“La paritat és necessària però no es pot pervertir. No podem tenir la sensació que ocupem llocs per ser dones i no per ser bones”, afirma amb contundència Raquel Serrat, pagesa, responsable de Dones d’Unió de Pagesos i presidenta de la Fundació Amics i Amigues de la Pagesia. Està al capdavant d’una empresa agrària i amb el seu dia a dia contribueix a obrir camí a altres dones només mostrant la seva feina. És una de les agricultores i ramaderes amb qui hem parlat en un dia com avui —8 de març, dia de la Dona Treballadora— perquè ens comparteixin el seu testimoni i ens ajudin a fer una radiografia de la situació de les dones a l’entorn rural.
Rosa Domènech presideix l’Associació de Dones del Món Rural i és copropietària d’un celler a Vilalba dels Arcs (Terra Alta). Com les altres entrevistades, creu que les dones han guanyat molt d’espai en els darrers temps. “Ara les pageses en som perquè ho volem, abans només eren la dona del pagès”, afirma. Amb tot, l’episodi en que la van qüestionar perquè assumia feines que potser no eren de dona no és pas tan llunyà. “A la meva primera feina al camp, quan em van veure que agafava una mànega, em van dir que allò no ho havia de fer jo. I vaig haver de recordar que no hi havia diferència entre una enòloga i un enòleg i que tots dos podíem fer el mateix”.
Una de les noves veus de la pagesia, Imma Puigcobé, és encara més optimista i creu que entre les noves generacions, ara mateix, homes i dones tenen les mateixes oportunitats. No obstant això, l’autora del llibre Vaques. Històries d’una veterinària rural (que acaba de publicar l’editorial Cossetània), que també una de les cares del col·lectiu Plataforma Pagesa, recorda que, per exemple, el seu pare no li va ensenyar mai a portar el tractor. “És veritat que per als pares i avis és sorprenent veure una dona dalt d’un tractor, però entre les noves generacions està totalment normalitzat”, assegura.
Enmig del malestar pagès per tota una sèrie de greuges que afecten el sector primari, totes tres reivindiquen que se’ls ha d’escoltar, com a pageses i com a dones. “Les dones són pal de paller a la pagesia. Ho han estat sempre. Les dones han sortit fora de la masia, que ja hi eren, però no es veien, i ara donen la cara i estan al front de les explotacions”, considera Imma Puigcorbé.
“Som peça clau per fixar equilibri territorial. Un poble sense dones és un poble que envelleix i desapareix, però això no es revertirà si no es fan polítiques de país i d’igualtat amb visió global, no urbanocentristes”, rebla Raquel Serrat. Rosa Domènech, va més enllà i és pregunta: “si costa a tot el sector, com no ha de costar a les dones! Conciliar la nostra vida familiar i professional és difícil, i més encara si no t’acabes de guanyar la vida. Cal que ens guanyem la vida fent el que ens agrada per produir i cuidar del territori i del planeta”.
La representant d’Unió de Pagesos anima a les dones a prendre el paper que els pertoca: “Per ser als llocs, primer, s’hi ha de voler ser. Hem de ser nosaltres mateixes les primeres en creure en la importància d’accedir als llocs de decisió i representació. I res de tot això no és possible si no hi ha el suport familiar”.
En un món tradicionalment masculinitzat i en un moment convuls per al sector primari, les reivindicacions de les dones pageses són més rellevants que mai per mostrar que, tot i que sovint no es veien, hi han estat sempre.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
