La població de cabres salvatges de Montserrat ha augmentant lleugerament i s’estima en 439 exemplars, segons el cens que es va fer a finals de 2024. L’increment és de 38 individus i es deu a les bones condicions de l’hàbitat. No obstant això, encara no s’ha arribat al llindar de superpoblació que podria posar en risc als mateixos animals o a les activitats humanes i això és perquè amb el cens que es fa cada any, es dissenyen mesures de regulació per evitar un creixement desmesurat.
Aquestes mesures es basen sobretot en la caça controlada. D’aquesta manera, el 2025 es continuaran concedint permisos per capturar exemplars i contribuir, a establir un equilibri ecològic que garanteixi que la presència de cabres sigui compatible amb els diversos usos permesos a la muntanya. La gestió també permet controlar que aquesta fauna no s’expandeixi més enllà de la muntanya, on pot patir danys i perjudicar activitats humanes.
Els tècnics han plantejat altres propostes com ara l’extracció d’exemplars vius per repoblar altres àrees, però la dificultat de trobar zones on poder sedar els animals i transportar-los sense que pateixin o morin no ho ha fet possible, de moment. Per això, la caça continua sent l’estratègia més efectiva.
Cada temporada de caça, al maig, es fixa una quota d’aprofitament cinegètic controlat, compatible amb la resta d’activitats i usos de la muntanya. Els tècnics del departament d’Agricultura elaboren un pla tècnic de gestió cinegètica que determina el nombre de captures que es podran dur a terme durant la temporada.
Per practicar aquestes captures s’atorguen uns permisos —primer a caçadors locals i després a no locals— subjectes al pagament d’unes taxes. Aquests permisos s’han d’executar amb la modalitat de caça per acostament i sempre amn l’acomapnyament d’un guarda de reserva de fauna o d’un agent rural, que són els responsables del control de la cacera. Aquests professionals portaran el control de la caça i decidiran quin animal es pot abatre en cada cas, i també la distància dels trets per garantir la seguretat al màxim. Així mateix, el pla tècnic estableix un calendari amb les dates concretes de les caceres, que comprèn de novembre a gener.
Posteriorment, amb la col·laboració dels Agents Rurals i del guarda de la reserva, també es porten a terme caceres selectives per assolir el nombre que s’ha determinat en el pla tècnic.
Censos de la població cada vegada més precisos
El cens anual per establir la població de cabra salvatge amb recompte per observació directa dels animals es va portar a terme el 24 de novembre passat. Va tenir lloc a l’hivern, que és l’època de zel en què els mascles i les femelles adultes es reuneixen.
Es va enllestir en un sol dia per evitar comptar el mateix animal dues vegades, amb sis equips compostos per agents rurals, personal i guardes de la reserva del Departament d’Agricultura. Aquests grups comptaven simultàniament les parts altes i baixes del massís. A més dels equips de recompte, els dos últims anys s’han incorporat dues unitats de drons del Grup de Suport Aeri del Cos d’Agents Rurals, una a la cara sud i l’altra a la cara nord, per abastar dos dels sis transsectes a explorar.
Cabres salvatges a Montserrat, als Ports, al Montgrí i al Montsant
Aquesta espècie de bòvid del gènere Capra —que s’escampa arreu del continent— només és present a les àrees muntanyoses de la península Ibèrica. A Catalunya era molt abundant, sobretot al sud i al Pirineu, però va recular molt per culpa de la caça i per l’aparició de la sarna. Avui se’n localitzen exeplars, principalment, a la Reserva Nacional de Caça dels Ports de Tortosa i Beseit i el seu entorn, a la Zona de Caça Controlada de Montserrat, al massís del Montgrí i al Parc Natural del Montsant. Del 2014 ençà, se’n tornen a veure alguns exemplars al Pirineu, fruit d’un projecte de reintroducció al vessant occità.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
