Una etiqueta de vi “no és només una etiqueta de vi, sinó un document que dona fe de la primera marca de vi de Catalunya i, qui sap, si de l’Estat i la península”. Així s’expressa Xavier Miret i Mestre, director de l’Arxiu Històric de Sitges, amb motiu de la recent descoberta de la seva investigació. Es tracta d’una etiqueta de vi que data del 1811, que ha permès ampliar els orígens comercials del vi a Catalunya i datar-los, com a mínim, a aquest any, i “elevar la malvasia de Sitges i la viticultura del Penedès a un punt capdavanter en la història europea d’aquest camp“.
Porta inscrita la paraula “Malvasía” com a reclam comercial, acompanyada de l’explicació “De casa Fals de Sitges de Catalluña comprada en Palma de Mallorca calle de Apuntadores”. És de la producció de Malvasia de Sitges que el sitgetà Ramon de Dalmau i Falç va comercialitzar a Mallorca, on s’hi va traslladar amb la seva família l’any 1809 per alliberar-se dels riscos de la invasió napoleònica a Catalunya. De moment, i segons Miret, a Catalunya no hi ha documentada cap altra etiqueta de vi anterior a aquesta data, i sosté que n’hi podria haver del 1809, any en què Ramon de Dalmau va marxar cap a Mallorca.
Ara, l’etiqueta forma part del fons Can Falç, on la més antiga que tenien era del 1820. Xavier Salmerón, regidor de cultura de Sitges, assegura que “difondre la troballa posiciona Sitges com un municipi amb un passat històric vinícola de primer ordre. A més, que l’etiqueta formi part dels fons documentals de l’Arxiu Històric municipal ens permet valorar encara més els fons dipositats en aquest arxiu“. A Sitges, també podem trobar-hi el Centre d’Interpretació de la Malvasia de Sitges –depenent de la Fundació de l’Hospital de Sant Joan Baptista– que es dedica a fomentar l’estudi i difusió d’aquesta variant i a propiciar l’ampliació de la producció.
Cent anys abans dels moviments vitícoles de Ramon de Dalmau, el 1716 a Sitges hi havia 300 hectàrees de vinya, de les quals 90 eren de malvasia. No era l’única varietat, però sí la més preuada pels consumidors més exigents i la que propiciava més comerç exterior. Al llarg del segle XVIII, però, es va iniciar la reculada de la producció de malvasia, i 1772 les hectàrees s’havien reduït a 70.
La pèrdua de producció va augmentar perillosament en la segona meitat del segle XX, deixant al territori amb tan sols 3 hectàrees cultivades. El projecte per recuperar prestigi i ampliar producció va permetre que el 2010 fossin 10 hectàrees, i actualment en són 100, repartides entre 33 elaboradors d’arreu del país – especialment el Penedès, una de les dues denominacions que reconeixen la Malvasia de Sitges –, que en els darrers anys s’han sumat al projecte per estendre la producció d’aquesta variant autòctona més enllà del terme de Sitges. S’espera que aquesta xifra es multipliqui en els anys que venen gràcies a les recents plantacions.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
