A tots ens han dit alguna vegada que el menjar no es llença. Des de fa dècades, moltes llars han aplicat mètodes per conservar menjar o han fet allò que se’n diu “cuina d’aprofitament” amb les restes dels àpats anteriors. Avui en dia, però, el ritme de vida frenètic al que s’enfronta la majoria de la societat, fa que gran part d’aquestes pràctiques quedin en l’oblit.
Amb motiu de la inauguració del centre de producció Es im-perfect de la Fundació Espigoladors, el conseller d’Agricultura i Ramaderia, Òscar Ordeig, ha avançat algunes dades de l’estudi de malbaratament que ha dut a terme el Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament (CREDA) i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) impulsat pel Departament.
Amb l’objectiu d’analitzar l’impacte econòmic i ambiental del malbaratament alimentari a les llars catalanes, el Pla estratègic per a la prevenció de pèrdues i malbaratament (2026) ha determinat que cada llar ha malbaratat una mitjana de 63,61 kg durant el 2024.
Revertir el llindar de la pobresa
A Catalunya, una de cada cinc persones viu per sota del llindar de la pobresa. Aquest percentatge representa al voltant d’1.870.000 persones, de les quals més de la meitat es troben en pobresa extrema. La manca de recursos econòmics colpeja els nuclis familiars i es tradueix en una rutina alimentaria insuficient. Per a part de la societat catalana, l’alimentació segura i saludable ha esdevingut un privilegi del qual no tothom pot beneficiar-se.
Consegüentment, el conseller Ordeig ha denunciat que amb els aliments que han estat malbaratats es podria alimentar 274.948 persones durant un any sencer. Això es tradueix en cobrir les necessitats alimentàries del 14,08% de la població catalana en risc de pobresa. “Si volem assegurar el dret a l’alimentació i garantir la sostenibilitat del sistema alimentari, hem de començar per evitar les pèrdues i el malbaratament d’aliments i donar valor a aquests aliments” ha manifestat Ordeig durant la cerimònia.
Noves estratègies
És per aquest motiu que resulta fonamental l’acció de centres com Es im-perfect. L’empresa de la Fundació Espigoladors busca donar una segona vida als aliments per tal de prevenir part del malbaratament alimentari. Ho fan a través de la fabricació de melmelades, salses i patés amb aquelles fruites i verdures que han sigut descartades del cicle comercial ja sigui per imperfeccions, baixada de preus o un excedent en la producció.
Del mateix mode, l’Agència de Residus de Catalunya defensa que “el principal objectiu de les polítiques de prevenció de la fracció orgànica ha de ser reduir el malbaratament al llarg de tot el cicle alimentari, des del camp fins a la taula del consumidor”. De fet, tal com expliquen, “el malbaratament alimentari són aquells aliments que, tot i ser segurs i nutritius per a les persones, es descarten o es destinen a usos diferents de l’alimentació humana o animal al llarg de tota la cadena alimentària”. Per tal d’aconseguir-ho és fonamental comprendre que les restes alimentàries no han de per què ser un residu, sinó que poden esdevenir un recurs.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
