La bioconstrucció cada cop guanya més adeptes arreu del món que opten per impulsar habitatges sostenibles que es construeixin amb processos més respectuós amb el medi ambient. Així doncs, de mica en mica, materials com la fusta van guanyant presència al sector de la construcció, tant al món rural com a les ciutats. I ara la palla també s’està obrint espai en aquest mercat, ja que s’ha revelat com una alternativa natural, econòmica i amb grans qualitats d’aïllament tèrmic.
Avui, els sistemes de construcció convencionals representen una activitat altament agressiva per als ecosistemes: requereixen l’extracció de grans quantitats de materials del medi, exigeixen l’ús de maquinària pesant per a processar-los, fan servir mitjants de transport molt contaminants… Segons els experts, la construcció convencional és responsable de gairebé el 40% de les emissions de CO₂ a l’atmosfera, alhora que genera el 30% dels residus sòlids i el 20% de la contaminació de les aigües.
Per a reduir l’impacte mediambiental provocat pel sector, és essencial optar per materials que no necessitin fer servir combustibles fòssils. És per això que, els darrers anys, ha anat creixent l¡anomenada bioconstrucció, una alternativa que pretén substituir el formigó per altres materials. Una de les opcions que proposa, i que darrerament experimenta un auge, és la de la palla.
Les cases de palla es poden construir de dues maneres principals: la primera consisteix, simplement, en apilar bales de palla per aixecar els murs de càrrega, de la mateixa manera que si fossin maons; la segona —i la més habitual, perquè és menys complicada— es basa en estructures de farciment, és a dir, s’aixeca una estructura (generalment de fusta) que actua com a esquelet i després s’omple de bales de palla que pesen entre 200 i 300 kg i que exerceixen la funció de grans maons.
Les bales emprades per a aquest tipus de construcció procedeixen de les màquines empacadores que treballen als camps de cereal. El més important és que a les peces que es destinen a la construcció d’edificis se’ls apliqui una alta compressió i no es mullin, ja que això perjudicaria la qualitat del material. De fet, per evitar que les parets de palla es facin malbé amb el pas del temps, les cases construïdes amb aquest material van protegides, recobertes i revestides perquè l’aigua i la humitat no facin malbé la construcció; “Tot i que això és exactament el que també es fa amb els maons, que es revesteixen perquè no es malmetin”, explica a RAC1 l’arquitecte especialitzat en construccions eficients Josep Bunyesc.
És evident que les cases de palla redueixen l’impacte de la construcció en el medi ambient, però també presenten altres avantatges. L’edificació amb palla és més econòmica perquè no implica costos de transformació ni d’energia. Per tant, els materials que es fan servir en la construcció són més barats en comparació amb les edificacions de formigó. A més, aquest tipus d’habitatges compten amb una gran capacitat d’aïllament tèrmic, gràcies a les propietats de la palla.
No obstant això, una de les grans preocupacions al voltant de les cases de palla és com responen al foc. Segons els experts, el que origina normalment els incendi dels habitatges és l’interior dels mateixos: una burilla mal apagada, un curtcircuit… Per això, el risc d’incendi seria exactament igual amb qualsevol sistema constructiu. En una casa de formigó, les altes temperatures provoquen esquerdes, cosa que pot suposar l’inici de l’esfondrament de l’edifici, mentre que, a les cases de palla, els revestiments dels murs són una eina de protecció eficaç davant dels incendis.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
