El problema de l’habitatge és un dels més urgents que ha de resoldre la pagesia colombiana. Les cases de les àrees rurals més vulnerables d’aquest país solen acumular problemes similars: es construeixen amb materials inadequats per a l’aïllament tèrmic, l’accés a l’electricitat és precari, les solucions higièniques no passen de la provisionalitat… Per contribuir a superar aquest estigma de precarietat i pobresa, la Societat Colombiana d’Arquitectes va obrir una convocatòria per recollir projectes de construcció d’habitatges per a les zones rurals del sud de Bogotà. El repte per als estudis d’arquitetura que hi participessin era proposar edificis dissenyats amb criteris de sostenibilitat, eficiència i confort, i que fosin capaços d’integrar els habitatges en espais productius, és a dir, conreus, corrals o pastures. Talment com si es tractés de construir una masia del segle XXI.
Un dels projectes que va despertar més interès va ser el de l’Espacio Colectivo Arquitectos + Estación Espacial Arquitectos, que va aconseguir el segon premi. Els autors d’aquesta proposta volen superar la realitat que, a Colòmbia, “els habitatges construïts als territoris rurals no tenen tota la dignitat” que mereixen els camperols. I la resposta la troben inspirant-se en les tradicions arquitectòniques locals. El model que plantegen per a aquesta àrea rural de Bogotà permet que els habitants, a banda de residir-hi amb comoditat, hi produeixin els seus propis aliments.
La teulada com a símbol
La clau del projecte és la teulada a dues aigües d’inclinació molt pronunciada, construïda amb materials transparents, que fa la funció de sostre tèrmic. Per una banda, escalfa l’habitatge (ubicat a la part superior), i, per l’altra, genera un hivernacle a la planta baixa, arran de terra, on hi ha l’espai dels conreus. L’edifici, també preveu un pati cobert pensat per ser utilitzat durant les estacions de pluges i una gran sala per a reunions familiars i comunitàries.
L’enorme teulada, aixecada amb una estructura d’acer, que dóna caràcter a aquesta casa és una solució arquitectònica que també té un valor simbòlic. “Representa l’afany i el desig de viure amb dignitat. Una teulada és un element primitiu inherent a les nostres cultures ancestrals”, expliquen els autors. I posen exemples ben locals: “la maloca, la ruca i la choza són espais construïts principalment com a refugis amb forma de teulada. La teulada és l’essència cultural espacial en què basem aquest projecte. Pensem que la teulada és una estructura habitable, un lloc, una superfície espacial que protegeix de les inclemències del temps. És el que la gent demana als carrers, un element essencial quan pensem en l’habitatge”. La intenció és que la proposta contribueixi a “pal·liar el dèficit quantitatiu i, sobretot, qualitatiu de l’habitatge rural a Bogotà”.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
