L’esperit del Delta de l’Ebre ha capturat, definitivament, els integrants de la #CaravanaDelta. El quart dia ens ha semblat la quarta setmana o, fins i tot, el quart mes de convivència amb el medi i entre el grup. No es tracta d’una constatació negativa, sinó tot el contrari. El paisatge ha nodrit els set artistes de dos ingredients fonamentals per a la seva tasca: temps i inspiracions. I el grup ha teixit amistats i embrions de nous projectes. El Delta de l’Ebre s’ha convertit aquests dies en un laboratori del món que torna, en un diàleg entre estils de vida ancestrals i mirades contemporànies.
És cert que la darrera frase no reflecteix la naturalitat del que s’ha esdevingut a la #CaravanaDelta. Aquest dijous hem tornat a començar el dia amb el ramader Paco Palmer, que aquest cop no ha necessitat pujar-nos a cap llanxa —com la que va caldre per arribar a l’illa dels bous, el dimarts—, perquè el seu ramat pastura per la terra ferma de la riba de l’Encanyissada. La distància física entre el bestiar i els artistes continua sent prudencial, però als moviments i la mirada dels animals s’hi reflecteix l’entorn que han contribuït a modelar. Els bous se senten senyors d’aquelles pastures que els són generoses en aigua i farratge, però és una presència que genera més respecte que por.
L’artista ampostí Jaume Vidal, que és el membre més local de la #CaravanaDelta, ha explicat sovint aquests dies com, després que els preguntés què inspirava la figura del bou als seus alumnes, la majoria de respostes van ser adjectius poc afalagadors. Paco Palmer, que se’ls estima, lamenta les polèmiques més o menys frívoles que s’han generat a l’entorn d’aquest animal, bàsicament pel seu paper en tradicions ben arrelades a les Terres de l’Ebre. I si hi ha algú transmet el respecte als bous de què parlàvem, aquest és Paco Palmer.
Amb el Paco i la colla que l’ajuda, la #CaravanaDelta s’ha desplaçat fins al restaurant L’Estany, al costat de la històrica Casa de Fusta (la primera edificació alçada al Delta que es va importar… del Canadà!). I allà fem una altra celebració de la cuina ebrenca, que és també una celebració de la vida: calamars a la romana, musclos, anguila fumada, ortigues de mar i, com a plat fort, el seu arròs seixat. que conté tots els sabors de les aigües (dolces o salades) del delta. Ajudats pels vins de la DO Terra Alta, les converses entre els caravanistes s’allarguen fins ben entrada la tarda, i Gabi Martínez s’alegra que aquests moments “et recorden que la vida pot ser bonica”. “És que la vida és bonica”, puntualitza l’actriu Ada Vilaró, interessada, com em va explicar mentre transhumàvem dimecres, a destil·lar les idees fins a deixar-les en l’essència.
I per si en quedaven dubtes, el passeig amb bicicletes fins a la platja dels Eucaliptus els va dissipar.
L’última nit al Delta s’ha allargat fins a altres hores. La Caravana es resisteix a arribar a la fi. Potser perquè per als artistes, de fet, ha estat el principi de nous projectes. “La #CaravanaDelta ens ha canviat”, va dir l’Ada, buscant l’essència un cop més.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
