Les desigualtats de les dones al món rural són similars a les de les dones a l’entorn urbà. Ara bé, hi ha una sèrie d’especificitats que fan que la seva feina sigui encara més poc visible.
A Catalunya es calcula que les dones representen el 20% dels professionals del sector primari: l’agricultura, la ramaderia, la silvicultura i la pesca. Això, en termes oficials. Perquè, si bé és residual, encara hi ha dones que tot i desenvolupar una activitat regularment, legalment no consta enlloc.
La lluita de les dones pageses és, per tant, doble. D’una banda la que és comuna amb la resta de dones pel que fa a la igualtat d’oportunitats, de sou, d’accés a càrrecs de responsabilitat o de drets en general. I d’una altra pel fet de reivindicar una activitat menystinguda durant molt de temps.
“Poques nenes et diran que en ser grans volen ser pageses” diu Dolors Català, presidenta de l’Associació de Dones del Món Rural. “Tothom té interioritzat que el pagès és un home, però per sort la tendència està canviant”, afirma. I hi està d’acord Raquel Serrat, responsable de Dones d’Unió de Pageses que creu que “la nostra autoestima com a pageses està augmentant. Ens comencem a creure que estem conservant un territori. Que el nostre paper és important. Que tenim un valor social real”.
Des de l’Associació de Dones del Món Rural ho han fet trobant-se, consolidant-se com a associació i fent visible l’espai que ocupen les dones al sector primari.
I és que encara que sembli un estereotip d’una altra època, la tradició de l’hereu encara és vigent al camp català. “Cada vegada menys però és cert que encara pesa que durant molt de temps els pares deixaven les seves explotacions, terres i camps en herència als seus fills homes i només a les dones quan no hi havia un fill”, explica Dolors Català. De fet Raquel Serrat diu “m’agradaria veure la cara d’algun avi o d’algun pare, quan la seva filla o néta diu que vol ser pagesa o que vol posar en marxa una empresa agrària”.
Més enllà de percepcions, la realitat és tossuda i ara mateix les principals emprenedores o renovadores del sector són dones, tot i ser minoria. És a dir, a Catalunya les dones són líders tant en activitats emprenedores incipients, un 53% i també en les que ja estan començant, un 57%.
“Quan la dona té clar que sí que vol format part o emprendre en el sector primari, resulta que és un motor important, això està demostradíssim”, diu Català.
L’intercanvi de coneixements i vivències, l’ajut i la companyia, són cabdals per un col·lectiu que ha de lluitar contra una tradició que segurament està més enquistada a l’entorn rural que no pas a la ciutat. Per Dolors Català és important aquest contacte, “la feina de pagesa es més solitària que la que es fa a una oficina. Nosaltres no ens trobem les companyes i companys de feina cada dia. No parlem de les coses que fem. Per això l’associació és important”.
Ara ja són 160 dones que amb aquesta associació volen mostrar de portes a fora la feina que fan tot i que va néixer per ser una eina interna. Un punt de trobada entre elles a través de whatsapp i altres plataformes per fer xarxa. I també un punt de trobada físic, un cop l’any, per conèixer projectes d’arreu que les inspirin.
“I també per aprendre que podem dedicar temps a altres activitats i que les responsabilitats que se’ns atribueixen poden ser compartides. Perquè sembla que hi ha coses que si no les fem nosaltres no les pot fer ningú més”, diu la seva presidenta. I afegeix “ara ens sentim més fortes”.
Raquel Serrat, des de Dones d’Unió de Pagesos recorda la doble reivindicació d’aquest 8 de març. “A l’entorn rural les dones no tenen sempre els mateixos serveis que a un entorn urbà. Hi ha una manca d’especialistes mèdics a comarques, per exemple, o serveis d’interrupció de l’embaràs”, explica.
És per això que les dues reivindiquen també un gestió legislativa més coherent amb l’entorn rural. “Som pocs, però hi som i hem de poder continuar sent-hi”, diu Dolors Català. “Ja que gustosament cuidem del paisatge i de produir aliments el que voldríem és que es prengui consciència de quines necessitats hi ha al territori”.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
