Judit Barniol (La Pobla de Lillet, 1986) és La Fornera de Biosca. I ho posem en majúscules perquè aquest és el nom que ha escollit per obrir el seu nou negoci en aquest petit municipi de la Segarra. Una elecció per reivindicar-se perquè diu que així i tot encara li demanen a vegades ‘on és el forner?’ Amb això la Judit vol canviar mentalitats però a més reactivar el seu poble. El seu negoci ara mateix és l’únic de Biosca. Fa quatre anys va tancar l’últim. I amb 180 habitants de població gran, tenir un forn és una bona notícia. A més a més creu que el seu comerç es pot convertir en un reclam per atreure visitants al municipi. Arribar fins aquí, però, no ha estat gens fàcil. Ha superat una depressió, s’ha format pràcticament sola i finalment ha aconseguit el seu somni i avui és la Fornera de Biosca.
Què us va portar a tu i a la teva família a instal·lar-vos a Biosca?
Durant 15 anys més o menys jo he anat voltant per la Segarra. I cap al 2015 va sortir l’oportunitat de comprar una casa a Biosca. Tenim vinculació amb el poble perquè el meu sogre i l’àvia del meu home són d’aquí i per això vam saber d’aquesta casa. La gràcia és que a la part de baix de la casa hi havia un forn molt antic que feia més de 50 anys que no es feia servir. Al poble ens han rebut molt bé perquè tornen a menjar pa com abans.
Per què tu ja eres fornera?
Què la casa tingués un forn a ser molt important. Jo no era fornera encara, però en aquell moment ja tenia bastant clar que m’hi volia dedicar.
Aleshores quan comença la teva relació amb el pa?
L’any 2011 em van acomiadar d’una feina quan estava embarassada del meu primer fill i un any i mig després vaig tocar fons. Passava molt de temps sola a casa, amb una criatura molt petita. I vaig començar a cuinar i vaig veure que m’interesava el món de les masses i l’elaboració de pa a nivell casolà. I a casa sempre feia pa i em van fer un forn artesà. M’he anat especialitzant aquests anys. He estat 10 anys a casa i m’he format autodidacta, prova error, i he anat aprenent a fer pa. Després em vaig tornar a quedar embarassada i finalment va sortir l’oportunitat de comprar aquesta casa. Entre una cosa i una altra vam haver d’esperar molt perquè necessitava reformes. El forn és centenari.
Com és aquest forn?
És un forn singular. Com aquest n’hi ha molts pocs a Catalunya. La veritat és que hi vam haver de fer molta feina. I el vam restaurar artesanalment. Vam haver de buscar toves artesanes i unes pales específiques. És un forn que es crema primer, s’estenen les brases i després es neteja abans d’entrar els pans. I l’aroma que es queda impregnat a la volta fa que quan menges aquell pa te n’adonis que no té res a veure amb els pans que mengem habitualment, perquè la majoria de forns són elèctrics.
I des del passat 15 d’octubre aquest forn està a ple rendiment.
Vaig obrir dia 15 què és el dia de les dones rurals i ho vaig fer expressament. Per reivindicar aquest dia i la feina que fan moltes dones i també per mostrar l’orgull de ser una dona i d’haver tirat endavant aquest projecte. Precisament vaig triar el nom de La Fornera perquè m’he trobat amb molta gent que em deia que no podria ser fornera perquè sóc una dona. I de fet he de dir que tot i el nom, encara m’he trobat algú que em pregunta on és el forner.
Malgrat totes les dificultats finalment tens el teu propi negoci però voldries que fos alguna cosa més, oi?
Sí. Voldria fos alguna més que comprar el pa i prou. M’agradaria que també fos botiga i poder oferir assessorament sobre recuperació de blat i de tipus de farines diferents. També m’interessen molt les plantes silvestres, per exemple.
Perquè de fet, ara mateix, el teu és l’únic negoci que hi ha a Biosca.
L’últim va tancar fa quatre anys. I jo crec que és important haver tornat a obrir un negoci. A Biosca hi ha moltes cases de turisme rural. I jo crec que feia falta un forn. És un lloc molt bonic, que també és de pas i ningú parava perquè no hi ha comerç. A més la majoria de la població és gent gran i feia falta tenir un forn a prop. Jo de tota manera arribaré fins on arribi. Només tinc una massadora i només hi treballo jo. No obriré cada dia perquè el producte es conserva molt bé, com abans. I ara tinc 30 especialitats. I faig pa de xeixa, espelta, de blat egipci. I treballaré molt sota demanda.
Què li diries a algú que vulgui emprendre una aventura com la teva?
Que es deixin guiar pel que sentin al seu cor perquè això no falla mai. I que no tirin mai la tovallola. Si creus en el que fas ho acabes aconseguint. Jo estava molt malament i vaig descobrir la vocació als 27 anys. Ara que en tinc 35 això em fa molt feliç. I a més vivint en un poble petit com Biosca ha après molt a sortir a passejar a recol·lectar. I tens l’oportunitat de retrobar-te amb tu mateixa i agafar forces. A més a diferència del Berguedà, d’on sóc jo, a la Segarra es veuen molt definides les estacions.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
