Les declaracions al diari britànic The Guardian del ministre de Consum espanyol, Alberto Garzón, en què va posar en qüestió la qualitat de la carn produïda a les anomenades macrogranges ha posat la ramaderia al centre del debat públic. Si bé ja fa temps que es debat al voltant dels efectes d’aquest sector sobre el canvi climàtic, la salut de les persones o la mateixa criança del bestiar —tal com explica la divulgadora francesa Jocelyne Porcher en aquesta entrevista que vam publicar a Arrels—, els plantejaments no sempre responen a la realitat complexa de la ramaderia.
Perquè lluny de les macrogranges, hi ha centenars de petits productors de ramaderia extensiva que aposten per aquest model sostenible i respectuós amb els animals que, al capdavall, es tradueix en una carn de més qualitat. A Mercat Arrels n’hi ha diversos, i hem parlat amb els que es dediquen a la cria de bestiar boví perquè ens expliquin la seva realitat, que no sempre veuen reflectida en la imatge que es dona del sector.
Al Mas Les Coromines, de Campdevànol (Ripollès), Ramon Corominas porta un ramat de 150 animals, entre mares i vedells. Al voltant de la polèmica encesa dels darrers dies, considera que “el ministre es podria haver estalviat aquestes declaracions, però, en el fons de tot, va en benefici nostre, dels petits productors. A nosaltres ens costa molt engreixar a un vedell i això no sempre es té en compte”. En aquesta granja, des de que neix un vedell fins que es pot comercialitzar, passa com a mínim un any. Durant tot aquest temps, els vedells passen cinc o sis mesos amb la mare i, després de deslletar-los, s’alimenten de pastura fins que, ja al final del cicle, hi sumen farina ecològica i herba de molt bona qualitat.
Corominas pensa que “és important que la gent compri a petits productors, i si són ecològics millor. Nosaltres fem ecològic per no contaminar la terra, ni els animals, ni la gent que menja el nostre producte”. També creu la ramaderia intensiva que permet que la carn arribi a molts llocs i a preus molt baixos, ha fet canviar els hàbits del consumidor. “Ara volem una peça de carn determinada, i no una altra. Abans, la gent comprava el que hi havia i tot s’aprofitava. Ara és diferent”.
Casa Beta és la marca amb què s’etiqueta la carn de vaca bruna que fa la família d’Albert de Moner, al poble de Pujalt (Pallars Sobirà). Ramader de cinquena generació, Moner fa una crida a no “criminalitzar la carn ni els que la produeixen, perquè dona de menjar al món”. Ens ho va explicar en aquesta entrevista del podcast Ona Pagesa, on recordava la importància de tenir cura dels animals i d’alimentar-los adequadament, “perquè després el producte sigui realment bo”. Les vaques brunes del seu ramat —una raça autòctona pirinenca— pasturen als prats pallaresos. Els vedells s’alimenten de la llet materna i després amb ferratges propis conreats a 1.200 metres d’alçada. “L’únic que no produïm nosaltres és l’ordi ecològic. Però per la resta, som totalment sostenibles”, explica l’Albert. Des de Casa Beta no amaguen que el que volen és produir carn per vendre, però amb una filosofia que va molt més enllà: “Volem ser el més autèntics possible. Tenim una raça autòctona que creix amb aliments que no han passat cap procés estrany”.
El tercer productor de vedella de Mercat Arrels és Pastures de Castelltallat (Bages). Aquesta és una granja petita en la qual les mares i els vedells conviuen tot el temps que necessiten. Aquest bestiar pastura i també menja farratge i les farines que elaboren ells mateixos amb un petit molí que tenen a la finca, de manera que d’aquesta aconsegueixen tancar el cercle.
Aquests tres ramaders de Mercat Arrels demostren com la convivència de la seva activitat amb el medi ambient reverteix en un producte alimentari de qualitat. Comprar-los la seva carn també és donar suport a un model de ramaderia extensiva que no genera els conflictes ambientals i socials associats a les macrogranges, sinó que donen al territori una activitat econòmica sostenible que convé que sigui viable.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
