“Som terra de masies en un entorn privilegiat. Cuidem-les, habitem-les o deixem que algú les habiti”, reclama la berguedana Rosa Prat a través del seu compte de Twitter @rousprat, responsable de l’àrea immobiliària de Clau 21, una empresa immobilària de Berga que es compromet a “construir amb consciència, respectant el medi ambient, tot vetllant per la salut de les persones”. La reacció a aquell primer tuit, va fer que Prat animés als tuitaires sensibilitzats amb la qüestió a debatre el problema de l’abandó de les masies emprant el hashtag #casesbuides. Per començar, va llistar els possibles motius que porten a mantenir desocupades aquestes cases:
1. Herències intestades o hereus que no es posen d’acord.
2. Masies on calen més obres de les que el propietari pot assumir.
3. Camins intransitables.
4. Telecomunicacions impossibles.
5. Distància fins als serveis bàsics.
6. Propietaris que tenen por a allò desconegut, a llogar-la o a buscar masovers.
7. Propietaris que no volen vendre ni llogar per si un dia els fills la volen.
La proposta de Rosa Prat va generar nombroses reaccions, tant de gent que, tot i voler-ho, no troben masies disponibles per comprar ni llogar, com de propietaris que reclamen més garanties i protecció perquè el seu patrimoni no pateixi desperfectes. “El primer pas seria que hi hagués un cens real de cases buides”, puntualitzava la usuària @martamasies.
A partir d’aquí, el debat va virar cap a la necessitat de plantejar beneficis fiscals per als propietaris que mantinguin les masies en bon estat o es decideixin a reformar-les. En aquest sentit, @LuisBenguerel puntualitzava que ja hi ha un descompte previst al cadastre per a les masies que la Generalitat de Catalunya té catalogades com a Bé Cultural d’Interès Nacional, “que has de demanar, perquè si no passen de tu”. Arran d’aquesta aportació, @martamasies afegia que “no només haurien de tenir-lo les masies reconegudes per la Generalitat, perquè són una part ínfima de les que tenen valor”. I advertia que, a sobre, “la falta de sensibilitat d’alguns brètols és encara més difícil de solucionar”, referint-se a les destrosses que alguns ocupants provoquen a aquests immobles.
“Hi ha d’haver una obligació real de conservació del patrimoni rural, en què l’administració doni suport als propietaris amb bonificacions fiscals i col·laborant en el deure de preservació”
@martamasies
“Crec que tota solució passa per un canvi o per una nova legislació al respecte. Hi ha d’haver una obligació real de conservació del patrimoni rural, en què l’administració doni suport als propietaris amb bonificacions fiscals i col.laborant el el deure de preservació”, concloia @martamasies. Hi va estar d’acord l’usuari @jaumellanso, que, amb tot, afegia que la solució seria una “combinació de totes les [qüestions] que apuntes”, però denunciava que n’hi ha una de transversal que, “desgraciadament, afecta totes les altres: la manca de visió i d’equilibri territorial del país, que fa que viure al rural sigui més complex que a la ciutat gran o en ciutats mitjanes, i és un error molt greu”.
Mentre aquest problema s’agreuja, @DavidBadia es preguntava si “cal pensar en reformar-les amb els estàndards d’habitabilitat i confort del segle XXI o del segle XIX”, recordant que moltes ja van ser reformades fa més de cent anys per convertir-les en cases d’estiueig, quan la seva funció original ja no tenia valor. “Moltes reformes es fan sense cap criteri de conservació. Cal entendre que és compatible la preservació amb la confortabilitat”, va respondre @martamasies, mentre les famílies de @ElRusc2 es declaraven “cansades de veure anuncis de masies i cases en anglès destinats a jubilats de fora o a segones residències. Aquesta és la millor manera de matar un poble”.
La vitalitat del debat #casesbuides demostra que el problema és real i que cal abordar-lo des de perspectives molt diverses, si bé, mentre no es prenen mesures ni es consensuen criteris, el patrimoni de les masies de Catalunya es va posant en perill en un moment en què creix la comunitat de persones interessades en revitalitzar-lo.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
