Un projecte de la Diputació de Barcelona i el Consorci de la DO Alella, liderat per l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), estudia quina superfície de la serralada Litoral es podria convertir en vinya. El projecte Vinyes i boscos. Un futur sostenible per al territori es marca l’objectiu de recuperar espai agrari, prevenir incendis i aconseguir un desenvolupament socioeconòmic sostenible en aquesta zona mitjançant la viticultura en aquesta zona, després de dècades de pèrdua de sòl agrícola.
L’eix del projecte és l’elaboració d’un pla estratègic de viticultura sostenible que determinarà quines de les superfícies arreu del Maresme, el Vallès Oriental i el Barcelonès són viables per recuperar-se com a vinya, tenint en compte criteris agronòmics, ambientals i de gestió del risc d’incendis. Aquest diagnòstic contemplarà aspectes com l’adaptació al canvi climàtic i la connexió amb l’entorn.
El projecte es planteja tres objectius principals. El primer és promoure la plantació de vinya nova amb criteris de proximitat i sostenibilitat, impulsant la filosofia del quilòmetre zero i contribuint a la lluita contra el canvi climàtic i a la conservació de la biodiversitat. En segon lloc, afavorir la prevenció d’incendis forestals, recuperant un mosaic agroforestal que actuï com a tallafocs verds, especialment en àrees periurbanes amb risc elevat de foc i poca gestió del combustible forestal. Finalment, fomentar el desenvolupament socioeconòmic sostenible del territori a través de l’enoturisme, la promoció de la cultura del vi i la vinculació de productes locals, paisatge i gastronomia.
La iniciativa s’emmarca en un context de forta transformació del territori. Catalunya ha viscut, des de la postguerra, una pèrdua sostinguda de la superfície agrària. Entre els anys cinquanta i el 2018, la proporció de terres conreades ha passat del 50% al 14% del territori, mentre que boscos i infraestructures humanes han ocupat espais que abans es destinaven al conreu. Aquest canvi de model territorial ha tingut un impacte directe en els usos agrícoles tradicionals, com la vinya, que s’ha anat reduint fins a convertir-se en un element cada cop més minoritari dins del paisatge.
En el cas del Consorci de la DO Alella, la vinya i la viticultura encara són presents, però en una situació fràgil, ja que només queden 202 hectàrees conreades i 58 explotacions actives, en un territori amb més de 4.200 hectàrees potencialment recuperables per a l’agricultura, segons dades recents del Barcelona Agrària de la Diputació de Barcelona. Aquestes xifres reflecteixen no només una reducció física de la vinya, sinó també el desplaçament social i econòmic de la població que en viu davant de les pressions urbanístiques i del canvi climàtic.
La desaparició del territori vitivinícola no només suposa una pèrdua del paisatge, sinó que també té conseqüències ambientals. Una diagnosi preliminar encarregada a l’IRTA alerta que la regressió històrica de la vinya ha fet que amplis sectors del territori esdevinguin una massa forestal homogènia i contínua. Lluny de ser una bona notícia per a la biodiversitat, aquest tipus de bosc incrementa el risc d’incendis forestals i redueix la capacitat del paisatge per resistir els impactes climàtics.
Tradicionalment, la vinya actuava com una eina natural de tallafocs i protegia el territori dels incendis. El fet que hagi disminuït, per tant, ha contribuït a fer el territori més vulnerable, menys resilient i amb menys capacitat per oferir serveis ecosistèmics essencials.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
