Rosa Domènech, (Vilalba dels Arcs, 1972) és enòloga i copropietària del celler Xavier Clua, de Vilalba dels Arcs (Terra Alta). Des del primer moment forma part de la junta rectora de l’Associació de Dones del Món Rural i, des del passat 17 de novembre, n’és la presidenta. Així ho va decidir l’assemblea extraordinària que va renovar la junta rectora d’aquesta entitat. Domènech substitueix Dolors Català i entoma aquesta etapa disposada a seguir treballant amb la mateixa línia que s’ha desenvolupat fins ara: representar les dones del sector primari, visibilitzar la feina de les pageses i les pescadores i vetllar perquè les dones tinguin les mateixes oportunitats que els homes en aquest sector. A més, creu que és important que facin xarxa per poder intercanviar experiències i fer-se costat. A hores d’ara, hi ha 180 dones associades i busquen ser-ne més per tenir encara més influència.
Com et planteges aquesta nova etapa al capdavant de l’Associació de Dones del Món Rural?
La nova junta és continuïsta. Hi han entrat quatre persones noves amb moltes ganes de fer coses. Totes anem per feina, ens entenem molt bé i aquest és un dels secrets, però l’objectiu i la prioritat continua sent la mateixa: visibilitzar les dones del món rural, defensar i reivindicar la importància del sector primari i fer xarxa entre les dones que treballem al camp.
Vau crear l’associació de manera formal fa quatre anys. En aquest temps, què creus que ha aportat?
Jo crec que l’associació de Dones del Món Rural és un referent dins el sector primari. Com a associació no podem ser a les taules sectorials, però volem incidir en les polítiques agràries, crear sinergies i fer pedagogia.
Fer pedagogia amb els més petits?
Sí, és molt important que els infants sàpiguen des de petits que els pagesos i les pageses són necessaris sempre. Segurament, si els preguntem quantes vegades al dia necessiten un pagès potser diuen que cap, i això no és veritat, perquè, poc o molt, tot el que consumim ve del camp. Cal que ensenyem que la llet no surt del bric, sinó que al darrere hi ha homes i dones. Que sàpiguen que l’oli i les mandarines no cauen del cel. Semblava que amb la pandèmia ja ho teníem tot fet, però sembla que ho hem oblidat.
Per tant vol dir que també cal una certa pedagogia amb adults?
La pandèmia ens va ajudar molt. La gent va prendre consciència de la importància del producte de proximitat, però, poc a poc, ho hem anat oblidant. La gent continua comprant a grans cadenes de supermercats que rebenten preus a costa de la pagesia. Els preus justos no hi són i ens seguim queixant. Enguany no hi ha olives i l’oli anirà car, però ha de ser un preu just. Bé que ens ho gastem amb unes sabates perquè ens agraden, però els productes del camp no són objectes de luxe i hem d’estar disposats a pagar-los.
La imatge que tenim de la gent que treballa al camp és encara la d’un home gran?
Darrere un pagès sempre hi ha hagut una pagesa, però ara les dones estan molt més empoderades. Hi ha molta més visibilitat i, amb la professionalització de la pagesia, ara ja tothom sap que una dona pot portar el tractor. Abans era excepcional que les dones ho fessin, perquè es creia que no estaven preparades. Però encara ens queda feina a fer i, en això, hi hem d’incidir des de ben petits. Per què als nens se’ls hi regala un tractor i a les nenes un cotxe i, a més, de color rosa?
No obstant això, la situació de les dones de camp no és la mateixa que abans.
No ho és, però encara les hem de visibilitzar més. Hi ha moltíssimes dones que estan al darrere d’una explotació agrària. Hi ha projectes molt bonics que cal donar a conèixer. Al camp, toques una pedra i al darrera hi ha una dona, però no sempre ho sabem. Amb l’associació organitzem sortides per visitar projectes que estan en mans de dones i hi ha coses increïbles. Això ens ajuda a fer xarxa, també entre nosaltres.
Deia que precisament fer xarxa, era una de les potes important de l’associació…
Ara som 180 dones, però en volem ser més. I fer xarxa entre nosaltres és molt important. Moltes dones se senten soles professionalment. Cada any fem una sortida a l’estranger per visitar altres associacions o projectes vinculats a les dones rurals d’arreu. Una de les nostres associades és una àvia que al primer viatge no volia venir, deia que no sortia mai de la granja, però ho va fer i ara no se’n perd cap, perquè diu que li ha anat molt bé per veure altres dones que treballen com ella. Però també és important fer xarxa amb altres associacions, crear aliances que ens ajudin a incidir en les polítiques agràries i això només ho podrem fer si hi estem molt a sobre. Les dones hem de ser referent, dins el sector primari.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
