A la plaça, si una cosa ens indica clarament que l’estiu ja ha arribat són els préssecs. Més grocs o més vermellosos, són els encarregats de posar dolçor als estius calorosos. Una fruita que segons ens expliquen, només té un secret: collir-la en el punt òptim de maduració. Això s’aconsegueix amb els productes de proximitat i optant per la venda directa. Un sistema en el qual es basa, precisament Mercat Arrels, que tot just acaba d’engegar una campanya, Arrels, amb la gent del préssec!, per poder fer arribar a les cases del seus socis els millors préssecs de petits productors i de proximitat.
Les zones de Catalunya on es cullen més préssecs són la plana de Lleida, el Penedès i les Terres de l’Ebre. Però, certament, se’n consumeixen d’arreu. Els préssecs que vénen de fora són fruites que s’han hagut de collir molt abans que maduressin i que, per tant, no acaben de tenir el punt dolç que se n’espera. És per això que, com ens diu algun dels productors amb qui hem parlat, els primers que arriben de fora de Catalunya “tenen més aviat gust de patata”, referint-se a la insipidesa del seu sabor.
Però no en son de patates, ni pel gust, ni per la resistència. Els préssecs són delicats. Tant, que, segons Josep Torrents, un dels productors de Mercat Arrels (amb el nom de Torrents Viñas), “és important que no passin per moltes mans ni per molts intermediaris. En el nostre cas es cullen de l’arbre i es posen a la caixa directament. I així aconseguim que la fruita arribi a les cases en estat òptim”. Josep Torrents és de la Fortesa, un disseminat de Piera, al límit entre l’Anoia i l’Alt Penedès. Pertany a la cinquena generació de pagesos, i és la segona que es dedica al conreu del préssec.
A l’Alt Penedès, durant molts anys, la vinya ha conviscut amb els presseguers amb total normalitat. En concret a la Fortesa, fa quaranta anys hi havia 23 famílies que vivien del préssec, la poma i de la pera. “Ara només som sis famílies. La resta de cases estan tancades i, d’aquestes sis famílies, de quatre, els que som pagesos ja tenim de 60 a 65 anys”, explica en Josep.
Però ell continua al peu del canó. Cultiva fins a trenta varietats de préssecs per garantir que sempre en tindrà de madurs i de la mateixa qualitat. La feina és tota manual i la collita d’aquest any es pot dir que és una mica heroica. “Aquest any, la gelada de primavera ha estat dura. Un dia ens vam haver d’aixecar a les 4 de la matinada per encendre unes torxes, perquè el gel s’emportava la collita”, relata. El resultat de tanta feina són uns préssecs gustosos que diu que no tenen cap secret: “No fem miracles, fem que la fruita segueixi el curs que li toca”.
A Mercat Arrels també hi ha préssecs de la Ribera d’Ebre, en concret de Benissanet. És un poble eminentment agrícola i es calcula que és on se’n produeix més de tot Catalunya en proporció, tenint en compte que només hi viuen 1.000 habitants censats. El pagès Joan Ramon Pujol és un dels veïns que es dedica al conreu del préssec. Tot i que, durant uns anys, es va desvincular de la terra i de l’explotació familiar, va decidir tornar-hi. Ara és el màxim responsable de Peragrum, que, a més de préssecs ecològics, conrea remolatxa, cebes i tomàquets.
“Tornant a treballar al camp he recuperat salut física i mental. Em dona una llibertat que no tenia” explica en Joan Ramon. I precisament pensant en la salut, no només la seva sinó la de la terra i la del planeta, diu que va decidir fer el canvi de cultiu tradicional a cultiu ecològic. “La principal dificultat d’evitar productes químics és quan estàs en el monent d’impàs [entre un sistema i l’altre]. Perds una part de la producció, però val la pena, perquè la terra ho agraeix i el resultat és millor”. Els préssecs de Benissanet són de secà “els arbres pateixen molta calor, però la producció és molt bona”.
També són de secà els de l’Ordal, una serra penedesenca que ha associat el seu nom als préssecs de qualitat. Un dels productors de préssec d’aquest territori, Jordi Esteve Ràfols, recorda com el seu pare “cap als anys seixanta va veure que els préssecs a Barcelona eren molt apreciats, i per això va decidir plantar-ne més.” Potser pel prestigi que ha guanyat el préssec d’aquest territori, un dels productors de la zona Jordi Esteve Ràfols, ens diu que veu el futur del préssec català “amb optimisme”, perquè “la gent, arran de la pandèmia, valora més el producte local i està disposada a pagar una mica més per saber com i on s’ha produït la fruita que està comprant.” Però aquest optimisme queda matisat perquè cada cop hi ha menys pagesos professionals. I així es dona el cas que la collita anual, per molt que sigui bona, no pot cobrir la demanda de l’àrea de Barcelona, perquè a poc, a poc, aquests arbres han anat desapareixent a la zona. Es calcula que se’n conreen unes 200 hectàrees.
Aclarim conceptes
En el camp del préssec hi ha molta innovació. Cada any surten més de mil noves varietats que es van implantant en funció de les necessitats de cada zona. Però tot i aquesta gran diversitat, a casa nostra ho hem simplificat al màxim i, per bé que no es correspongui amb cap taxonomia, parlem de préssecs d’aigua i préssecs de vinya. Insistim que és una classificació comercial, i no pas científica, però que ajuda als consumidors i també a alguns restaurant i botigues, a l’hora d’indicar que és el que, més o menys, es trobaran a la boca. En Jordi Esteve Ràfols, ens explica que “el préssec de vinya és el que és groc per fora i que, tot i ser madur, sempre té la polpa dura. Els que es diuen d’aigua, per fora són més vermellosos i, per dins, molt de suc”.
Sigui com sigui, tant uns com els altres, tothom coincideix en afirmar que el principal secret és trobar el punt exacte de maduració i evitar que passi massa temps entre que es cullen i que se serveixen. També cal evitar manipular-los excessivament durant aquest període. Amb la campanya , Mercat Arrels ha ajustat tot aquest cicle per garantir que el préssec arribi en condicions òptimes a casa dels seus socis. I, com en tots els altres productes, és el mateix pagès qui es responsabilitza de la qualitat, qui marca el preu just que val la fruita i qui estableix el contacte directe amb el soci.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
