El foc té un paper en la natura. Té el seu lloc i la seva funció i és una element fins i tot necessari per a algunes espècies animals i vegetals.
Ara tot just comencem una nova onada de calor i totes les alertes estan en marxa davant la possibilitat de nous incendis. Des d’aquest dilluns, el govern de la Generalitat ha començat a fer una crida a tots els pagesos perquè llaurin els seus camps i d’aquesta manera aconseguir que facin de tallafocs. És prou sabut i n’hem parlat a Arrels que la tasca de la pagesia és molt important en la prevenció d’incendis i també en la gestió dels boscos a través dels ramats, per exemple. Però el que és cert i segur és que la virulència dels incendis de les últimes dècades ens han fet perdre de vista que el foc no és sempre un enemic quan es produeix en condicions naturals. De fet, és un regulador dels ecosistemes.
Els experts el consideren una pertorbació natural. Com les inundacions, les tempestes o les esllavissades, per exemple, perquè d’una manera o una altra han impulsat l’evolució de les espècies. En una publicació del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i Bombers de la Generalitat de Catalunya titular El paper del foc en la conservació de l’hàbitat dels boscos de pinassa, recorden que el foc poc aparèixer en forma de tempestes i ignicions de llamp i que és més comú i freqüent del que semblaria a priori. Les zones d’afectació més importants són les conques interiors, el Prepirineu i les darreres estribacions del Sistema Ibèric. I s’afirma que “la seva importància històrica ha estat clau en la modelització del paisatge”.
La influència humana també afecta als patrons d’aquest foc, ja sigui provocant noves ignicions, canviant les característiques de la vegetació i apagant incendis. Per tant l’estudi en aquest camp, en l’ecologia del foc, se centra en determinar quina és la freqüència natural d’aquest fenomen, per entendre, així, quina és la seva importància i la seva rellevància per l’entorn.“Donada la llarga història d’ocupació humana a Europa, aquests aspectes són rellevants i inclouen el foc també com a una eina de gestió del paisatge. El coneixement i domini del foc al bosc és el que s’anomena cultura del foc. Durant segles, s’ha utilitzat el foc amb diferents objectius, modelant un paisatge que resultava sostenible al llarg dels anys, sense que el foc representés una amenaça important”.
Certament ara sí que és una amenaça perquè s’ha convertit en un fenomen gairebé incontrolable. Ho explicava el professor de la Universitat de Lleida Víctor Resco de Dios en un article que recollíem en aquesta notícia. Tothom coincideix doncs, en que cal prevenir grans incendis forestals, cal fer una bona gestió del bosc i recuperar camps de conreu i activitat agrícola i ramadera, però també cal aprendre a conviure amb el foc.
Helena Ballart, enginyera forestal de la Fundació Pau Costa, explica a Arrels que hi ha moltes espècies vegetals Piròfites, que tenen afinitat amb el foc. “Són espècies que poden beneficiar-se de la destrucció de les competidores o no adaptades, perquè poden aprofitar les cendres, l’espai, la llum i els nutrients que deixen. Un exemple és la sureda, que amb el suro es protegeix de la calor dels incendis, i aquests eliminen la seva competencia vegetal. El pi blanc amb la calor del foc obre les pinyes i es dispersen les llavors, assegurant-se així ser el primer colonitzador del sòl. El foc és un dels mecanismes per rejovenir els boscos mediterranis”, explica. També hi ha fauna que se’n beneficia. Coleòpters com els escarabats de l’escorça s’alimenten de la fusta morta o els ocells disposen de més espais oberts i també de més insectes per alimentar-se, per exemple.
També el foc pot afavorir que hi hagi més espècies diferents i a aconseguir una major biodiversitat. “Tot depèn del règim d’incendis, règims de focs intensos i freqüents que actualment estan influenciats pels humans i el canvi climàtic i tenen impactes adversos. La idea és potenciar focs de baixa intensitat que generin efectes positius per la biodiversitat i puguin ser utilitzats per la gestió dels hàbitats” explica Ballart.
I afegeix: “el foc és una eina que per als humans el seu descobriment i control va suposar un abans i un després per a la seva evolució, això és innegable. Històricament l’Homo sapiens ha utilitzat el foc per modificar l’entorn en funció de les seves necessitats. Tot i així hem canviat tant l’entorn que ara els incendis han canviat el seu règim i suposen una amenaça per la biodiversitat. Si som capaços d’utilitzar el foc amb règims positius per a la biodiversitat podrem crear ecosistemes més resilients, per això cal aprendre a conviure amb el foc. Utilitzant la part positiva per gestionar el paisatge a través de cremes controlades i gestió d’incendis”.
“Si som capaços d’utilitzar el foc amb règims positius per a la biodiversitat podrem crear ecosistemes més resilients, per això cal aprendre a conviure amb el foc”
Helena Ballart, Fundació Pau Costa
També reclama una major consciència del risc que suposa viure al clima mediterrani “amb la situació actual d’acumulació de vegetació i canvi climàtic”. Demana “autoprotegir-nos si vivim prop de massa forestal, i buscar eines per modificar aquesta acumulació homogènia de biomassa disponible per cremar del paisatge, i això es pot fer amb agricultura, ramaderia, gestió forestal, que inclou el mateix foc, com una eina pròxima a la natura i vàlida”.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
