• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
  • Skip to primary sidebar
  • Skip to footer
Arrels

Arrels

  • Fes-te soci/a
  • Mercat
  • Actualitat
    • Noticies
    • Agenda
  • Ràdio
    • Bar de Vins
    • Ona pagesa
    • Ruraletes
    • Salvant les distàncies
  • DiY
  • Docs
  • Revista
    • Número actual
    • Col·lecció
  • Més
    • Qui som
    • Contacta
    • FAQs

Ramaderia

La viabilitat dels petits escorxadors garanteix un consum de carn sostenible

L’Armentera obre camí per crear nous models de gestió d’unes instal·lacions que poden ser determinants per garantir la continuïtat de petites granges

29 d'abril de 2021 per Margalida Ripoll Ferrer Comparteix

L'escorxador de l'Armentera | @EArmentera

Històricament la majoria de municipis catalans tenien el seu propi escorxador municipal, un servei públic a l’abast de ramaders i carnissers perquè poguessin desenvolupar la seva activitat. Amb la desaparició progessiva de granges, aquestes instal·lacions, moltes de principis de segle XX i ubicades en edificis singulars, es van anar tancant, desplaçades pels escorxadors industrials. Entre 2012 i 2018 van tancar fins a dotze escorxadors de baixa capacitat. Amb tot, alguns han resistit i avui donen sentit a la continuïtat de les petites explotacions ramaderes que, o bé han resistit estoicament, o bé han nascut els últims anys. 

El novembre de l’any passat, per primera vegada, l’administració catalana va decidir concedir ajuts per a escorxadors petits. El departament d’Agricultura va publicar la primera convocatòria, dotada amb 150.357 euros, per a la millora i reforma de setze escorxadors i per crear-ne dos de nous a l’Anoia i el Moianès.

D’aquesta activitat se’n parla poc, si bé uns mesos abans de la convocatòria d’ajuts, l’estiu de 2020, l’escorxador de l’Armentera (Alt Empordà) va començar a fer soroll. Es tractava d’un equipament de titularitat municipal, i petits ramaders i carnissers van posar sobre la taula la necessitat d’un canvi de gestió. L’Ajuntament va recordar, però, que sense ajuts públics la seva continuïtat estava en entredit. 

Pino Delàs, responsable de la granja de porcs ecològics Llavora i un dels productors del Mercat Arrels, va ser un dels impulsors d’aquest canvi de gestió, que finalment s’ha formalitzat. Els mateixos usuaris d’aquest servei han passat a ser-ne els gestors a través d’una cooperativa. “Sense l’escorxador de l’Armentera, nosaltres pleguem”, afirma amb contundència i sense escletxes. La seva granja està situada a Ventalló, a poc més de deu minuts de l’Armentera. Una distància ideal perquè el transport d’un punt a un altre no desvirtuï la filosofia de Llavora: apostar pel teixit econòmic de proximitat, pel respecte pel medi ambient amb accions contra el canvi el climàtic i per la criança respectuosa d’animals sans sense estrès. Per a Delàs, és una evidència que “si volem bastir un sector divers, atomitzat i adaptat a la crisi que ve, si volem avançar en això que abans dèiem sobirania alimentària i ara en diem sistema resilient, aquest tipus de petita empresa és imprescindible”.

Arribats a aquest punt, i amb una campanya de microfinançament en marxa a través de Goteo.org, la cooperativa que gestiona l’escorxador de l’Armentera ja és una realitat . Consideren que són “un exemple del manteniment d’una cadena agroalimentària local i artesanal amb baix impacte ambiental i amb màxim respecte per al benestar animal” i volen ser un agent clau “per preservar el territori i garantir el subministrament d’aliments de qualitat a la ciutadania”. Pino Delàs celebra que l’activitat a l’escorxador no s’hagi parat en cap moment i que la cooperativa n’hagi pogut agafar el relleu. “Hem deixat de ser un vestigi del passat per ser una pinzellada de futur”, assegura. 

“Hem deixat de ser un vestigi del passat per ser una pinzellada de futur”

Pino Delàs, ramader a Llavora

Els beneficis de mantenir escorxadors petit són diversos. Permeten mantenir l’activitat econòmica de proximitat. Connecten amb ramaders i carnissers propers que venen els seus productes a la mateixa zona. Garanteixen la traçabilitat de tota l’activitat que s’hi desenvolupa. I incrementen la qualitat d’algunes activitats econòmiques relacionades de forma indirecta, com el turisme o la restauració, perquè poden accedir a productes de tocar de casa. 

Albert Baqueró, ramader del Pallars Sobirà

L’escorxador de Sort (Pallars Sobirà) també comparteix la filosofia d’oferir un servei de proximitat en un equipament de baixa capacitat. Com a les instal·lacions de l’Armentera, a la capital del Pallars Sobirà només treballen dos dies a la setmana.  Ja fa uns anys que aquest escorxador el gestiona la centenària Cooperativa del Pallars de Sort. La seva gerent, Ester Soto Mascarilla, explica a Arrels que la majoria d’escorxadors municipals no són rendibles econòmicament. I per això, diu, cal plantejar ajuts públics o models de gestió per pal·liar aquest dèficit. 

