
Els tres projectes s’han finançat a través del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2022, que vol contribuir a avançar cap a l’economia circular mitjançant la revaloració de residus i la promoció d’un sector vitivinícola cada vegada més sostenible. Per això, segons els resultats preliminars obtinguts ,millorar la fertilització orgànica de les vinyes hauriade suposar la millora la salut del sòl per assegurar-ne la productivitat a llarg termini.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
