A Catalunya hi ha més de 40.000 hectàrees de sòls degradats i una part important d’aquestes es podrien restaurar, segons assegura el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Es tracta de zones afectades per incendis forestals, pedreres en desús, abocadors clausurats o espais propers a carreteres que es podrien rehabilitar per transformar-los en terra fèrtil, boscos o pastures de qualitat. L’objectiu del CREAF i de l’Agència Catalana de Residus (ARC) és trobar una manera de portar-ho a terme rendible i respectuosa amb la natura. Un dels recursos que pot ajudar a complir aquestes dues premisses és el compost.
Catalunya genera anualment més de 300.000 tones de compost que provenen de la fracció orgànica dels residus municipals, fangs de depuradora, dejeccions ramaderes, restes vegetals i altres residus orgànics. Aquest compost es fa servir sobretot l’agricultura, però gràcies a aquesta línia de treball es vol posicionar com un material clau per la regeneració de sòls. La recerca, desenvolupada pel CREAF per iniciativa del l’ARC, s’està duent a terme en diferents escenaris de regeneració de sòls: la restauració de la pedrera de La Falconera (Garraf), la clausura de l’abocador del Garraf i la restauració dels talussos de la C-15, en el tram entre Igualada i Vilafranca del Penedès. En tots aquest casos el CREAF ha generat sòls artificials (anomenats tecnosols) basats en compost. Aquesta innovació ha permès recuperar la vegetació més de pressa i amb més èxit, tenir sòls més resistents a l’erosió i a la sequera, que segresten més carboni i que allotgen més microorganismes.
Sòls fets a la carta
El projecte de recerca treballa en l’elaboració de diferents formats de tecnosols depenent de les necessitats de cada zona. Cada sòl es fa barrejant materials minerals amb compost, en diferents gruixos i percentatges de matèria orgànica. L’objectiu és recrear un sòl saludable que sigui similar al sòl que hi havia abans.
A la Falconera, per exemple, s’han creat sòls capaços de sostenir un bosc, de mantenir una màquia mediterrània (una bosquina densa d’arbustos) o de formar un prat, un espai obert bàsic per mantenir la biodiversitat d’abelles i papallones. A l’abocador del Garraf, s’han fet servir terres procedents de rebaixos d’obres que s’han barrejat amb compost provinent de la fracció orgànica dels residus municipals, però també compost provinent de la indústria agroalimentària, fangs de depuradora, digestats de diferents orígens i bioestabilitzat. Seguint diverses fórmules, s’han pogut crear diversos tecnosols que permeten restaurar l’abocador amb un mantell verd i resistent. A la C-15 també s’hi ha fet una prova pilot amb compost per restaurar els talussos a banda i banda de la carretera. En aquest cas, s’han pogut restaurar quatre hectàrees de talussos fent servir unes 200 tones de compost.
Més econòmic i resilient al canvi climàtic
Restaurar amb compost és una opció òptima, tant si es volen estalviar costos com si es vol obtenir un paisatge més resilient al canvi climàtic. Per exemple, és més econòmic utilitzar compost que fertilitzants químics, ja que aquests productes comercials són molt cars i, a més, s’elaboren amb base de petroli i, per tant, el preu s’anirà encarint. Així mateix, un sòl restaurat amb compost és més fàcil de mantenir perquè no s’erosiona tant amb les pluges torrencials, un fenomen en increment arran del canvi climàtic. D’altra banda, quan s’aplica el compost, el sòl degradat millora l’estructura i el sòl resultant és capaç de segrestar més carboni. Concretament, els estudis del CREAF han comprovat que els sòls restaurats fent servir restes orgàniques retenen tres vegades més carboni de mitjana (amb alguns exemples de sòls que han multiplicat fins a nou vegades el segrest de carboni). Per últim, un paisatge restaurat amb compost és més resistent a la sequera, perquè el sòl resultant és més esponjós, amb porus on s’hi conserva l’aigua retinguda molt més temps.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
