Tot va començar així:
Poques vegades l’Os d’Or, el màxim guardó del Festival de Cinema de Berlín, es dedica a la pagesia. Per primera vegada era una directora de cinema catalana i per primera vegada també, era una dona. De cop, Carla Simón i la pagesia d’Alcarràs ocupaven totes les portades i el sector primari es feia un lloc enmig del glamur del cinema.
La sinopsi de la pel·lícula que aquest divendres arriba a les sales és sabuda per tothom. El film explica l’última collita de préssecs d’una família de pagesos que han de plegar perquè el propietari de la terra ha decidit llogar-la per instal·lar-hi un parc fotovoltaic. No és una història real, però sí que reflecteix una realitat que afecta no només els camps de Lleida, sinó els de diversos territoris del país. A partir d’aquí, la pel·lícula parla de la manca de relleu en la pagesia, de la precarietat dels que treballen la terra com a conseqüència d’una política de preus baixos, del despoblament, etc.
De tot això n’ha parlat la directora d’Alcarràs, Carla Simón, amb una extrema sensibilitat, la mateixa que mostra a la pel·lícula. Hem recollit algunes de les seves reflexions.
FER DE PAGÈS, AVUI
“Es diu que els joves no volen dedicar-se a això [a la pagesia] però jo ho poso en dubte. L’amor per la terra es transmet, com sempre, de generació en generació, però la manca de relleu la provoca que aquesta manera de viure no és sostenible i no permet viure’n dignament ”. (La Vanguardia)
“Alcarràs és una pel·lícula coral, amb molts personatges. Els nens i els adolescents ja acostumen a ser afeccionats, però per als adults volia gent que fos de veritat de la terra, que es notés en la seva pell, en les seves mans, en la manera de pujar al tractor o de collir un préssec. I també era important el català amb accent de Lleida. No volia fer parlar en lleidatà a un actor famós”. (Segre)
“La meva família ha cultivat préssecs allà des de sempre. Els meus tiets van heretar les terres del meu avi, que va morir fa uns anys, quan jo estava escrivint el guió d’Estiu 1993. Va ser aleshores quan me’n vaig adonar: amb l’aparició recent de nous models d’agricultura, allò que des de sempre havia estat allà per a nosaltres, un dia podria desaparèixer. I com a conseqüència d’això, també s’esfumaria una manera de viure. I és que aquest model de fer agricultura en família, si ho penses bé, ens acompanya des del neolítics: és l’ofici més antic que existeix.” (Vanity Fair)
“Jo crec que el cinema espanyol mira al camp. Sens dubte comença a fer-ho. A mi em venen al cap pel·lícules recents fetes a pobles. Han de mirar el camp perquè Espanya té una part molt rural, encara que s’estigui buidant”. (www.eldiario.es)
“Si tu tens un trosset de terra i l’has de deixar als teus fills i nets, la cuidaràs. Si ets una empresa molt gran i la compres per explotar-la, ja és diferent. Això ha passat als EUA, on s’han fet servir productes tòxics que han fet que la terra ja no s’hagi pogut regenerar. Jo veig una mica d’esperança en l’agricultura ecològica, a petita escala, que requereix un altre tipus de cura i que és el futur. Crec que per aquí potser això ens pot salvar, però és cert que passar-se a l’agricultura ecològica per als pagesos suposa molt de temps”. (www.eldiario.es)
“Anàvem a les festes dels pobles i si algú ens encaixava li dèiem que vingués al càsting. Era important que ningú hagués de fingir l’accent específic d’aquell lloc perquè hi ha improvisacions i també era important la connexió amb la terra. Als pagesos els reconeixes per l’aspecte o per la manera d’agafar la fruita.” (Academia de cine)
CONREUS VS ENERGIES RENOVABLES
“Sempre és més complex quan el dolent no és només dolent. Per mi era important que el dilema [agricultura vs energies renovables] fos lícit. Que l’espectador pugui entendre l’opció de les plaques solars. Evidentment anem amb aquesta família [que ha de plegar], però l’energia solar és necessària, encara que caldria que s’apliqués correctament”. (Academia de cine)
“A Alcarràs el dolent pot semblar el propietari de les terres on pretén canviar la plantació de préssecs per panells solars. No obstant, és molt més complicat que això. Pot ser, l’energia renovable, una mala idea? Planteja un dilema que no és blanc o negre, la pel·lícula parla de la tradició i del canvi, i el canvi no és sempre dolent. Evidentment té uns danys colaterals molt forts, com és el cas de fer fora aquesta família de la seva terra o que deixi de cultivar els seus presseguers, però a la vegada és per un motiu necessari que són les energies renovables”. (Hits FM by Cartelera Global)
EL FUTUR
“Alcarràs ha de servir perquè la gent sàpiga d’on ve el que menja,” (Cadena Ser)
“És important protegir aquest model de fer agricultura en família, què és l’ofici més vell del món i està una mica en perill d’extinció”. (TV3)
“A vegades penso que certes sensibilitats no tenen lloc en aquesta societat, però quan fas una pel·lícula d’aquest tipus, que connecta amb públics tan diversos, veus que encara hi ha esperança”. (La Vanguardia)
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
