Encentem el mes d’agost i una part importantissima de la població fa vacances. Les ciutats i els pobles es buiden, les oficines funcionen a mig gas i moltes botigues tanquen portes. Aquesta realitat, que es comuna per a molta gent, no ho és gens en la pagesia. El concepte vacances és diferent quan parlem de l’activitat agrícola i ramadera. Sobretot si tenim en compte que les vacances estan supeditades a altres éssers vius, en aquest cas plantes i animals, que no entenen de descans estival i que necessiten cures i atenció diària.
De patrons no n’hi ha, a la pagesia, a l’hora de buscar aquests períodes de descans. I de fet, si tenim en compte que les vacances reglades, com un dret dels treballadors i treballadores, són fruit de la Revolució Industrial, encara es fa més difícil trobar-hi un encaix, ni que sigui conceptual.
Ara bé, que la pagesia no paralitzi el mes d’agost la seva activitat, no vol dir que no es facin períodes de descans, ja siguin més llargs o més curts, per poder gaudir més intensament de la família o bé per desconnectar de l’activitat diària. Per conèixer-ho de primera mà, hem parlat amb alguns dels productors de Mercat Arrels i si en una cosa coincideixen és en que el mes d’agost no fan vacances, i que les reparteixen al llarg de l’any.
Blanca Ozcariz, del Jardí dels Sentits, elaboradora de vins i escumosos, explica que ells aprofiten el Cap d’Any: “És el moment que la vinya ens dona un respir. Parem cinc o sis dies i per Reis hi tornem”. En canvi a Casa Beta, criadors de vaca bruna al Pallars Sobirà, aprofiten que el mes de setembre la majoria del bestiar és a la muntanya i no necessita tanta cura, per agafar-se una setmaneta. A l’altra punta del país, a Benissanet (Ribera d’Ebre), en Joan Josep Pujol, de Peragrum, intenta agafar una setmana entre gener i febrer i la Gemma i en Jordi de Pla Oví, a Algerri (Noguera), no poden marxar més de 24 hores seguides. Ho fan de tant en tant quan poden. A Cal Rafel (Pontils, Conca de Barberà), no marxen més de quatre dies, i sempre en mesos de fred. “El desembre, gener i febrer, quan l’hort està gelat, és quan fem feines que no són estrictament de producció i és quan aprofitem per escapar-nos uns dies”, explica la Sara Janer, de Cal Rafel.
El gran repte de l’activitat agrària és què passa amb els conreus i amb els ramats quan els pagesos i les pageses són de vacances. En el cas de Casa Beta, Albert de Monner explica que un 80% de les seves vaques estan pasturant per la muntanya i “no precisa d’una cura diària. De la resta dels animals que tenim al costat de casa i a les finques se n’encarrega un treballador —quan en tenim o en trobem, que això cada vegada és més difícil— i, si no, li demanem a algun veí del costat. I ja li tornem el jornal quan convé”.
A Pla Oví, la logística és una mica més complicada i per això només s’absenten 24 hores. “El matí trec les ovelles a pasturar, deixo palla preparada per acabar de completar la dieta. L’endemà al matí menjaran palla i, a la tarda, ja he d’haver tornat per portar-les a pasturar un altre cop. Aquesta és la manera que tenim de poder passar una nit fora de casa”, relata en Jordi Terés. En canvi, tant a Peragrum com a Cal Rafel per això no pateixen, perquè dels conreus i dels animals se n’encarrega la mateixa família. No marxen tots alhora mai.
Per l’Albert de Casa Beta, les vacances a la pagesia no es plantegen com ho faria un treballador d’una empresa de ciutat: “és totalment diferent. Nosaltres fem unes petites vacances quan podem i bàsicament encarades a poder gaudir al 100% de la família que tenint en compte les jornades llargues que hem de fer normalment, de vegades fins i tot no ens permet això”.
És del mateix parer la Sara de Cal Rafel, que creu que ja no és només el concepte vacances, què és diferent a la pagesia, també ho és el de cap de setmana. “Si et vols dedicar al camp has de tenir clar que una desconnexió total durant diverses setmanes és impossible. De fet hi ha temporades llargues que no tindràs ni un diumenge”, afirma.
No obstant això, també hi ha una nova pagesia que aposta per fer vacances, i fins i tot per fer jornades més o menys regulades i que només es poden plantejar a través de projectes col·lectius en que hi hagi relleu en períodes de descans. És un dels aspectes que promouen, per exemple, des de de l’Escola de Pastors. En parlavem en aquesta entrevista amb una de les seves responsables, Maura Aragay.
La Blanca recorda que tot i les vacances o els dies que puguin esgarrapar, els que es dediquen a l’activitat agrària no desconnecten mai: “Sempre estem pendents del clima, que ens dona ensurts, o estem patint pels animals que hem deixat a càrrec d’algú. I en el cas dels viticultors sempre hi ha imprevistos a la vinya o al celler. L’estima per la nostra feina és el que ens manté la ment sana!”
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
