La cuina catalana tenia una expressió molt genuïna al restaurant Sergi de Meià, de Barcelona, que compartia el nom amb el seu xef i propietari. El restaurant, enyorat, ja no existeix i és fàcil trobar-lo entre la llista de damnificats per la pandèmia, però Sergi de Meià —que també és el president de la Fundació Institut Català de la Cuina i de la Cultura Gastronòmica— aclareix que no és ben bé així. Ens ho explica des de Vilanova de Meià (la Noguera). “El meu poble”, en diu, fins al punt que va adoptar-ne el topònim com a cognom. I allà, al cor del Montsec, fa néixer els seus nous projectes.
La pandemia no va ser, doncs, l’únic que et va allunyar de Barcelona.
Un any i mig abans de la pandèmia, jo ja no podia més, a la ciutat. Feia dotze anys que havia sembrat la llavor del projecte que ara engegarem a Vilanova de Meià. Em vaig posar d’acord amb la família i, des de l’agost passat, visc aquí, combinant-ho amb Barcelona. Però és al poble on em sento pleanament realitzat.
Són temps difícils per a la restauració i tu engegues un projecte nou fora de la gran ciutat. És el futur?
El model de restauració i de ciutat de Barcelona s’està esgotant. Sí, trobo a faltar la ciutat per la família i per moltes altres coses, i m’agrada visitar-la. Però el model que s’hi ha desenvolupat fins ara és equivocat i cada vegada m’atrau menys. Perquè jo penso que els cuiners fem cultura, i ens havíem oblidat d’això. No només donem menjar. Cuinar, menjar, també pot ser reflexionar. Vaig passar una època de la meva vida a París, recordo aquells restaurants… Eren una festa i també eren espais on aprenies.
I què engegaràs, a Vilanova de Meià?
És un projecte que, fa dotze anys, les circumstàncies no el van fer possible. He passat vuit mesos actualitzant-lo. Es tracta d’una proposta multidisciplinària, no només gastronòmica: hi tenen cabuda l’art, l’agricultura, la ciència… Farem cocreació multidisciplinària i buscarem noves formes de treball. A més del culinari, tindrem un vessant social, obert a tothom que tingui ganes de venir a ensenyar i a aprendre. Imagina’t que aconseguim unir un pintor amb un cuiner i un pagès i que, de la col·laboració entre tots tres, en surti una obra artística, un sopar, una ruta…
Una idea com aquesta, no és més difícil de portar a terme en un poble petit?
Sempre havia pensat que Vilanova de Meià era el meu lloc. La natura és immensa i hi ha moltes coses a fer-hi! Aquí hi trobo persones que volen col·laborar en el projecte: en Miquel París, un empresari que sempre ha invertit en la millora d’aquest municipi, i el seu fill Arnau. Són de Boada, un poblet del terme de Vilanova. Amb ells hem creat la Fundació Coma de Meià. Això no és una empresa, és una organització amb voluntat de servei públic i que vol ser molt transparent i oberta a tothom que en comparteixi els objectius.
“Defensem la sobirania alimentària del territori, per això ens proposem que el petit supermercat del poble pugui vendre les nostres verdures i que també es puguin cuinar al menjador de l’escola del poble”
Que són…
La protecció de la biodiversitat, la divulgació de la cultura gastronòmica i la promoció de l’agricultura ecològica.
I com es concreten les activitats de la fundació?
Les desenvoluparem en dos espais. L’hort de casa meva, a Vilanova, on convertirem un hivernacle en un espai gastrosensorial, culinari i adaptat per a conferències. L’altre és el molí de la Vansa, que és del Miquel. És un molí d’oli on hem muntat una cuina per organitzar-hi esdeveniments connectats a la natura. Imaginem propostes com muntar una sortida per descobrir la flora i la fauna de Vilanova de Meià explicada des del mateix espai natural, on compartirem el menjar cuinat al molí.
Comptareu amb productors locals?
Volem ser com un hub, una salvaguarda dels productors del territori. Comptarem amb tots els pagesos, formatgers i artesans alimentaris de la comarca. I tenim idees com recuperar una fleca, que a Vilanova de Meià n’hi havia arribat a haver quatre i no n’hi queda cap! I això també podria ser una font d’ingressos per al nostre projecte.
No sembla mala idea.
És que defensem la sobirania alimentària del territori. Per això també ens proposem que el petit supermercat de Vilanova de Meià pugui vendre les nostres verdures, que també es puguin cuinar al menjador de l’escola del poble i que tot això serveixi per fer pedagogia.
D’una manera o altra, els clients que et van conèixer com a xef de restaurants, ara podran seguir tastant allò que tu anomenes permagastronomia, que és cosina germana de la permacultura.
De moment, hem obert una línia de menjar preparat elaborat amb productes de la Noguera. Ara estem a les beceroles, però anem fent petits avenços dia a dia. Sabem que en aquests plats el món vegetal hi serà predominant, que tirarem cap a la cuina tradicional i històrica de Catalunya, però també cap a qualsevol proposta saludable i sostenible. Trobarem la manera de distribuir-ho, però, de moment, ja som en una botiga del Poblenou de Barcelona.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
