Catalunya és un país de boscos que, a més, ara mateix, gaudeixen d’un cert bon estat de salut. Si bé els experts demanen que no ens encantem, perquè aquestes masses forestals són molt més importants del que ens sembla.
Justament aquest diumenge, dia 21 de març, és el dia que des de 2013 va escollir Nacions Unides per celebrar el Dia Internacional dels Boscos. Restauració forestal: un camí a la recuperació i el benestar és el lema que presideix aquesta jornada. En aquest cas restaurar vol dir “restablir les funcions d’aquell espai forestal per poder recuperar l’hàbitat en tota la seva complexitat”. Són paraules de Míriam Piqué, responsable de Gestió Forestal Multifuncional del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), que afegeix que la restauració, en alguns casos, vol dir plantar més arbres, però, en d’altres, pot ser ajudar a la regeneració natural després d’una pertorbació determinada, com un incendi, una malaltia o una plaga. Es tracta de passar per una gestió forestal que potser implicarà tallar arbres encara que sembli estrany.
Nacions Unides resumeix en aquest vídeo el lema d’aquest anys.
Des de Nacions Unides, recorden que els boscos són massa valuosos per perdre’ls. En un comunicat, l’organització afirma que “quan bevem un got d’aigua, escrivim en una llibreta, quan prenem medicament per a la febre o construïm una casa, no sempre relacionem aquestes accions amb els boscos” .
En aquest sentit, recorda que “els boscos són fonamentals per combatre el canvi climàtic, per la qual cosa contribueixen significativament al benefici de les generacions presents i futures”. A nivell mundial, l’ONU alerta del perill de desforestació i és per això que aposta fort per recuperar la pèrdua i degradació dels boscos del planeta.
A casa nostra però la situació, com a mínim aquest any, és bona. Tenim molts boscos i estan bé. No obstant això, cal no baixar la guàrdia. Ara mateix, dues terceres parts de Catalunya són boscos i presenten un bon estat de salut. Mireia Banqué, tècnica del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i coordinadora de DeBoscCat, la xarxa de seguiment de l’estat dels boscos de Catalunya, i d’Alerta Forestal, explica que les pluges dels últims anys han aconseguit revertir una situació crítica que s’arrossegava des de 2016. Un any especialment dolent en el que es van encadenar diversos episodis de sequera.
Els boscos com a font de vida, però no només
La importància dels boscos va molt més enllà d’un espai bonic per poder passejar i fer excursions. El bosc és vital perquè és generador d’oxigen i, per tant, és important pel nostre benestar i per la qualitat de l’aire. Però, a més, segresta el CO2 que com a societat produïm. I, en el context actual en què les emissions de carboni estan a l’ordre del dia, es converteixen en una eina importantíssima per lluitar contra el canvi climàtic. També tenen altres funcions, com la de ser guardians i reguladors de l’aigua blava, de la biodiversitat o de la protecció dels sòls.
Però encara n’hi ha més. Ens referim a les funcions productives. Del bosc s’aprofita la llenya, les pastures arbrades com a aliments pels ramats, els pinyons, els bolets o el suro i molts altres recursos.
I finalment, darrerament hi ha tota un línia d’estudis que analitzen els boscos com a eina de benestar i salut per les persones. I s’està comprovant que tenen un impacte important i poden tenir usos terapèutics.
La singularitat dels boscos catalans
Segons les expertes que hem consultat, pel que fa als boscos, Catalunya és un país privilegiat. D’entrada, per la quantitat, perquè encara que no ho sembli la xifra de superfície forestal supera la mitjana europea i se situa al nivell de Finlàndia o Noruega, tot i que aquests països tinguin la imatge de ser més boscosos que el Principat.
Ara mateix, a Catalunya hi ha el doble de boscos que als anys 60. Una expansió progressiva dels darrers decennis com a conseqüència del despoblament de les zones rurals i de l’abandonament de camps de conreu. La part bona és que hi ha molta massa forestal per segrestar CO2, però, alhora, també provoca una gran acumulació de biomassa. I això suposa una amenaça de cara als incendis forestals. Per tant, explica Piqué, cal esmerçar recursos en la seva gestió.
A Catalunya el bosc està dividit en 220.000 propietats, el 75% dels quals són privats. Aquesta és la segona singularitat i suposa “un repte per aconseguir millorar la conservació dels nostres boscos i per implantar una gestió forestal sostenible”, segons Míriam Piqué.
A més, en un territori relativament petit, hi ha tres tipus prou diferenciats de boscos: “tenim boscos típicament alpins, d’alta muntanya; també tenim boscos molt mediterranis a la part litoral; i a la part central i del prepirineu hi trobem boscos semblants als indoeuropeus, molt humits”., expliquen des del Centre Forestal Tecnològic de Catalunya.
