“Fa uns anys era impensable fabricar energia de km 0”

Ramon Sitjà Domènech és president de la nova cooperativa energètica Manlleu Energia SCCL. La iniciativa neix l’any 2023, de la mà de dotze ciutadans de Manlleu, amb el propòsit d’impulsar l’ús i comercialització de fonts renovables de proximitat entre la població local. Amb el suport de l’Ajuntament de Manlleu, l’entitat vol participar com un subjecte significatiu dins el procés de transició ecològica (TE).

Amb quin propòsit neix Manlleu Energia?

Tots els ciutadans de Manlleu estem veient els problemes que el canvi climàtic ha generat en els últims anys. A Manlleu estem situats al fons de la plana de Vic, al punt més baix —només ens guanya Roda de Ter—. La situació geogràfica provoca que moltes vegades l’aire no es renovi com caldria i la contaminació s’hi queda acumulada.

La qüestió de l’aire contaminat i perillós és preocupant. Per fer això cal que des de l’ajuntament es facin campanyes per una electricitat justa, barata i al servei de tothom. És una necessitat bàsica i ètica el fet d’intentar reduir la petjada de carboni i les energies provinents de productes fòssils. 

Com va incoprora-se al projecte?

Durant la legislatura passada, l’Ajuntament de Manlleu va convocar una reunió oberta a la ciutadania amb un representant comarcal de l’agència local d’energia, que ens va explicar què és una comunitat energètica. Arran de la reunió, un grup de ciutadans vam mostrar interès, i des de la cooperativa Osona Energia ens van oferir ajuda per començar a organitzar una comunitat energètica a Manlleu.

Per què una cooperativa?

Hem optat per una cooperativa perqu, dins d’Osona, no som un projecte pioners. Quan vam començar, ja hi havia tres o quatre poblacions que havien iniciat el camí per intentar fer energia pròpia. El món energètic encara està en mans d’unes quantes multinacionals que, en el fons, no deixen de ser oligopolis, per tant, entrar a l’àmbit energètic és complex i complicat. En aquest cas, tenir el suport d’altres municipis per a nosaltres és una garantia que pot funcionar.

Quines són les principals línies d’acció per a la primera fase?

Amb l’ajuda d’Osona Energia —que és una cooperativa de segon grau, formada per altres cooperatives— hem presentat quatre projectes per obtenir quilowatts nets i verds per subministrar als socis. De moment, disposem de dues teulades que ens cedeix l’ajuntament i dues que ens lloga el bisbat de Vic. Ells ofereixen teulades que tenen inutilitzades i, a canvi, els cedim el 15% de l’energia que s’hi produeix. 

Quan tinguem el primer quilowatt per enviar, podrem començar a fer les inversions, a comprar els materials, a investigar quines empreses ens ho poden muntar, etc.  Tot això requereix temps, però abans d’un any ja hi haurà energia per arribar a casa dels socis. El que costa és començar, però fa uns anys era impensable fabricar la teva pròpia energia de km0 i fer-la arribar a les cases.

Més enllà de l’energia neta, com garantiu que el preu es mantingui just i estable en el temps?

Des d’Osona Energia hi ha dos factors destacables; la voluntat de garantir un preu just —que no superi els 0,10 euros per quilowatt— i el fet que no estem subjectes al control de preus de l’energia. Com que tindrem costos fixos, podem fer un càlcul força ajustat i garantir aquest preu durant cinc anys com a mínim. 

Quin paper té la figura del soci dins de la cooperativa?

Per ser soci de Manlleu Energia cal pagar una matrícula de cent euros, però la cooperativa és de tots a parts iguals. Ser soci vol dir que pots participar en les decisions que es vagin prenent des de la cooperativa. Tots tenim els mateixos drets i deures. A partir d’ara haurem de fer la primera assemblea per posar sobre la taula la continuïtat de la junta rectora i dels càrrecs. 

Per norma general, les plaques fotovoltaiques tenen un impacte força negatiu envers el paisatge, com pot evitar-se?

Des d’un principi ètic i fonamental considerem que les plaques s’han de fabricar en teulades urbanes sense sortir del tram urbà del municipi. A Manlleu energia ens plantegem —a banda de buscar altres teulades— fer ús del polígon industrial, ja que moltes naus estan en desús.

L’objectiu és fer un petit parc fotovoltaic, però estem buscant llocs que tinguin prou terreny. Mai en zones d’impacte visual. Ara bé, tenint en compte que la nostra situació és tan greu, si resoldre-la suposés provocar un impacte visual, per a mi, personalment, el fet de resoldre-la passa per sobre. Però, en principi, no està previst fer-ne cap d’aquest tipus.

Des de Manlleu Energia heu comentat la possibilitat d’impulsar compres col·lectives de bicicletes elèctriques o un servei de vehicle elèctric compartit. Com encaixen aquests projectes en el model de la cooperativa?

La cooperativa pot tenir altres iniciatives més enllà de l’energia. Per exemple, si hi ha vint socis que els agradaria comprar bicicletes elèctriques, la cooperativa pot fer les comandes a un cost molt inferior. Ara bé, les activitats han d’estar lligades al sector energètic. Hi ha moltes possibilitats.

La ciutadania de Manlleu ha respost positivament a la iniciativa? 

Fa una setmana que s’ha obert la possibilitat de fer-se soci. No volem ser un boom mediàtic que després es desinfla, volem que el discurs vagi assentant-se entre la població. L’objectiu és aconseguir un centenar de socis des del dia de la presentació fins que aconseguim el primer quilowatt.