“Estic molt decebut i estic molt trist”, es lamenta en Manel Olsina, superat per una situació extrema com aquesta. És l’últim ramader productor de llet del Pallars Jussà, pero s’ha quedat sense qui li compri la llet.
Els últims vint anys han anat desapareixent la desena de finques que produïen llet de vaca de la zona i, des de 2017, cada trimestre tanquen, de mitjana, dues explotacions d’aquest sector a la província de Lleida. Al Pallars Sobirà també en queda una, però és a punt de tancar. “Totes han anat plegant perquè comprar el menjar per les vaques és molt costós i el litre de llet es ven a un preu baix, però a casa ho fem tot. Les nostres vaques mengen del que produïm nosaltres mateixos als nostres camps. Jo no compro res. Si hi ha civada, mengen civada, i si ha blat de moro, doncs blat de moro”, explica Olsina.
Des de fa més de cinquanta anys, a Casa Baravic fan llet de vaca. És una granja petita, tenen una trentena de vaques que produeixen al voltant de 300 litres de llet al dia. Fins ara el seu comprador més important passava per casa seva, prop de Tremp, a recollir la llet perquè aprofitava el viatge de camí a una altra explotació propera. Però aquesta ha tancat.
I és per això que ara la finca del Manel Olsina penja d’un fil. Té algun client però no pot assumir tota la seva producció. Ell recorda que la seva és una granja ecològica, en la que prima la qualitat i el saber fer “de sempre. I potser no hi guanyem gaire, però ja ens dona per viure i per mantenir la família. És que jo no sé com ho faré” es lamenta el ramader. Recorda que abans, vendre vaques lleteres era relativament fàcil “però ara ningú les vol. Què en faré jo d’aquestes vaques si he de plegar? què en faig del bestiar?”.
Per en Manel el món s’ensorra: “Jo ja tinc edat per jubilar-me, però és que m’agrada això que faig, és l’únic que m’agrada i no tinc ganes de plegar. Ja arribarà un moment que no podré, però ara em trobo amb tota la capacitat i sé el que faig i el que dic”. La tristesa d’aquest ramader va més enllà del seu propi interès i es mostra molt dolgut per la desaparició d’explotacions familiars com la seva, “era la base del país i ho han fet desaparèixer. Només queden grans explotacions, grans empreses intensives, realment estic molt decebut”.
El suport i la solidaritat
La primera crida per aconseguir nous clients per Casa Baravic la va fer Iban Campos. A través de Twitter (@sinyodemiravet) explicava la situació de Manel Olsina i el seu missatge s’ha retuitat més de 800 vegades.
De fet l’Iban Campos s’hi va trobar una mica per proximitat i també perquè ell, que és fuster, aviat traurà els seus propis formatges. Però “malauradament, no puc comprar la llet del Manel, perquè només tinc llicència per fer servir formatges de cabra i d’ovella, però no de vaca”.
Però així i tot s’està movent per aconseguir trobar la manera que es pugui salvar la finca de Casa Baravic, i assegura, “ho faig per orgull ramader”.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