L’última singularitat dels boscos catalans, compartida amb la resta de boscos mediterranis, és que són molt diversos. A Catalunya hi conviuen més de 30 espècies forestals diferents. Per exemple, hi ha boscos concrets on conviuen dos tipus d’arbres diferents, un fet poc habitual al nord d’Europa. “Quan els investigadors estrangers venen aquí, sempre se sorprenen perquè aquests boscos són molt més biodiversos que els de bona part d’Europa. Estan acostumats a veure boscos molt grans, però tots del mateix arbre, per exemple pinedes. I aquí, en canvi, hi ha lianes, arbustos, arbres diversos…” explica Mireia Banqué.
Un projecte ciutadà per observar els boscos
Les principals amenaces dels boscos catalans són la sequera i els incendis forestals. La desforestació a casa nostra no és un problema. En canvi sí que ho són els incendis. Les expertes consultades coincideixen en què sempre és millor un treball preventiu i una bona gestió per evitar-los, que no pas destinar molts recursos a la seva extinció. Ara bé, Míriam Piqué considera que “s’han de revaloritzar per poder fer-ne una gestió sostenible. D’una banda, posant en valor els productes del bosc, perquè els seus propietaris tinguin més interès en conservar-lo o gestionar-lo d’una determinada manera. Però també cal que ens conscienciem sobre els valors intangibles, aquells que tenen un impacte sobre tota la societat”.
“Cal que ens conscienciem sobre els valors intangibles dels boscos, aquells que tenen un impacte sobre tota la societat”.
Míriam Piqué
A més, apunta que la principal dificultat per copsar la importància de la gestió forestal és que els canvis es produeixen a molt llarg termini “S’ha de ser molt visionari. Quan estem a un bosc ens l’imaginem d’aquí a 30 anys o d’aquí a 100. I els models els fem a 15 anys”,
Míriam Piqué es queixa de la visió més urbanita del bosc, la que promou que “el millor per al bosc és no fer res, no intervenir-hi, no tallar res. Però si no fem res se’ns cremarà. Hem de fer molta pedagogia. Perquè a vegades hem de tallar arbres, i fins i tot utilitzar el foc, perquè això ens ajuda”.
L’altra amenaça dels boscos catalans és la sequera, que es deriva del canvi climàtic. Per estudiar-la, el CREAF coordina la xarxa DeBoscCat a partir de les observacions del cos dels Agents Rurals. Cada mes de setembre, des de l’any 2012, porten a terme un treball de camp específic per recollir dades de zones de bosc en decaïment. Es tracta de voscos que han deixat anar fulles i que es mostren més debilitats i vulnerables.
A partir d’aquestes informacions, es van situant quines són les zones més debilitades per la manca d’aigua i periòdicament es revisiten per comprovar-ne l’evolució. Gràcies a això s’ha pogut comprovar, per exemple, que a Prades (Baix Camp), l’alzina està substituint el pi roig. Mireia Banqué detalla que “hi ha un canvi d’espècies. Algunes són més resistents i, a mesura que els pins van morint, les alzines els estan substituint. El pi roig està una mica ofegat i s’està morint”.
Una altra font d’informació que té el CREAF és Alerta Forestal. Es tracta d’un projecte de ciència ciutadana que a través de diverses vies recull les observacions de la ciutadania.
Banqué explica que és una comunitat bastant activa. Només a Twitter, tenen més de 2.000 seguidors, i serveix per estar al cas de situacions més enllà de la sequera. “Ens arriben incidències sobre la processionària, o l’eruga de boix, i la informació ciutadana serveix per analitzar l’evolució de plagues o malalties, per exemple”, explica.
Tothom que vulgui contribuir a aquesta observació col·lectiva ho pot fer seguint aquest enllaç d’Alerta Forestal.
El bosc al primer número d’Arrels
“En cert moment, les plantes van percebre que es necessitaven les unes a les altres i van desenvolupar un sistema de relacions per ajudar-se a sobreviure”, escriu l’escriptor Gabi Martínez a la presentació del dossier central que el primer número de la revista Arrels dedica al bosc. La publicació fa una mirada transversal a ecosistemes d’arreu del món i a les diverses maneres de conviure-hi que tenim als humans, amb reportatges elaborats per periodistes, escriptors i fotògrafs de renom. Coincidint amb el Dia Internacional dels Boscos, la lectura d’aquest número és una manera excel·lent de conèixer més bé la realitat d’aquest món que torna i que compartim humans, animals i plantes.
Si encara no el teniu, el podeu adquirir en aquest enllaç.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