En aquest sentit, el jove ramader d’Olp, Albert Baqueró, usuari de l’escorxador de Sort, assegura que aquest “és un servei públic important i de la mateixa manera que s’arreglen i es mantenen les carreteres, també s’haurien de mantenir aquestes instal·lacions, tot i ser deficitàries”.

La nova cooperativa de l’Armentera, ara mateix opta a un ajut de la Fundació Carasso, un dels objectius de la qual és el suport a l’alimentació sostenible. Segons explica Pino Delàs, si aconsegueixen aquest ajut “estarem assegurant el futur de l’escorxador pels propers vint anys”. Un èxit que, en aquest cas, seria gràcies al suport privat i fruit del treball col·lectiu dels socis d’aquesta cooperativa.

La vida i la mort

El fet que fins fa tan poc no s’hagi obert una línia d’ajuts públics per a escorxadors petits respon, segons Delàs, al desconeixement. És per això que entre d’altres, han obert un compte de Twitter que serveix d’aparador per mostrar com evoluciona el seu projecte.

Avui hem presentat un projecte a la https://t.co/tGeOmqiYyl per consolidar un model de governança col·lectiu de l’escorxador, per la sobirania i resiliència alimentària. Desitgem difondre i compartir el seu desenvolupament i accions aviat. Desitgeu-nos sort.

— Escorxador Municipal de l’Armentera (@EArmentera) April 20, 2021

Al capdavall, un escorxador serveix per sacrificar animals, i els defensors dels petits escorxadors ho són perquè volen fer-ho en les condicions més dignes i de més salubritat per als futurs consumidors. “A vegades no es té en compte que aquests animals s’han criat per ser sacrificats, sinó no existirien”, motiu pel qual cal garantir que són tractats èticament fins al sacrifici. Per a Pino Delàs, “conèixer aquest teixit productiu ajudaria a desinfantilitzar el consum de carn al món urbà. Moltes vegades la llunyania de les ciutats de la realitat productiva ha apartat de la foto les coses menys edificants del procés, de la vida i de la mort. Sembla que quan et mengis un tall de carn estigui mal vist pensar que formava part d’un animal viu. Està bé saber com se l’ha tractat, quina empresa hi ha al darrere, com se l’ha sacrificat.”  

I sentencia, “és com si amaguéssim el cap sota l’ala. No és tant el que fem, sinó com ho fem. No què mengem, sinó com produïm. El problema no és menjar carn sinó com la consumim i en aquest procés, l’escorxador és important”.

Forma part d'Arrels

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!

Comprar el número 10 Fes-te'n soci/a
Comparteix

MÉS LLEGIT

  • Noticies
    L'últim vaquer de llet del Pallars Jussà cerca clients desesperadament per evitar plegar
  • Noticies
    Ofereixen gratuïtament un camp de presseguers abandonats per donar-li una nova vida
  • Noticies
    A la recerca de la masia perduda
  • Noticies
    “La masoveria és la solució per a la gent que busca masies i propietaris que no saben què fer-ne"

Noticies destacades

La Segalla, una explotació ramadera respectuosa i útil

Anna Bolera i Pere Artigas són l’ànima d’aquest projecte del Baix Camp que produeix formatge de cabra i alhora prevé incendis forestals

Noticies · 22 de març de 2021

L’Agenda Rural demana idees per dissenyar el futur del camp català

La Generalitat coordina l’Agenda Rural de Catalunya que vol millorar les condicions de vida a la ruralia catalana

Noticies · 22 de febrer de 2021

La solidaritat desborda el pagès que va perdre el seu ramat

La solidaritat amb la pagesia es mostra en forma de donacions que han arribat al pagès que va perdre el seu ramat per un atac de gossos

Noticies · 15 de febrer de 2021

Subscriu-te a la nostra Newsletter setmanal

Si vols estar al dia de l’actualitat del món Arrels, la ràdio, els videos i el mercat subscriu-te aquí
  • *

Footer

  • Ràdio
  • DiY
  • Docs
  • Revista
  • Fes-te soci/a
  • Qui som
  • FAQs
  • Contacta
  • Avís legal
  • Política de Privacitat
  • Política de cookies

Segueix-nos

Un projecte de

Amb el suport de

Sàpiens Petit Sàpiens El Món d'Ahir Descobrir Revista Experiències Cuina Receptes by Cuina Apart Ara Llibres Amsterdam Now Books La Casa dels Clàssics Bernat Metge Castells.tv Atlas of the Future Som Mollet Som Granollers Som Vallès Som La Llagosta Som Les Franqueses Som Martorelles Som Montmeló Som Montornès Som Parets Som Sant Fost Mollet a mà