L’enginyer tèxtil Daniel Palet escriu que la llana “per les característiques, les propietats singulars i la versatilitat, pot tenir una funció important (i l’ha de tenir) com a fibra ecològica en el sector tèxtil d’avui i de les pròximes dècades, en què prevaldran els criteris de respecte mediambiental, reciclatge i reutilització.” Llegireu aquesta frase al reportatge que publica el dossier central que el nou número d’Arrels dedica a la llana. Tant que ens sentim abrigats quan ens col·lquem un jersei o una bufanda de llana i, malgrat totes les virtuts que ens ofereix, avui la tractem gairebé com un residu.
Però contra aquesta absurditat —empesa per una indústria que, arreu del planeta, s’ha abocat a les fibres sintètiques—, la llana té qui la defensi. I els seus defensors protagonitzen els reportatges d’aquest número: l’artesana Laia Aguilà, que teixeix peces de vestir i de decoració des de la seva masia del Montseny; la pastora Berta Flotats, que mena, a Vallcebre, l’únic ramat llaner de Catalunya, de tant com s’estima aquesta fibra; del formatger empordanès Manel Marcè, que embolcalla un dels seus formatges amb la llana de les seves ovelles ripolleses… Incorporar la llana a la nostra quotidianitat és una altra manera de sentir el món que torna.
Tal com escriu la periodista Txell Bonet a la introducció del dossier, “cal fer una mirada contemporània vers la llana, que és com internet, la tenim arreu, però no tenim ni idea del que hi ha al darrere.” Nosaltres li hem fet cas i, més enllà de les nostres fronteres, hem vist com comunitats de ramaders de la vall de Karrantza, al País Basc, de Mongòlia, dels Andes peruans o de la Patagònia austral han fet de la llana un recurs per viure, crear i recuperar la connexió amb la natura. I ens hem atrapat en una troca infinita que ens connecta amb pagesos i paisatges d’arreu del món.
Al costat de Txell Bonet i Daniel Palet, aquest dossier compta amb més signatures de prestigi, com Griselda Guiteras, Salvador Garcia-Arbós o Marijo Jordan, i amb fotògrafs de renom internacional com Giulio Di Sturco, Luján Agustí, Gonzalo Azumendi o Beth Wald.
A partir d’avui, el número 5 d’Arrels ja es pot trobar a quioscs, llibreries especialitzades, als establiments Abacus i als supermercats Bonpreu i Esclat de tot Catalunya, i també en aquest web a través d’aquest link.
Però si la revista Arrels és possible és gràcies a la confiança dels socis i les sòcies que formen part del projecte i gràcies als quals podem crear també documentals, podcasts i mantenir viu aquest web, a banda de posar al seu servei Mercat Arrels, el mercat de pagès on line més gran del món.
Si encara no us n’heu fet, ara és un bon moment de fer socis per formar part d’aquest projecte col·lectiu que volem fer encara més gran. Ho podeu fer seguint aquest enllaç. D’aquesta manera, rebreu la revista trimestral a casa, podreu accedir al nostre mercat i moltes coses més.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
